Cornellà i les noves tecnologies

L’Ajuntament de Cornellà es troba obsolet en matèria de noves tecnologies. Tenim el Citilab, un gran centre que aporta molt a la ciutadania de Cornellà, però la pròpia administració no se n’ha sabut aprofitar. L’administració es troba en el segle passat en noves tecnologies; el gran salt que s’ha fet en els darrers anys, el nostre Ajuntament no l’ha fet. No fa falta anar gaire lluny, només mirant als ajuntaments del voltant de Cornellà, hom s’adona de l’endarreriment que portem. En la societat en la que vivim, aquest no és un tema menor, sinó que es un tema cabdal per oferir un bon servei als ciutadans. El projecte de CiU serà combatiu en polítiques de la societat de la informació, deixant enrere la de la desinformació. Hem de lluitar contra el gap tecnològic que es pugui formar en els ciutadans de Cornellà, i el Citilab és la millor eina que tenim.

Permeteu-me un petit apunt que em permet enllaçar les noves tecnologies amb la transparència. Transparència Internacional, una ONG d’escala internacional implantada a España, pretén lluitar contra la falta d’informació dels ciutadans. El grau d’informació que té el ciutadà en diferents àmbits, ja no es mesura pel que es publica al suro de cada Ajuntament, sinó que amb les noves tecnologies, vertadera eina d’accés a la informació, és el nou barem de mesura. I aquí estem molt malament, ja que durant una pila d’anys hem sigut el municipi de Catalunya amb pitjor puntuació. A l’últim any ja no hem sigut l’últim, sinó que hem passat a ser el penúltim, i per primera vegada hem tret un 5 pelat. Aquesta ciutat es mereix molt més que simples aprovats.

L'herència del President Montilla

Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Plasmo el dèficit de la Generalitat de l'any 2007, 2008, 2009 i 2010 que segons els meus càlculs arriba a 18.315 milions d'euros. Les dades del 2007 i 2008 estan confirmades per la Sindicatura de Comptes (538 i 3141 respectivament), mentre que les altres encara no. Si s'han de revisar, segurament haurà de ser a l'alça. El  2006 no el quantificarem, ja que Montilla no podia influir en els pocs dies que quedaven de mandat. Així, un supòsit es que Montilla no va influenciar als comptes del primer tripartit. Ho comparo amb el cost de diferents obres fetes a Catalunya. Aquesta seria la foto de la "hipoteca" que ens deixa el President Montilla.

La factura la deixem en 5 T1, 5 Segarra-Garrigues, 4 Sincrotrons Alba i 18 hospitals Moisès Broggi. Les dades dels costos provenen del meu post:  Què es podria fer amb l'espoli fiscal català?, provinents del Cercle Català de Negocis (pàgina no disponible).

Tot i això, he considerat el cost de:

• T1: 1260
• Segarra-Garrigues: 1485
• Sincrotró Alba: 203
• Hospital Broggi: 90

Els fonaments de l'oferta de Merkel

Changing education paradigms

Carta al director de la DGT

El sr. Pere Navarro ha fet unes declaracions en forma d’advertència al President Mas, tot dient que si suprimeix el sistema de velocitat variable en les vies d’accés a Barcelona, hi haurà més accidents i víctimes, havent d’assumir algú la responsabilitat. Si agafem el programa electoral de CiU, el punt 345, diu: “adequarem els límits de velocitat a les situacions reals de risc i de congestió de trànsit, amb la supressió dels límits actuals que, amb caràcter general, situen com a màxim en 80 km/h la velocitat permesa en determinats trams d’autopistes i autovies”. Si hom busca velocitat variable al programa, no apareix per enlloc. El President té el suport de les urnes per flexibilitzar el límit dels 80 km/h i les insinuacions de la velocitat variable són malintencionades per causar confusió. El tot s’hi val ha tornat.

