Homenatge d'una ciutat a una institució

El passat divendres va culminar el treball desinteressat de moltes persones i entitats de la ciutat per retre homenatge al nostre estimat conciutadà Josep Llobera, que ens va deixar l'hivern de l'any passat. Em sento orgullós de la feina feta per tots plegats, com la suma del treball d'uns i d'altres podem arribar a fer un acte tant sentit i de justícia d'una ciutat a qui va ajudar d'una forma tan activa per l'ensenyament del català, tant de forma clandestina com a la restauració de la democràcia. 

El regal que hem fet tots plegats a la Maria, i a tota la seva família, no té preu. Agrairr la presència de representants d'institucions on en Llobera ha deixat una petjada profunda, tant a l'Institut d'Estudis Catalans com a tot el país. L'homenatge s'ha convertit en un acte de país a la ciutat de Cornellà com feia anys no recordava. L'homenatge al mestre Llobera no va acabar, encara tenim pendent donar un lloc a la ciutat al mestre Llobera. Com ja molts sabeu, des de CiU proposem la futura biblioteca de Sant Ildefons, i és l'equip de govern qui ha de decidir si li dóna o no. Moltes entitats i ciutadans donen suport a aquesta iniciativa. Veurem com es desencalla properament.

Hem après que no necessitem a les administracions per fer-ho tot. La societat civil pot tirar endavant més projectes dels que es pensa, i les administracions, estan al costat de la societat, col·laborant allà on la societat no podem arribar. Pensem-hi per a d'altres ocasions.  

Ràdio Cornellà amaga la Diada

És ben sabut el trist paper que ha fet Televisió Espanyola en silenciar la famosa xiulada a la final de la Copa del Rei o de donar la setena posició d'importància als informatius el passat 11 de setembre a la manifestació històrica que va fer el poble de Catalunya. Les crítiques estan prou fonamentades.

A Cornellà no estem tant lluny d'aquests posicionaments per part de Radio Cornellà en alguna ocasió. La passada Diada, coincidint amb el dia nacional del nostre país, es va demanar l'opinió als diferents partits municipals sobre el nou curs polític. CiU vam mostrar la nostra desavinença per no tractar el tema cabdal del dia, que era la Diada i la manifestació d'aquella tarda. Hi ha 364 dies més a l'any per parlar de gestió municipal, nou curs polític, de retallades... i no la Diada. 

Sentint el recull de notícies que va l'informatiu del migdia, el Cornellà Notícies, es passa el més ràpidament possible a la Diada. No es va preguntar sobre aquesta Diada als polítics ni als ciutadans i ciutadanes que hi havia a la plaça, ni a la participació de la manifestació de la tarda, ni una major cobertura a la Marxa de Torxes organitzada per l'ANC de Cornellà el 10 per la nit amb més de 400-500 persones que hi van assistir.

Podria dedicar-me a comptar el nombre de vegades que és diu Diada o Catalunya, i el nombre de vegades que apareix retallades. Guanya de golejada aquesta última. Amb això no vull amagar el cap sota l'ala; tenim 364 dies per parlar de retallades i gestió municipal, però el dia del nostre país és l'Onze de setembre. La Diada, especialment aquesta, es mereixia una cobertura més transversal i parlar amb normalitat del que és. No sóc favorable a fer aquest tipus d'opinions, però l'experiència em demostra que s'acaben corregint en el futur aquests comportaments quan dius les coses pel seu nom.

Diada 2012

Estem davant d'una Diada Nacional de Catalunya que serà històrica per al conjunt del país. I des de Cornellà celebrarem el dia del nostre país amb orgull i  per al futur que ens depara. No és una Diada qualsevol per a la nostra ciutat, per molt que existeixi la intenció de ser com qualsevol altra. La ciutat ha de vibrar amb els camins que s'obren per al poble de Catalunya i la ciutat de Cornellà n'ha d'estar a l'alçada. Des de CiU hem volgut que la declaració institucional que es llegeix el dia 11 a les 12 tingui un significat més solemne, i deixi de banda reivindicacions que no són pròpies del 11 de setembre, sinó més aviat d'altres festivitats de l'any. El bloqueig d'un partit polític amb representació municipal ha fet que la nostra proposta no anés endavant. 

Així, per sentir el nostre sentiment amb més força que mai, uss encoratjo a participar del seguit d'actes que tindrem, com a la marxa de torxes organitzada per l'ANC de Cornellà a les 21h davant de l'Orfeó el 10 a la nit, a la ja tradicional ofrena floral del dia 11, i a la marxa de Barcelona amb el lema de "Catalunya Nou Estat d'Europa".

