No m'agrada seguir el joc a aquelles persones que no es mereixen el meu temps, però els atacs rebuts per part d'un conciutadà meu de les files del PSC, Oscar García Saldaña, es mereixen una resposta contundent i sense cap mena de mirament.
Tot comença arran d'un comentari meu a un article publicat per García Saldaña al seu blog sobre la mort de Pinochet i la mitificació del president Allende, sota el títol "JUSTICIA VITAL, NO JUSTICIA TERRENAL. En aquest article, García Saldaña es dedica a criticar el pinotxetisme ( i amb raó), però també a mitificar la figura del President Allende. El meu comentari va en la línea de fer veure a l'autor, que no tot són flors i violes en la figura d'Allende. El comentari és el següent:
M'agradaria posar sobre la taula unes quantes idees que no surten en aquest article: Allende va ser un president nefast. El cop militar, que condemno igual que el règim, va ser degut a l'inoperància del govern d'Allende, ja que en aquells moments la situació econòmica era crítica, i planava sobre el país l'ombra del comunisme. Allende no va ser fort, i d'aquí es justifica el cop d'Estat. Allende no es cap màrtir, va ser un president inútil per un país com Chile. A més, es va suïcidar per convertir-se en màrtir. I ja que critiquem tant la dictadura, gràcies a les reformes neoliberals dels Chicago Boys, el país està on està ara, i no té res a veure amb Cuba, Venezuela o Bolívia governada per l'esquerra retrograda neocomunista.
He tornat a llegir el meu comentari, i després de donar unes quantes voltes a la qüestió, tal i com em demana l'autor vull demanar disculpes pel meu comentari. El motiu pel qual vull demanar disculpes és per la meva dificultat d'expressió nata en mí. No he sigut capaç de transmetre tot allò que volia transmetre, així que demano disculpes. I què millor que demanar disculpes, que explicar cadascuna de les meves frases del meu comentari. Company Saldaña, em retracto en forma, no en contingut:
- El cop militar, que condemno igual que el règim, va ser degut a l'inoperància del govern d'Allende, ja que en aquells moments la situació econòmica era crítica, i planava sobre el país l'ombra del comunisme. La situació en aquells moments era que Salvador Allende havia guanyat les eleccions del 1970, en coalició amb els comunistes i altres partits menors, i durant els primers 1000 dies del seu mandat va portar canvis que van ser molt mal vistos per una àmplia part de la societat xilena: va nacionalitzar la banca, va estabilitzar els sectors claus de l'economia i va executar una redistribució agrària on en només un any va expropiar més de dos milions d'hectàrees. La ultraesquerra oficialista també pressionava per imposar les seves polítiques en el precari govern d'Unitat Popular. Em vull retractar sobre la frase de "planava sobre el país l'ombra del comunisme" perquè en realitat no planava, sinó que Allende l'estava començant a aplicar amb totes les conseqüències que això portava!
- Allende no va ser fort, i d'aquí es justifica el cop d'Estat. Allende no es cap màrtir, va ser un president inútil per un país com Chile. Si Allende, president democràtic de Xile, hagúes engegat reformes econòmiques liberals tal i com li havien recomanat experts universitaris de l'època, Xile mai hagués patit aquesta etapa fosca de la seva història a mans de Pinochet. Per tant, el president d'un gran país com Xile, elegit democràticament i amb la missió de fer sortir el país de la greu crisi que pateix, no és capaç de posar fil a l'agulla i es refugia en el comunisme, Allende rep el qualificatiu d'inútil per la meva part.
- A més, es va suïcidar per convertir-se en màrtir. Aquí vull relacionar-ho amb la idea del comentari anterior sobre el suposat màrtir que s'embolcalla a Allende. Tot seguit exposo: Allende decidió rendirse y deponer las armas. Entonces —según el testimonio de uno de sus doctores, Patricio Gijón, que regresó para llevarse su mascarilla antigás— con el fusil AK-47, se sucicidó disparándose en la barbilla, explotando la bóveda craneana y muriendo instantáneamente. Palacios entró en el Salón Independencia, y se encontró con Allende y el doctor Girón. Reconoció al presidente por su macizo reloj Galga Coulde. Tot sembla indicar que el fusell AK-47, amb el que es va suicidar, va ser el mateix que Fidel Castro va regalar a Allende temps enrera: Cargaba con un fusil AK-47 (regalo de Fidel Castro) y el GAP ingresó al palacio de Gobierno dos ametralladoras y tres RPG-7, además de sus armas personales. Un s'ho pot creure o no, però també hi ha la versió i es pot demostrar, de la presència d'agents especials de Fidel Castro que van disparar a Allende per convertir-lo en màrtir. Sí, sí...sembla molt bèstia però és així! Si Salvador Allende l'haguessin assasinat l'exèrcit sublevat, tothom ens recordaria que Pinochet va matar a Allende. Però, qui ha sentit en algun mitjà de comunicació que el van matar? Algú ha llegit alguna cosa al TBO o al BOE? En cap, la majoria callen. Ho fan per poder atacar al règim de Pinochet sense parts fosques. Ometre informació és tan devaluant com falsejar-la.