Desglossant algun motiu de l'augment de la tarifa elèctrica

No m'he pogut resistir de fer quatre numerets, després de la notícia que he trobat avui, on diu que al 2010 s'han instal·lat 1515,95 nous MW d'energia eòlica. En el passat post, parlava del preu que hem de pagar per algunes energies renovables, i la relació que s'estableix amb l'increment del 10% de la factura de la llum. Jugo amb els números:

Així, tenir l'energia eòlica ens implica uns 32 € més a l'any per habitant en la nostra factura elèctrica (habitant, no famílies). El segon gran debat, és dir, que l'energia eòlica és una millora pel medi ambient, donat que evita CO2. Ho podem quantificar? Sí, ja que l'emissió de CO2 cotitza en els mercats. Així, podem treure la millora ambiental en €.

És a dir, paguem 1000 M € de més per tenir la producció actual d'energia eòlica, uns 21 € per habitant i any. És molt? És poc? Això és subjectiu i és el model que tenim. El nostre Estat és el que ha decidit aquesta política, i nosaltres hem de combregar. Ser nets té un cost, però acabem pagant de més per ser nets. Això és Espanya.

Blackberry i vida
Un dels Journals que tenia pendents de lectura, hi ha un article a la secció estil de vida que parla de la intrusió de les Blackberrys a la vida de cadascú. Hi ha un test sobre la "suposada" afectació a les relacions d'un. L'he fet i he tret un 8/10. La situació podria estar pitjor.
També recomano en el diari del mateix dia un article de les regions de la Gran Bretanya. Té rellevància per les declaracions d'intencions que ens arriben d'Espanya.



L'augment de la factura elèctrica

Des d'inicis del començament d'aquest bloc, he tingut certa obsessió en estar sobre el tema de les energies renovables. Aquells anys on l'expansió d'aquestes no tenia límit, on qüestionar-les era anar en contra del progrés econòmic o d'un món millor, sembla que podrien estar arribant a la seva fi. Vaig denunciar, i vaig intentar fer d'enllaç de la premsa internacional, de les barbaritats que s'estaven cometent en nom del medi ambient. Vem signar acords que durant 30 anys pagaríem l'energia solar fotovoltaica 10 vegades més cara que la de mercat, l'eòlica vàries vegades també i així en d'altres energies del règim especial. A més d'estar totalment en contra que els acords entre govern i particulars no es podien canviar una vegada establert el preu, per un motiu de credibilitat, aquests acords s'han trencat. i s'han revisat. S'ha rebaixat el preu, perquè s'ha entès que s'estava pagant una prima de risc molt elevada al sector i donat que la festa dels grans ingressos del sector públic s'ha acabat fa uns anys, el model espanyol ha fet aigües. El problema de la gran pujada de la tarifa elèctrica no es deu a un problema d'immediata actualitat, sinó que ve de lluny. És l'anomenat dèficit de tarifa que he fet referència en posts anteriors. I per què esclata ara? Durant molts anys no hem volgut pagar part de la factura elèctrica, i anàvem creant un deute que any rere any ha anat creixent. Així, a dia d'avui, quan l'endeutament del sector públic, de les famílies, empreses, entitats financeres... és màxim, i hi ha problemes de credibilitat de retorn d'aquest deute, l'exigència de pagar el deute elèctric es posa sobre la taula i implica solucions parcials, com la pujada del 10% de la tarifa. Així, el problema del dèficit de tarifa, juntament amb el problema del sobrecost de les energies renovables (règim especial), porta a què l'esforç per pagar l'energia elèctrica sigui més alt que els nostres veïns internacionals. I justament, ho paguem en el pitjor moment dels últims 10 anys. I és el pitjor escenari? Doncs no. Només fa falta veure la inflació d'aquest mes de gener, justificada en part per l'increment del preu de petroli. Si el món surt de la crisis o hi ha expectatives clares de sortir-ne, el preu del petroli-gas pujaran, i l'electricitat també. I no valen actuacions polítiques que puguin solucionar el problema. Es pot pal·liar en determinats sectors de la població temporalment. Els polítics espanyols ens han posat en aquest problema, i no ens hi poden treure. Ara ens toca pagar els plats trencats.

Nova etapa

He aturat l'actualització d'aquesta pàgina durant unes setmanes. L'excés de feina ha fet que el meu cap estigués en una altra banda. Tornem a reempendre el vol. Comença el 2011, un gran any esperem.