Eurovegas I

Us poso la transcripció de la meva intervenció al ple de juny de 2012 sobre el posicionament de CiU de Cornellà sobre Eurovegas.

Aquest Grup Municipal des que va començar aquesta legislatura es va marcar dos grans objectius. Degut a que nosaltres no vam tenir el suport majoritari per formar el Govern d’aquesta ciutat, els dos grans objectius d’aquesta legislatura, una serà el control de l’acció del Govern Municipal -crec que ha quedat prou clara en aquest Ple- i, l’altra ajudar a l’Equip de Govern Municipal a totes aquelles propostes que ajudin a encarar aquesta nova situació, aquesta situació de crisi, per sortir-nos entre tots. Ho hem fet recentment en el cas de l’Acord Social, per tant, nosaltres no perdrem mai aquests dos grans objectius i els seguirem mantenint.

La moció que avui presenta Iniciativa per Catalunya, més que ser una moció que porti els pros i els contres, no ho és, o sigui, és una moció que no se n’han avaluat encara aquests pros i contres perquè encara –com bé ha manifestat l’Alcalde- no tenim res a sobre la taula. El que sí estem en aquesta situació i en podem fer un paral·lelisme amb la situació municipal, és que en aquests moments el que s’està fent és preguntar. O sigui, aquí ha passat -i com a experiència d’aquest Grup li ha passat- que moltes vegades, noves empreses que venen a la ciutat, nous terrenys municipals que es destinen a diferents usos, a diferents empreses, es treuen a concurs, i els Grups de l’oposició pràcticament no ens assabentem quan això pràcticament ja està tancat.

Bé, diferenciem aquesta situació de la situació en la que es troba l’anomenat complex Eurovegas, perquè la situació en la que està és, un senyor que està interessat en això –aquí corregeixo el que ha dit l’Arnau però la Generalitat no fa l’oferta, qui fa l’oferta és, si hi ha, una empresa i si prèviament hi ha un Govern que vol treure això.

Per tant, amb tot això, i el que hem de tenir molt clar és quin és el futur de la nostra ciutat i ha d’haver-hi un model de ciutat, en aquest cas el compartim amb bona part amb l’Alcalde. El que sí que podem veure la nostra ciutat és que, tal i com estem veien en els últims plens, el que ens està passant és que, els nostres polígons, les nostres zones industrials van perdent pes sobre el total de la ciutat. Cada vegada més la part residencial va entrant més en la zona econòmica, a la zona que dóna aquests llocs de treball i el model de ciutat està començant a canviar.

Aquest Grup Municipal el que no vol és trobar-se amb una ciutat on només estigui dedicada als usos residencials. Una ciutat de 140.000 habitants d’aquí a unes quantes desenes d’anys. Amb això no ens hi volem trobar, per tant, crec que és obligació aportar idees, aportar debat sobre què és el què volem ser. Aportar idees no vol dir entregar directament –que aquí sembla que es vulgui fer per part de la moció d’Iniciativa- sobre com acabarà tot.

Escolta, acabem d’obrir un debat. Crec que és molt important que la ciutat tingui a dir moltes coses i aquest Grup Municipal estarà en tot moment al costat dels seus ciutadans, al costat de l’Alcalde, perquè els interessos dels seus ciutadans estiguin ben representants.

Quan coneguem tot el que transcendirà de tot plegat, nosaltres ens començarem a posicionar, perquè el que a nosaltres ens importa és la ciutat de Cornellà, quin futur volem per a la nostra ciutat i -com deia l’Alcalde- que actualment tenim 8.000 persones aturades, tenim més de 3.000 persones que estan en un atur de llarga durada i que haurem de posar-hi remei. Nosaltres, òbviament, no estarem a favor de totes aquestes “illes legals” i tots aquests temes que estan sortint a la premsa, i quan surtin ja parlarem, però de moment no ens vulguem avançar.

Per tant, nosaltres, com a Grup Municipal de Convergència, donem suport a la moció alternativa del Grup Socialista, sobre la possible instal·lació a la Comarca del Baix Llobregat del macro complex denominat Eurovegas. Queda clar que en aquests moments no disposem de la informació necessària per poder fer cap tipus de pronunciament, i això no podrà ser fins que no es comenci a fer el projecte.

Amb el que segur que coincidim la majoria de nosaltres és en la necessitat de recuperació econòmica i creació d’ocupació tan vital a nivell del nostre país, com de la nostra ciutat. És per això, -i nosaltres compartim l’esperit d’aquesta moció del Grup Socialista- que la Generalitat de Catalunya ha d’informar, tan aviat com disposi del

projecte, als alcaldes del municipis afectats, però també ha d’informar als propietaris dels terrenys –la majoria pagesos- sobre tot el procés, i en aquest sentit, si és el cas, si ha d’haver-hi la compensació econòmica adient.

