Carod a New York

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va viatjar a Nova York acompanyat de vuit persones amb un cost total del viatge de 81.000 €, on 43.000 € van ser despeses en avió. Si fem la despesa per persona, surt a 4700 € per persona i bitllet d'anada i tornada. Diria que em falla alguna cosa...

Caja Castilla-La Mancha

A l'argument: La intervenció del sector públic als bancs a països com Estats Units o Anglaterra és molt més elevada que la donada a Espanya amb Caja Castilla-La Mancha.

Resposta: La diferència és que Caja Castilla-La Mancha ja era pública...

Fi de la conversa

Josep Piqué sobre el Prat

Entrevistador: ¿Qué le parece que la Generalitat quede fuera de la gestión de El Prat?

Josep Piqué: El proyecto de reforma de Aena que se ha conocido ahora es un movimiento tacticista, un globo sonda. La reforma debe perseguir la eficiencia, no los equilibrios políticos. Se necesita un modelo de gestión profesionalizada y descentralizada. LV, 28/03/09

Quan li interessa si que vol la descentralització. Benvingut a la tropa IESE, perquè la batalla serà dura.

La imatge de la setmana

No sé si podré aguantar en penjar una de més bona que tinc guardada; seria brutal...

Sunset

Avui seré una mica més positiu i penjaré un link d'una de les institucions creades a Texas per controlar el creixement constant del sector públic. Recomano una lectura doble de la seva raó de ser; una per entendre el què fan, i l'altra d'aplicació a Catalunya.

In 1977, the Texas Legislature created the Sunset Advisory Commission to identify and eliminate waste, duplication, and inefficiency in government agencies. The 12-member Commission is a legislative body that reviews the policies and programs of more than 150 government agencies every 12 years. The Commission questions the need for each agency, looks for potential duplication of other public services or programs, and considers new and innovative changes to improve each agency's operations and activities. The Commission seeks public input through hearings on every agency under Sunset review and recommends actions on each agency to the full Legislature. In most cases, agencies under Sunset review are automatically abolished unless legislation is enacted to continue them.

Nassos

Avui he entès perquè ningú vol comprar el grup Zeta. S'ha de tenir estòmac per escriure una editorial com aquesta:

"Un gran pacto podría prever la entrada de CiU en el Govern. Pero para ello el tripartito debería estar dispuesto a pactar un programa de gobierno ceñido a los dos asuntos críticos: el nuevo modelo de financiación y las medidas de reactivación económica. El nuevo pacto a cuatro debería ofrecer estabilidad a Zapatero, pero a partir de la disciplina de voto de los diputados catalanes de PSC, CiU, ICV y ERC, aunque solo en los asuntos sujetos al acuerdo. Convergència tendría que incorporarse a todas las comisiones negociadoras --por ejemplo, un hipotético acuerdo de financiación necesita a Mas como firmante, al mismo nivel que Montilla y Zapatero-- y merecería un protagonismo explícito, tanto en Catalunya como en Madrid. Si los votos del socialismo catalán han sido vitales para el proyecto de Zapatero, ha llegado la hora de que los de CiU también lo sean, en un mismo paquete. El PSC, con la capacidad de presión que le dan sus 25 diputados, debería ser el garante de ese gran acuerdo, que sin duda sería muy bien recibido por los círculos empresariales."

El Periódico, 20 de març del 2009

Col·loqui amb en Bassas

Sento no poder escriure tant com voldria aquests dies, però la meva entrega a exàmens finals és total. Tot i això, sóc partidari de no estroncar les parts del dia a dia que m'acaben omplint més: les xerrades. Avui tocava Crisis i mitjans de comunicació de la mà de l'Antoni Bassas, organitzada per l'associació de becaris de la Caixa.

Com era d'esperar, una gran xerrada col·loqui de molt bon nivell. No em ve gaire de gust fer un resum de tot el que s'ha dit, però si un parell de reflexions que m'he endut.

Es parla d'una situació on els mitjans de comunicació tenen greus problemes, de l'aparició de les noves tecnologies amb informació 24h, el públic al qui es dirigeix la informació... La meva reflexió a la sala ha sigut que segurament no és moment de deixar en stand by els mitjans escrits com li està passant al Seattle Post, on ha decidit suspendre l'edició paper però mantenir l'electrònica. Pot ser ens hem de plantejar la fi de la premsa escrita generalista per una premsa personalitzada. Tots tenim les nostres preferències, i un sol diari no ens contenta. Per exemple, jo avui em quedo amb l'editorial del Journal, l'article del WSJ sobre la situació bancària, les editorials de la Vanguardia i l'Avui, les pàgines d'Economia de la Vanguardia, despeses del canvi climàtic del The Economist, a més d'en Foix, la Rahola, en Sostres o en Villatoro. Sabeu quan he tardat en obtenir tanta informació? Massa estona. La reflexió és que jo vull aquesta informació, i no m'importa pagar, però no vull estar tot el dia per recollir-la. Al que vull arribar, és que la premsa ha de passar de ser generalista a ser personalitzada i aquest és el gran repte que en Bassas no acaba de tenir clar. Informació mitjanament contrastada es podrà tenir, perquè la publicitat serveix per aguantar l'estructura necessària per portar-la a terme. Però, pagar per un article que necessites concentració per entendre'l i poder emetre una opinió, el pagament per gaudir-ne serà el peatge i el que ens diferenciarià els uns dels altres.

