La recent apareguda candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència (SIC) a les properes eleccions dóna més a pensar que no pas a fer. Voler imitar la Solidaritat Catalana (SC) de 1907 és un intent d’apropiació d’un gran moviment que li devem molt a dia d’avui. Sota el meu punt de vista, la comparativa entre ambdós moviments es pot resumir en:
- La finalitat no és la mateixa. SC pretenia regenerar Catalunya i transformar Espanya. Avui això no es dóna, pel fet que l’eix identitari és el centre del debat, tot i la taxa d’atur de prop del 20%, mentre que a principis de segle el fet català era totalment minoritari en les preocupacions dels ciutadans. SC va aconseguir situar Catalunya al centre del debat durant molt anys, fins i tot ha perdurat fins a dia d’avui. Regenerar Espanya va aconseguir el seu èxit, perquè de no tenir res a ser tinguts en compte per en Maura és unèxit. A dia d’avui, regenerar Espanya té tants adeptes com federalistes hi ha a Catalunya. Els intents fallits de molta gent durant dècades d’explotar aquest camp, ha portat a deixar la via de la regeneració espanyola oblidada. Els dos grans objectius de la SC anterior són, mai millor dit, història. L’objectiu de SCI és la independència. Aquest és un projecte que en el millor dels casos pot necessitar uns anys, i la història ens recorda que una unió durant tant de temps és gairebé impossible. Només cal veure les baralles que hi ha en el món sobiranista en els últims anys. Aquí hi ha tres etapes: autonomisme, dret a decidir i independència. L’autonomisme ha mort, donat que ja ha arribat a la seva màxima plenitud. Ara estem al començament de l’etapa dret a decidir i no vulguem fer dreceres, quan acabem la segona, ja farem la tercera. SIC va massa ràpida.
- Abans no existia el poder. Amb les eleccions provincials de 1907, es volia pessigar una Diputació de Barcelona amb quatre competències i a l’Estat no hi pintàvem res. A dia d’avui, tenim uns òrgans amb més competències, recursos i cadires. Pretendre que el comportament dels individus serà el mateix és no entendre res de política i estar cegat pels ideals. La feina de SC va permetre assentar les bases de la Mancomunitat de 1914, i segurament sense aquest moviment no haguéssim tingut aquesta institució. L’esperit de Solidaritat Catalana va permetre el desplegament de competències de la Mancomunitat i, a dia d’avui, això ja està fet de fa una pila d’anys.
- Els partits al 1907 seguien “marcant paquet”. El sistema electoral era molt diferent, ja que existien les circumscripcions que permetien l’accés de les minories i els districtes on sortia elegida la força amb més vots. Així, era molt més fàcil que SC arrasés amb més del 90% dels escons en joc a les eleccions espanyoles. A dia d’avui, aquesta opció podria arribar al 60% dels escons, però la cota del 90% no està a les nostres mans. Els partits, amb unes quotes marcades, amb identitat pròpia com a partit, s’adherien a SC. SCI és més un partit que un aglutinador de forces.
Després d’intentar sintetitzar les idees en aquest 3 punts, crec que la meu posicionament queda prou clar. A dia d’avui no és necessària una unió d’aquest tipus. És molt més important tenir una mateixa agenda política pels propers anys que no pas una unió de partits. Coordinar les actuacions portarà a més beneficis que no pas els costos que hauríem de pagar d’una candidatura unitària amb les dues grans forces nacionalistes d’aquest país. Quan arribi la tercera etapa tots ens mullarem, però ara toca marcar el camí polític de la segona etapa de forma coordinada.