Concloent, no és el moment de debatre mocions sobre un projecte del que no se sap res, de com acabarà tot. No sé si s’acabarà sortint o no, parlem-ne quan arribi el moment, tal i com acaba de manifestar l’Alcalde.

La gallina dels ous d’or

Fa prop de 300 anys ens van robar la gallina, una gallina que era ponedora i que feia uns ous rossos i grossos. Durant tot aquest temps l’han tingut, pobreta gallina, presa i en una gàbia, ben vigilada. Nosaltres, que ens la sentim nostra com una filla, li enviem dia sí dia també blat de moro del més bo. I, a canvi, els vigilants de la gallina ens donen un cistellet amb els ous que necessitem per passar el mes. Ha sigut durant la democràcia que hem provat de nou aquests ous que tants anys ens van negar. Ens els han anat donant d’un amb un, poc a poc, negociació rere negociació. Haver-los tastat de nou ens ha recordat que bon són els ous de la nostra gallina. Això ens ha esperonat a fer un millor blat de moro per la nostra gallina perquè pongui uns ous més macos i grossos.
Ens van prometre que la gallina tornaria arran de l’aprovació de l’Estatut del 2006. I així va ser. Després de molts anys vam veure com la gallina tornava a casa nostra. La gallina no la teníem nosaltres, sinó que la cuidaven ells i només ens la deixaven veure de tant en tant. Ja sabíem que encara no podia estar sota la nostra cura, però era millor tenir-la aquí que lluny de casa. Ens van prometre que tindríem més ous rossos i grossos. Ens ho vam creure, i així ho vam ratificar en el referèndum.

Quan va arribar el moment de rebre més ous de la nostra gallina, se la van tornar a endur. Una forta sequera va escombrar tot el món i se’ns digué que els ous de la nostra gallina s’havien de compartir i ens en tocarien menys. Nosaltres, els catalans, ja en sabem molt de compartir els ous de la nostra gallina, i no vam combregar a quedar-nos de nou sense els seus ous. La virulència d’aquesta sequera ha fet que els catalans ja no puguem enviar tant de blat de moro a la nostra gallina, i se’ns està aprimant i aprimant. Ja no és la que era, al passar èpoques molt dolentes on no li hem pogut enviar tot el gra que necessitava. Quan necessitem els seus ous per poder seguir treballant la terra i poder-li donar blat de moro, encara ens en donen menys.

 I és ara on aquest poble s’ha de plantar, per reclamar-la definitivament. Ja no ens creurem històries de compartir la gallina i de marejar-la fent-la anar d’aquí cap a allà sense saber ben bé de qui és i on va. Hi haurà qui a casa nostra no se la sentirà com a pròpia i no ens ajudarà a reclamar-la. Enfosquiran el debat sobre com ens repartim el poc blat de moro que dóna la nostra terra però, al capdavall, de la mare dels ous no en voldran parlar.

La nostra gallina és la garantia que ens permetrà sortir d’aquesta sequera i tornar a ser el que érem. Ella no ha canviat, segueix sense entendre ni de banderes ni identitats, només dels grans de blat de moro de l’esforç dels catalans. És la gallina dels ous d’or del poble de Catalunya que ha de tornar a casa. 

"Cuando eramos ricos" a Cornellà

Aquest és el títol d’un capítol del programa Salvados protagonitzat pel nostre conciutadà Jordi Évole. Capítol altament instructiu i que recomano que en gaudiu des de la xarxa. El fil conductor és el malbaratament de diners públics en projectes d’infraestructures sobredimensionats: construccions faraòniques al llarg de la geografia espanyola que han portat a terme tant administracions locals com el propi govern central. El nostre país no s’escapa d’aquest deliri de grandesa, i l’aeroport de Lleida-Alguaire iniciat pel President Montilla o el Fòrum de les Cultures, amb un cost de més de 2.000 milions de l’erari públic en són bons exemples. Si la crisis ha servit per alguna cosa positiva, ho ha estat per posar ordre a tot aquest desgavell.

A la nostra ciutat no tenim cap projecte tant televisiu com els anteriors, però si d’algun que s’hi acosta. El Parc Esportiu Llobregat és la infraestructura sobredimensionada per excel·lència que tenim a Cornellà. Un projecte en què es van primar els criteris estètics i magnànims per sobre dels funcionals i d’austeritat.