El demà de les protestes

No em dedicaré a fer safareig de la situació viscuda a la UPF. Crec que no val la pena. Crec que és millor buscar les causes d'alguns dels problemes estructurals que ningú se'nn fa ressó. Anem a pams:

• Mitjans de comunicació: haurien d'intentar canviar el titular dels universitaris per grup d'universitaris. Crec que 230.000 universitaris a Catalunya contra 8.000 manifestant o de 50-200 tancats són un grup, minoria, reducte...Comencem per aquí.

• Estudiants: l'estudiant normal ha de començar a implicar-se en la vida universitària. Qui és l'estudiant normal? Aquell que mentre l'universitat era envaïda, estava fent fotocòpies, corria pels passadissos per entregar les últimes pràctiques, donava format als treballs finals, preparava les exposicions o estava a classe pendent de qualsevol pista per a l'examen final. Aquest estudiant, que ve a fer les seves classes i marxa tant tranquil, és el que veritable importa. Per què? Doncs perquè el país té un seguit de persones contràries a aquest estudiant normal, que la seva màxima preocupació és viure del sistema. Aquests ocupen totes les estructures de poder que té la universitat a nivell d'estudiants i en moments com aquest, el deixar el poder a aquestes persones lliga de mans a l'estudiant. Mai ningú es prendrà els estudiants en consideració fins que aquesta lacra sobrerepresentada desapareixi.

• Associació Catalana d'Universitats Públiques: s'agraeixen en aquests moments les paraules de tal òrgan, de la mà de l'Imma Tubella, rectora de la UOC.

• Generalitat de Catalunya: no fer res és bastant trist, però el millor que es pot demanar és que no actui vist el seu historial dels últims anys. Mantindre el silenci marca de la casa ha de ser la millor política.

• Moreso, rector de la UPF: m'he guardat el rector com a últim expressament. La crítica més contudent se l'emporta el rector. No li puc recriminar res del que ha succeït ja que durant aquests dies havia designat rector en funcions degut a la seva absència. Tan sols vull aportar una dada, però que ens ha de fer pensar a tots. La Universitat Pompeu Fabra dóna cada any subvencions a diferents organitzacions estudiantils. Sabeu quina és l'associació que rep més diners? El Sindicat d'Estudiants Progressistes de Catalunya. Qui està al capdavant de tot aquest espectacle a la UPF? Tal Sindicat. Sabeu a quan puja tal subvenció? Per sobre dels 1200 €. En resum, els nostres impostos, es destinen a subvencions otorgades a dit pel rector de la UPF a grups que es dediquen a boicotejar el funcionament universitari. S'ha de començar a demanar responsabilitats al rector per tals polítiques, perquè no és la primera vegada que hi ha problemes a la Universitat amb tals associacions com tampoc no és la primera vegada que reben la major subvenció.

Resta pendent la publicació dels ajuts, però no he conseguit trobar-los.

El Servei d'Estudis del BBVA torna a la càrrega

Ja feia dies que no tornava a llegir una d'aquestes recomanacions del Servei d'Estudis del BBVA. La última crec que segueix superant aquella que predeia un increment del 200% del preu del cru en un mes.

Aquesta consisteix en donar classes al que ha de fer el govern en temps de crisis. La fantàstica mesura consisteix en baixar les cotitzacions socials de les empreses, i per no entrar en forts dèficits, proposa... Incrementar l'IVA! Supera de lluny la proposta de compra de productes nacionals del ministre Sebastian. Suposo que als economistes del BBVA se'ls hi deu haver passat per alt que un increment de l'IVA, implicaria una disminució del consum molt més acusada que l'increment de l'IVA que proposen del 2%. I qualsevol mortal del carrer, sap que per reactivar l'economia, hem de consumir més. El Servei d'Estudis deu tenir com anomalia la baixada de l'IVA britànic, un fet aïllat i sense sentit.

Tinc por de la propera publicació del Servei d'Estudis del BBVA.

I l'esquerra abertzale?

Es poden fer moltes lectures de les eleccions, però jo en vull presentar una de molt particular. Si avui Espanya està més a prop que mai d'entrar a Ajuria Enea, bona part de la culpa se l'emporta l'esquerra abertzale.

No entrarem en el debat de si han d'estar legalitzats o no, sinó perquè no han obrat a partir del supòsit de partida que no es podien presentar. Si sabien que no es podien presentar, perquè demanen el vot nul? Des d'una visió de partit és la millor opció, però des d'una visió de país han creat el daltabaix més gran en democràcia. Dels 150.000 vots d'EHAK a les passades eleccions, ara es comptabilitzen 100.000 en forma de nul. Algú ha fet una lectura que EHAK ha perdut suports? No, tots sabem que els votants estan allà i ningú dubta d'ells. La pregunta és per què la seva rebequeria, ha portat a demanar el vot nul i no per una opció propera, com podria ser l'escindit corrent d'Aralar? Si avui una tercera part dels nuls haguessin anat a Aralar, o fins i tot EA, Ibarretxe seria lehendakari. Mentre anem fent aquest tipus de jocs, els altres ens guanyen les partides.