Premis ciutat de Cornellà

Ahir vaig poder assistir a la setena edició dels premis ciutat de Cornellà celebrats a l'auditori. És la nit de reconeixement del treball de persones, entitats i empreses, que amb el seu treball diari ens cohesionen com a ciutat i ens situen al món. Els premiats reben un premi més que merescut a la seva trajectòria, però per a mi aquests no són els únics. El procés de tria fa que molts noms es quedin pel camí. Parlant amb membres del jurat, m'explicaven l'enorme feina que tenen tots per poder fer la tria, ja que el noms són molts i els premis insuficients. Aquest post el dedico a tots aquells que s'han quedat pel camí, que són el veritable motor que els premis tinguin el prestigi que tenen.

Nubarrones en el PSOE

Lo peor que le puede ocurrir a un partido político ante una contienda electoral es transmitir a la opinión pública sensación de angustia por la falta de liderazgo, desconcierto por la situación interna, y enviar mensajes contradictorios cuando no disparatados para solucionar los problemas de los ciudadanos. Una sola de estas circunstancias ya es por ella misma calamitosa. La suma de las tres acaba siendo un cóctel mortífero. A poco más de 70 días de las elecciones municipales, la situación del PSOE no puede ser vista más que con preocupación ante un panorama insólito en la vida política española

Editorial de la Vanguardia a 10 de març de 2011

El ministre Blanco i l'economia

Els motius d'implantació de la política dels 110 km/h amb la de fa tres anys dels 80 km/h tenen punts en comú. Tots tenim al cap quan ens deien els motius per instaurar la mesurar: lluitar contra la contaminació i els accidents. Quan es va aplicar la velocitat variable, l'algoritme de càlcul tenia en compte la contaminació, la meteorelogia i el trànsit. De moment mai hem sabut l'algoritme com funciona el sistema per fixar la velocitat. Deixem estar aquest tema per un altre dia.

Quan mirem la implantació de la mesura dels 110 km/h, ens trobem en una situació igual de rocambolesca. Rubalcaba ens va dir aviat farà una setmana, que el motiu era l'estalvi energètic. Zapatero va sortir al cap d'uns dies dient que el motiu era per reduir els accidents i la contaminació. Si no teníem prou amb el batibull de motius, ara ha sortit en Blanco per aclarir-ho tot: si no se toman medidas, habría "una consecuencia inmediata en la inflación" y por lo tanto un "problema de precios y de hipotecas" para las familias.

Blanco s'ha perdut en el seu anàlisis de les relacions de causalitat, així com del seu impacte. És veritat que una escalada de preus de petroli porta a una major inflació, una major inflació implicarà que el BCE apujarà els tipus d'interès,  augmentant la dificultat per pagar una hipoteca a les famílies espanyoles. Però el ministre es perd a mig camí, ja que fa un salt erroni. Relaciona els preus del petroli amb el consum. Els preus del petroli venen marcats per l'oferta i la demanda. A dia d'avui, sembla que la demanda està clara, així com les seves expectatives. El que fa variar el preu és l'oferta, ja que el conflicte libi porta a què els mercats pensin que hi haurà menys petroli per abastir el món, i en fa pujar el preu. La nostra inflació va molt lligada al preu del petroli i les mesures del govern espanyol no afecten al preu del petroli a escala mundial (bé, si filem prim podem arribar a incidir en les mil·lèsimes dels cèntims del preu del petroli). Així, malauradament, el preu de les hipoteques dels ciutadans espanyols pot anar lligada a la situació del conflicte del món àrab, però no a si van a 110 o a 120 km/h.

Atipar-se al Wok

Fa dos posts feia referència a una entrevista a l'Oriol Amat. Avui he trobat un article del mateix Amat amb el títol d'Atipar-se al "Wok". Recomanat per a economistes i no economistes.

Escoltem als ciutadans

Aquests són dies de passar el màxim d'hores amb la gent de Cornellà. S'ha de fer tot el contrari del que s'acostuma a fer en política; ara cal escoltar. No sortim al carrer, no visitem les entitats, les associacions de veïns... per anar a explicar el nostre model de ciutat. Això ja ho farem, ja tindrem una campanya electoral. Ara toca estar receptiu i saber escoltar més del que ho fem normalment. Les primeres experiències als barris van en la bona direcció. Hi ha temes que es repeteixen al llarg de la ciutat. Quan es pregunta a un ciutadà, què li preocupa de la seva ciutat o què troba a faltar al seu barri, les respostes es repeteixen. Són ja un centenar de respostes que van en la mateixa direcció, tot i que de moment no tenim tots els barris, la melodia serà la mateixa. Així, durant la campanya, no podrem desentonar, i haurem de seguir la melodia que ens marquen els ciutadans.

P.D. Podeu fer les vostres aportacions al programa a aquest link i anant a l'apartat Fem el programa.