Quan es va inaugurar el poliesportiu se’n va fer càrrec una empresa privada, però al cap d’uns mesos en va deixar córrer la gestió. Pensat per cobrir costos amb 8.000-10.000 socis, i que a dia d’avui no arriba ni als 4.000 socis. L’empresa, no només per la falta d’usuaris en va deixar córrer la gestió, sinó per unes despeses de funcionament i manteniment que, eren i són, del tot desorbitades. La càrrega d’aquesta infraestructura la compartim entre tots els ciutadans i ciutadanes tant si la fem servir com si no: cada any paguem entre tots 1.000.000 € per tal de garantir que el complex segueixi funcionant.

Quan tingueu davant una notícia d’un nou projecte d’infraestructura o d’una política pública, m’han ensenyat a què m’he de fer tres preguntes ben senzilles. Fem-les pel cas que ens ocupa.

• Què fa? Permetre la pràctica de diferents esports, gimnàs i piscina tan climatitzada com de temporada.
• Quant costa? Evitarem de posar la xifra de quant va costar per evitar algun mal de panxa. Ens quedem en què hem d’abocar un milió d’euros cada any per tal de què segueixi funcionant, a més del que han de pagar els usuaris pel seu ús.
• Què podríem fer alternativament? Polítiques d’ajut social, de foment de l’ocupació, de neteja i seguretat als nostres carrers que bona falta fan. Fins i tot, podríem plantejar equipaments que fessin la mateixa funció sense ser tan espectaculars i no portessin associats tals costos de “bellesa”. Els recursos econòmics són limitats i s’han de prioritzar.

Errors com aquest el pagarem durant molts anys. Els polítics tant tenim l’obligació de no tornar a repetir els mateixos errors com també de redimensionar les infraestructures actuals. Aquesta és la legislatura de l’austeritat i de tenir clares les prioritats. A CiU les tenim clares per la nostra ciutat.

Com sempre, estem al vostre servei al despatx del grup municipal i a ciu@aj-cornella.cat

Quan el PSC et contesta per la revista municipal

El passat Ple de febrer vam aprovar una moció institucional en el que demanem que els diners que d'altres administracions deuen a l'Ajuntament de Cornellà, els saldin l'abans possible amb el nostre Ajuntament, preveient la dificultat d'aquest 2012. Són diners que ens deuen, i tots els partits polítics hem d'estar al costat de l'Ajuntament en casos com aquest. Són 9,2 milions d'euros, on quasi 9 són de la Generalitat. Són moments de deixar de banda batalles de perquè la Generalitat no pot pagar, cadascú que se senti responsable del que ha fet en el passat. M'agrada recordar que són les urnes qui posa cadascú al seu lloc, i així ha sigut. Tot i això, el que si hem demanat és que es faciliti informació sobre el desglossament d'aquest deute: quines són les partides, quina proporció es deu, des de quin any...Una informació tan senzilla que podria ser desglossada en un simple foli. 

El govern municipal del PSC ha seguit en la seva tònica habitual i no ha facilitat cap tipus d'informació. Els regidors de CiU sabíem perfectament que la tenien, i els fets ens donen la raó. Acabo d'agafar la revista municipal, i ja surten xifres que com a regidor en tenia desconeixement El deute de la Generalitat és de 3,3 M € per la llei de Barris, 2,7 M del Departament de Territori i Sostenibilitat, 1,6 M en Educació i 0,74 M € de Benestar. Aquestes xifres que tots els ciutadans poden veure a la revista que edita l'Ajuntament, és una de les xifres que vam demanar, i que com a regidors se'ns ha negat. Les formes en política són molt importants, i després de mig any com a regidor m'adono que no hi ha res a fer. Igual que les eleccions posa tothom al seu lloc, el temps també ho fa. 

Som-hi!

Crec que les pauses per agafar perspectives són bones, i tornar a començar de nou et permet fer el trajecte amb més empenta. Amb el bloc crec que passa el mateix. Porto des del 2007 escrivint al bloc, i he agafat una pausa arran de les passades eleccions municipals. He estat sota la pressió de moltes experiències noves que fa que hi hagis de dedicar moltes energies per estar a l'alçada: la meva estrena com a regidor al meu Ajuntament és un repte cada dia on he d'aportar el millor de mi mateix i del conjunt del grup pel deute que tinc amb la ciutadania. No només l'Ajuntament és un repte, sinó el meu camí com a investigador per acabar obtenint el doctorat d'economia. Ambdós camins tenen un punt en comú: la quantitat d'hores que hi has de dedicar són moltes, i per moltes que hi dediquis, sempre tinc la sensació de què no són prou. Aquesta etapa de la meva vida és única i l'he d'aprofitar al màxim. I el millor que puc fer, és compartir-la a la xarxa. Som-hi!