- Ja que critiquem tant la dictadura, gràcies a les reformes neoliberals dels Chicago Boys, el país està on està ara, i no té res a veure amb Cuba, Venezuela o Bolívia governada per l'esquerra retrograda neocomunista. Els Chicago Boys eren prop de 25 economistes xilens amb postgraus a la Universitat de Chicago de la mà de Friedman. Van aplicar un programa de privatització i de reducció de la despesa fiscal per tal de resoldre l'alta inflació i dificultats econòmiques del país als inicis dels anys setanta. Van venir reformes tributàries, reformes laborals, liberalització en molts sectors de l'economia (especialment l'agricultura), el lliure ingrès d'inversions i divises, la liberalització dels aranzels i el canvi fixe del pes amb el dòlar. En una etapa posterior, va venir la reforma de la Seguretat Social i la privatització de les empreses claus estatals. Si aquestes polítiques les hagués fet Allende, i sense voler justificar la dictadura, Pinochet mai hagués entrat en la història negra de Xile. Pel que fa a la comparativa amb Cuba, Venezuela o Bolívia m'estalvio els comentaris per la seva extensió i facilitat de rèplica.
Bé, ja m'he retractat de la meva manca d'expressivitat. Ara toca agafar l'article que fa l'Òscar García Saldaña sobre el meu comentari, que rep el nom de "EN MI BLOG NO! "SEÑOR" JORDI ROSELL SEGURA". Per fer un resum, té uns fonaments tan forts com el Tripartit I i II. Comencem:
- “Señor” Jordi Rosell, su visión y comentarios coincide exactamente con las excusas y formulas con las que los poderes económicos y de la alta sociedad tanto Chilena como Estadounidenses de la época daban la razón al golpe militar de Pinochet. Si els poders econòmics xilens eren els camperols que amb la seva suor s'havien guanyat la seva terra i els hi va ser expropiada, si els poders econòmics xilens eren els empresaris que havien arriscat en crear indústries i donar feina als xilens i els hi va ser expropiada, si els poders econòmics eren els inversors que no podien treure els diners del banc, o era el poder democràtic del president Nixon al capdavant de la potència més gran del món, jo em sento orgullós de poder-me aliniar amb ells.
- “Señor” Jordi Rosell Segura, que la política económica no justifica un golpe de estado y mucho menos “la sombra del comunismo”, expresión que utilizaban los grandes lideres del Franquismo para asustar a la ciudadanía...que viene el lobo!! Els grans líders del Franquisme no podien fer servir aquestes expressions perquè tenien les mans tacades de sang igual que bona part dels comunistes d'aquella época i actuals. Jo, que no les tinc, dic en alt que l'ombra del comunisme, encarnada en llops assassíns, reben el nom de: Lenin, Mao, Stalin, Castro, Krushev, Carrillo... Sr. Saldaña, molts ciutadans han sigut atemorits per aquests llops comunistes, i d'altres ja no ho poden explicar. No frivolitzi sobre el comunisme!
- "Señor” Jordi Rosell, no le permito en mi blog que diga la afirmación como: “A més, es va suïcidar per convertir-se en màrtir”. Permítame que le diga que esta afirmación que ha hecho en mi blog es la misma que los que gritaban a favor de Pinochet hace dos dias en la puesrta de su entierro:....¡Y no se ha suicidado!, enclara alucsión de burla hacia Allende. Ja ho he justificar anteriorment, no s'aguanta per enlloc. Si el sr. Saldaña vol seguir enganyat i seguir pensant que tots els governs d'esquerra ho fan perfecte, segueixi dormint tranquil!
