Acusacions del temporal de vent

Ja tornem a tenir acusacions creuades de qui és el responsable del temporal. Sota el meu punt de vista, les úniques persones que es salven són els meteoròlegs. Per què? Molt senzill. El Servei Meteorològic de Catalunya va posar un avís de nivell 2 (nivell màxim) de vent per a tot Catalunya el dia 23 de gener. Recordo perfectament les paraules de Toni Nadal al TN vespre informant d'aquest avís, i fent especial referència a què els excursionistes s'abstinguessin de sortir l'endemà ja que els vents serien molt forts al cims del Pirineu i Pre-Pirineu. L'avís dels meteoròlegs i l'ens del Govern català dedicat (SMC), va fer una predicció prou bona i va fer els pertinents avisos. El problema va ser que els propis departaments del Govern i les relacions de les Administracions Públiques van fallar. Així, si us plau, deixem de banda en aquest encreuament d'acusacions als tècnics. Les errades les han tornat a fer els de sempre.

Qui ha de pagar les emissions?

Ahir abans d'anar a dormir, començava a fullejar l'Economist i em va cridar l'atenció un article que parlava de les magnificiències de l'Estat noruec en temes de polítiques ambientals. Noruega té el problema invers al de l'Estat Espanyol, té tants diners degut a les exportacions de petroli que no sap que en pot fer. Així, Noruega es planteja ser un país que emeti un 0% d'emissions carboni a l'any 2030. Una de les línies interessants de l'article (en té moltes), és l'afirmació on diu que al 2030 serà un país emissor de dióxid de carboni neutral a nivell interior. La idea que posa sobre la taula és que Noruega és el 3er exportador mundial de gas i el 4rt de petroli, però aquests combustibles fòssils al ser cremats, les emissions de dióxid de carboni no són comptabilitzades a l'Estat noruec.
Això ho vull relacionar amb un altre article a la Vanguardia no sé si ahir o abans d'ahir, on diu que Repsol ha de pagar a l'Estat libi un 80% del preu de mercat del cru en concepte d'impostos. Així, el producte es troba gravat en el país d'origen amb una xifra molt elevada, hem de pagar impostos a l'Estat Espanyol, i després ens haurem de pensar si posem un altre impost pigouvià a l'Estat espanyol o bé incrementem l'actual per combatre el canvi climàtic.
Pregunta: no podria l'Estat productor participar en aquesta càrrega als països consumidors?

Nota: Repsol extreu 300.000 barrils diaris de Líbia, a 42 $/barril i al 80% d'impost sobre preu de mercat, són 3680 milions de dòlars a l'any. La quota de mercat és del 25% de Repsol a Líbia. Així, un simple ingrés de 19.000 milions d'euros anuals. Es podria dedicar una part a lluitar contra les emissions de CO2?

Ara fa més d'un any


EUA està en una profunda crisis inmobiliaria sense precedents. Milions de persones ja no poden pagar les seves quotes hipotecaries, el ritme de vivendes noves baixa mes rera mes, la Fed es veu obligada a baixar tres quarts de punt els tipus d'interes en poques setmanes. A mes dels americans de carrer, els bancs les passen magres. Avui mateix Citigroup ha fet fora al seu director general, on aquest mateix banc entre dijous i divendres va perdre un 10% del seu valor bursatil, aixi com prop d'un 40% en mig any.

El post el vaig escriure el 5 de novembre de 2007. Avui el president Zapatero ha dit una cosa tal com: fa un any, ningú es podia imaginar que els principals bancs dels Estats Units tindrien problemes financers. Bé, fa bastant més d'un any, bastant més...

Any mundial de la solvència

L'any 2008 el principal problema que van tenir els bancs era la falta de liquiditat. El sistema ha fet tot el possible per salvar els bancs. Aquest incendi sembla que està sota control, però per aquest 2009 podria aparèixer un segon gran problema: la solvència de les entitats financeres. Aquest foc encara no s'hi ha actuat. Així, declarem l'any 2009 com el de la solvència d'entitats financeres.

Els non-belivers

Optar a un alt càrrec a l'Administració nord-americana demana un projecte de vida a llarg termini. El nou president sabia això, i ha anat jugant les seves cartes. Però al seu nom, hi tenia una carta que el condemnava a no arribar al lloc dessitjat. Els anys a Indonèsia i el seu pare el portaven cap a l'islam. El problema és que als EUA no hi té cabuda un president musulmà, així com tampoc qualsevol sospita. Així, Obama de jove ja es va apuntar a la seva polèmica esglèsia de Chicago. La intenció podia ser ben clara, apagar el possible foc que sortiria del seu cognom Hussein. Guanyar unes eleccions als EUA sense tenir la marca cristiana és francament difícil.

Després d'haver llegit per tercera vegada el discurs de l'Obama, m'he adonat d'un petit detall.

