Parlem d'en Bolaño (contra amb Saldaña)

Abans d'escriure quatre ratlles, sempre és bo pensar per on decantaràs l'escrit. Porto bastanta estona, i només em surten renecs. Un to mínimament educat serà difícil, però s'intentarà. Sort que l'ambient encara m'ajudarà (a la sala de l'aeroport només hi ha un senyor que s'intenta acabar totes les pastes i begudes de la sala VIP mentre tothom està als mostradors exteriors demanant explicacions de les impuntualitats dels vols).

Bé, posem fil a l'agulla. Des de què el sr. Saldaña i jo vem acordar d'escriure sobre BOlaño, alguna vegada vaig tenir el flash d'escriure l'article en funció de la dimissió de Bolaño. No sé com el meu cap va pensar tal tonteria, al cap i a la fi el sr. Bolaño representa la maquinària sociolista més sectària. Anem a pams, anàlisis com quan èrem petits: Emissor: Antonio Bolaño Receptor: Jordi Barbeta Missatge: "No pararé fins a fotre't" Canal: Telefònic. Codi: Llengua castellana parlada.

Síntesis: Antoni Bolaño, cap de comunicació de la Presidència de la Generalitat, amenaça a un periodista d'un mitjà de comunicació privat. Fa més d'una setmana i aquí ningú ha dimitit. El sr. Bolaño no dimitirà pel que sembla, tot i que sí que s'ha disculpat. El sr. Bolaño no ha portat Barbeta als tribunals, fet que demostra que l'insult és verídic. Per què la veu de l'alta institució pública d'aquest país amenaça a un periodista i tot queda igual? Forma part de la maquinària sociolista, volen desprestigiar la Generalitat tant com puguin per aigualir-la a una simple administració autonòmica (embarco). Ho estan fent, ho estem patint, i no pararan fins aconseguir-ho del tot. El sr. Bolaño és una peça d'aquesta màquina, i ni Montilla ni Bolaño se'ls hi ha passat pel cap treure aquesta peça de la màquina.

Estic escrivint molt malament, però es que no puc ordenar les idees. Ho trobo tot fora de mida i no sé argumentar-ho. Suposo que els que no tenim la mà trencada ens sol passar.

El passeig de l'avió pel Prat em fa agafar son després d'una nit sense dormir (repassant els apunts per l'examen d'avui). Deixo l'article a sobre la tauleta de l'avió, així si el sr. Portella, president de l'ACB, s'aburreix, podrà tenir la primícia de l'article d'avui divendres. Abans de recolzar-me a la finestreta i descansar, vull acabar l'article amb una frase del sr. Saldaña:

"Los profesionales de la SER, EL PAIS, CUATRO, entre muchos más, son los que nos hacen tener esperanzas en el estado de derecho, la libertad y la democracia"

P.D. Óscar, espero que em donis les gràcies per no haver comentat tal bajanada

Nova etapa al Girem la truita

Tots sabem que estar al dia és més que important per no quedar enrere en aquest món que cada dia va més ràpid. Fet d'això, aquest blog no pot ser menys i ha de posar-se les piles. Com? Molts dels que soleu visitar aquest blog, recordareu de fa temps que va haver-hi un encreuament d'articles entre el meu blog i el blog de l'Óscar García Saldaña.

Aquest divendres, hi havia l'entrega dels premis Ciutat de Cornellà 2007. És un dels moments de l'any on trobes mig poble de Cornellà, i com no havia de ser, l'Óscar i jo ens hem trobat. Després d'unes rialles sobre l'últim afer que vem tenir, hem decidit iniciar un cara a cara entre blogs. És a dir, nosaltres triarem un tema d'actualitat i ens posicionarem els dos. A partir d'aquí, s'obre el diàleg!

No puc adelantar més coses perquè la veritat, no hem acordat res més. Suposo que la forma s'anirà pulint amb el temps per fer-ho més àgil i dinàmic. Encara no vull adelantar el tema, que l'iniciarem el proper divendres, però, no dubteu que es tracta de la més pura actualitat política en el sentit estricte.

Sense poder estudiar tranquil...

Porto uns dies on les actualitzacions al blog són més aviat minses. Si em dedico a mirar enrera, m'adono que els moments on actualitzo menys el blog és quan estic d'exàmens, mentre que quan es donen més entrades són en temps de "vacances" o menys feina. Bé, vist des d'aquest punt de vista, he d'estar content. M'havia plantejat actualitzar el blog més endavant, per centrar-me en el que em toca. Però, com sempre, l'actualitat fa canviar el ritme de vida de tots.

La notícia ha sortit a tot els mitjans que no estan controlats encara pel Govern de la Generalitat, tant directament com indirectament. M'estic referint a la política que practica el Partit Socialista, coneguda com a sectarisme, sent la mostra d'això el que surt de la boca d'Antonio Bolaño, director de la oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Tot seguit enganxo el fragment de l'article d'en Jordi Barbeta a la Vanguardia:

"El día en que se publicó en La Vanguardia el contenido del documento del abogado del Estado, el director de la oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, habló por teléfono con el periodista que firmaba la información y que firma esta columna. Empezó con acusaciones, de las acusaciones pasó a los insultos a los que ya nos tiene acostumbrados a los que nos dedicamos a esto y cuando ya parecía que se había quedado “a gusto”, al menos eso dijo, pasó directamente a las amenazas: “Te juro que no voy a parar hasta joderte”, dijo entre otras cosas. Todo por publicar un informe “antiguo” del Gobierno amigo en el que apenas se hacía referencia al tripartito. A saber qué ocurrirá el día en que alguien les critique por lo que hacen o por lo que no hacen... Con esta inseguridad ciudadana es difícil trabajar, pero algunos no servimos para otra cosa, así que no tenemos más remedio que hacer frente al maccarthismo local... con más periodismo".

“Te juro que no voy a parar hasta joderte”. Això és el que porten fent el PSC des del moment en què Pablo Iglesias va posar la pedra a aquest partit. I els dirigents actuals sembla que ho saben a la perfecció. Però, això va més enllà d'una simple acusació professional, és un atac a totes aquelles persones que practiquen la seva professió lliurament, o bé están en un altre bàndol. En definitiva, dedico l'article d'avui a totes aquelles persones que estan sota els efectes d'aquesta frase, i perquè no, en aquest cas, també me'l dedico a mí mateix per estar sota els efectes d'aquesta pressió partidista.