- Como se sentiría el “Senyor” Rosell, tan estudioso, tan universitario, tan entendido en economía, tan nacionalista radical y despreciador de otras visiones políticas...¿¿¿si le digo yo que Companys se dejo coger por Franco para hacerse un mártir???? Bé, no em considero estudiós, només compleixo amb les meves obligacions com a estudiant, no em considero "tant universitari", tan sols universitari a seques, no em considero tan entès en economia, lo just per caminar en aquest món, no em considero nacionalista radical, tan sols estimo el meu país y, no em considero despreciador d'altres visions polítiques, només les qüestiono. La segona part del comentari del García Saldaña encara em fa més gràcia. Pretén atacar-me amb la seva incultura, només pensa en atacar tot allò que representa les arrels d'aquest país. Primer punt, el sr. Saldaña és un mediocre perquè es pensa que atacant la figura del President Companys m'ataca a mí; va molt equivocat. I segon punt, que considero més important i li donc la raó de rebot: Sr. Saldaña, té raó, Companys es va deixar matar o va fer un cert dramatisme per passar a la història de Catalunya com un màrtir. Personalment, una persona que no es capaç de controlar les faccions comunistes, cenetistes i faistes el dia 19 de juliol de 1936, perdent el control del carrer en mans d'uns decelebrats, que crea el Comité de Milícies Antifeixistes com a contrapoder a la Generalitat, com a President que no sap controlar els fets de Maig del 1937, com a dirigent de partit que ensorra ERC durant els anys 30 després de la mort de Macià, com a President de la Generalitat que declara l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934 amb només 400 mossos d'esquadra durant tan sols 10 hores... per tots aquests motius, i més, considero Companys un mediocre. I si, el President Companys, després de tota una vida buida políticament, serà recordat per un ampli ventall de la societat per ser afussellat per les tropes franquistes el 16 d'octubre de 1940. Miri, els grans líders polítics són aclamats per les masses. El President Macià va omplir la plaça Sant Jaume, el 25 de desembre del 1933 tota Barcelona plorava davant del feretre de Macià, quan Pujol era investit President de la Generalitat, omplia la plaça Sant Jaume. El sr. Companys mai va omplir res, ni el dia del seu afussellament Barcelona s'en va adonar. Aquí trobo un cert paral·lelisme amb el dia de la pressa de possessió de Montilla. Reflexioni sobre el que li dic. Veu sr. Saldaña, em trobo en posició de criticar i posar en entre dit tot allò que considero condemnable. L'encoratjo a fer el mateix i no fer les pantonímies que fa sempre des de la seva mediocritat defensant en el que creu sense una visió crítica.
- “Señor” Jordi Rosell, hago el llamamiento a los militantes y simpatizantes de Convergencia i Unió (partido con una gran cultura democrática y pilar de la Catalunya que hoy conocemos) que le recriminen este comentario hacia una figura democrática al mismo nivel que la del President Companys!!! Deixi estar la militància de CiU i faci feina a casa seva. Li recomano que regali cultura aquest Nadal entre els seus, serà millor per tots (si no sap diferenciar entre cultura i superficialitats, truquim que l'ajudaré amb molt de gust). Bé, gràcies per dir que CiU és el pilar de la Catalunya que avui coneixem, perquè sense CiU durant 23 anys avui tot seria buit. A, per cert, figura democràtica del President Companys, en podem parlar un altre dia, hi ha un parell de punts que no són aigua clara democràtica.
- “Señor” Jordi Rosell, después de haber visto la intervención con la que ha descrito y expresado su opinión sobre Salvador Allende, le pido que no vuelva a escribir en mi blog y que no lo visite. Bé, no faré servir cap paraula meva per contestar-li el que em demana, faré servir la seva presentació al blog per respondre-li:
Bienvenidos a mi espacio personal en la red. Tengo 28 años, vivo en la ciudad de Cornellà de Llobregat. Me considero progresista y de izquierdas.De antemano os agradezco vuestra visita y os animo a participar mediante comentarios en los artículos o pensamientos que he desarrollado en mi blog.
Avui em sento orgullós del meu blog, del nom que li vaig donar. La funció d'aquest és capgirar les coses, i fer veure que una altra visió del que ens tenen acostumats és possible. Gràcies sr. Saldaña per brindar-me aquesta nova oportunitat, i espero que no sigui l'última. Que l'hagi deixat en evidència no l'ha de fer tremolar ni desanimar-se, només l'ha d'encoratjar a seguir treballant dia a dia per superar-se a si mateix i ajudar a aquest país tant com faci falta. Aquest país necessita gent preparada i no estaquirots que es dediquen a repetir consignes que li donen. Li dic amb la mà al cor sr. García Saldaña. Res em farà sentir millor que arribi el dia en què pugui canviar el títol d'aquest article per un de més positiu. Passi un feliç Sant Nadal entre els qui l'estimen. Bon Nadal.