For we know that our patchwork heritage is a strength, not a weakness. We are a nation of Christians and Muslims, Jews and Hindus — and non-believers.

Per primera vegada un President dels EUA s'enrecorda dels non-belivers en un discurs inaugural. És un fet insòlit, que ni tan sols el seu predecessor demòcrata se li va passar pel cap (en Bill és molt més religiós que la seva pròpia dona).

El temps dirà, però és un detall força significatiu fet a propòsit.

Necesito un portàtil

Tinc un problema. El laptop no m'acaba de funcionar gaire bé, així que em plantejo comprar-ne un de nou. El problema és que només puc comprar productes espanyols, i no conec cap empresa espanyola que produeixi microprocessadors. Què puc fer?

Playing House in the White House

Després dels anàlisis de tota la premsa de la parafernàlia institucional i l'agenda del President als propers mesos, em quedo amb un article de les dues fills d'en George W. Bush a Sashia i Amalia Obama sobre la Casa Blanca al WSJ. Un somni de tots, fet realitat per molt pocs.

George W. Bush, 8 anys encara calents a l'aigüera

No m'agrada la fredor amb la que és analitzada l'etapa George W. Bush. Tots els anàlisis que s'han estat fent aquest any passat em recorden als que es feien durant el 2003 a Catalunya. El temps, ha portat a engrandir una etapa política de 23 anys. Haurem d'esperar fins a la revàlida d'Obama d'aquí 4 anys per començar a analitzar la presidència Bush en clau històrica i veure quina direcció prén (m'apunto a una millora de l'opinió pública sobre George W. Bush en 4 anys).

Fi d'una etapa de polítiques ambientals

He estat revisant l'Economic Report of the President del 2009. Un d'aquests apartats, és el dedicat a energia i medi ambient. Faig 4 idees:

• Una de les primeres és recordar que la quantitat d'energia primària nuclear utilitzada pels EUA és d'un 8% del total, i les renovables ja són el 7%.
  
• Recorda que la implementació de mesures per a la reducció de la contaminació seran molt més efectives si tenen una vessant de mercat que una regulatòria, sempre i quan aquestes es puguin implementar. Els incentius de mercat fan que la disminució de la contaminació sigui molt més efectiva a llarg termini que la simple regul·lació.
  
• Recorda que la subvenció directa a la indústria energética renovable, no és eficient ja que es dóna una massificació de l'energia, amb ingressos a les companyies que després no acaba tornant a la R+D (em sona a la política energètica solar d'algun país). Recomana la investigació i la inversió del sector públic.
• L'apartat de Increasing Use of Alternative Energy Sources, diu a la segona línea: Electricity may be generated using renewable sources (such as wind, solar, geothermal, biomass, and hydropower) or nuclear power.
• L'Administració Bush ha donat un cop de mà a les energies renovables a través de les vies tributàries, no les de subvencions.
• L'energia eòlica ha crescut un 400% del 2001 al 2007. Recordem que aquest any ha tancat amb més MW instal·lats que Espanya.
• Ens recorda de la importància de mantenir impostos en els carburants per reduir les externalitats (diguem que recorda que per moltes pressions dels transportistes, no s'han d'abaixar, ja que es pot donar una baixada del preu dels mercats de cru...ejem, ejem).
• Aprovació de la Clean Air Interstate Rule on buscarà la reducció dels SOx i NOx respecte al 2003 a través de mecanismes de mercat

Acabo amb la conclusió, molt significativa. Així acaba el segon mandat del President.

Energy policy will continue to be one of the major challenges facing the United States for many years to come. As the Federal Government moves toward a more integrated approach in confronting energy security, climate change, and other environmental challenges, we will need to ensure that we consider the economic efficiency of future laws and regulations. In addition to advancing clean and renewable energy technologies, a key challenge going forward will be leading all countries to work cooperatively to achieve global climate goals with meaningful participation by all major economies.

Errors a la premsa

Revisant l'Economista, la notícia principal de la portada fa referència a una possible pujada dels impostos especials. Fa servir diferents arguments per dir que la pujada dels impostos especials és molt més factible que la de l'IVA. Sense entrar en els arguments, el subtítol de la notícia diu: "El aumento del tipo general del IVA, siguiendo el ejemplo de Gran Bretaña, ha quedado descartado". En el cos de la notícia, la idea es torna a repetir vàries vegades. El petit detall és que UK ha baixat l'IVA el trimestre passat, no un augment. No entenc com es pot arribar a publicar tals errors. Nota: no poso el link perquè tal diari no publica les notícies electrònicament

El joc dels egipcis

Porto ja dies sense entendre a quin joc juguen els egipcis. Només arriba informació dels moviments que fan per apostar per un alto el foc, però Egipte és un actor, segurament secundari d'aquesta escalada militar, però té molt a dir. El fet més destacat és que es tracta d'un país fronterer. Això implica que l'afirmació del bloqueig de productes de primera necessitat a la franja no només és degut a Israel, sinó també a Egipte. Des del primer moment, Egipte ha tancat les seves fronteres per evitar l'èxode de refugiats palestins, però també per una entrada continuada de productes de primera necessitat a la franja. Aquest fet, es sol ometre per la gran majoria de periodistes, dient que la no entrada de productes de primera necessitat és culpa d'Israel. Segurament, al 80%, però si els egipcis pressionessin a Israel per incrementar l'entrada d'ajut internacional, l'escenari seria molt diferent, perquè Israel seria més benevolent en aquest sentit.

Dit això, intentem donar un ordre lògic a la guerra i quina és la implicació d'Egipte. Israel decideix no prorrogar la treva post-Oslo perquè durant el periode han caigut milers de coets Qassam en territori israelià. Lògic, malauradament. La pregunta és: D'on han vingut aquests coets? De l'exterior, fora de la franja de Gaza. Tenim dues fronteres possibles, la israeliana i la egipcia. Cap terrorista de Hamàs sensat s'atreviria a passar coets per territori israelià. La permissivitat egipcia de no incrementar el control en túnels subterranis d'una desena de quilòmetres ha portat a què a dia d'avui s'estiguin i s'hagin disparat aquests milers de coets contra Israel. Sense coets, s'hagués produït la situació actual? Segurament no. Perquè a Israel no li importa tenir uns senyors en el govern d'un territori veï que no representen cap amenaça si estan aïllats militarment de l'exterior i si el màxim perill que representa per Israel són els trets al cel claman la desaparició d'Israel.

Egipte té i ha tingut un paper molt important en tot aquest afer. Ser un país àrab de la lliga moderada, no vol dir laissez faire.

M'agradaria saber el motiu per anar a 40 km/h

Acabo de llegir que demà començaran les proves de velocitat variable a la C-31 i a la C-32. He estat mirant al web del Servei Català de Trànsit i no he sigut capaç de trobar res més que una simple nota de premsa parlant de l'entrada en vigor.

Un dels factors claus de la mesura de velocitat variable és saber els paràmetres que fan variar la velocitat entre 40 i 80 km/h. La màxima informació que s'obté és que hi haurà una model·lització atenen a la contaminació, estat del trànsit i la meteorologia. La meva pregunta inevitable és: Quin serà el paràmetre que primarà? M'explico. Em dóna la sensació que sota aquesta mesura el Govern vol seguir limitant la llibertat dels ciutadans a qualsevol preu i nosaltres no sabem el perquè.

Jo em plantejo el següent escenari:

1. Diumenge a les 8:00 del matí a la Ronda Litoral, per la Zona Franca, un dia d'estiu. El trànsit a aquesta hora és quasi bé nul. La Zona Franca és una de les zones amb més contaminació de Catalunya pel que fa als NOx i a les partícules en suspensió. Al tractar-se d'un dia d'estiu, amb un anticicló que fa que pràcticament no hi hagi moviments verticals de masses d'aire, com tampoc horitzontals, degut a què a les 8:00 no hi ha les marinades/brises marines. Els contaminants no es poden dispersar i les puntes de contaminació són molt elevades. Així, dia clar, sense trànsit i amb un màxim de contaminació, quina serà la velocitat màxima? Anirem a 40 per què la contaminació serà màxima i no hi haurà ningú en una via de 4 carrils? O anirem a 80 per què no ens importa el medi ambient?

Crec que els ciutadans mereixem molt més i la informació que hauriem de disposar hauria de ser molt més acurada. Després, ens acaben dient que la contaminació baixa entre un 1-4%, però s'obliden de tenir en compte que la mitjana del preu del carburant és dobla d'un periode a un altre. La seva ignorància no serà la nostra.

Occident està amb Israel

El silenci és Israel. El silenci d'Obama, el silenci de Bush, el silenci d'UN, el silenci britànic, el silenci europeu, el silenci saudí, el silenci egipci, el silenci kuwaïtí, el silenci jordà, el silenci de ZP, el silenci de Montilla... són els silencis per no sortir malparats, però el seu alè dóna suport a Israel davant el terrorisme en aquest món. Hamàs ha de desaparèixer.

Fatah officials in Ramallah told The Jerusalem Post that Hamas militiamen had been assaulting many Fatah activists since the beginning of the operation last Saturday. They said at least 75 activists were shot in the legs while others had their hands broken.

"Hamas is very nervous, because they feel that their end is nearing," a senior Fatah official said. "They have been waging a brutal campaign against Fatah members in the Gaza Strip."

Petroli a 85$

Fa un mes, el Servei d'Estudis del BBVA deia que el cru tancaria l'any a 85$. Ja vaig comentar que no sabia d'on van treure elssupòsit per fer passar el cru de 47 a 85$ en un mes. El resultat final és que el cru s'ha situat en els 45$. Bona predicció del BBVA