"Cuando eramos ricos" a Cornellà

Aquest és el títol d’un capítol del programa Salvados protagonitzat pel nostre conciutadà Jordi Évole. Capítol altament instructiu i que recomano que en gaudiu des de la xarxa. El fil conductor és el malbaratament de diners públics en projectes d’infraestructures sobredimensionats: construccions faraòniques al llarg de la geografia espanyola que han portat a terme tant administracions locals com el propi govern central. El nostre país no s’escapa d’aquest deliri de grandesa, i l’aeroport de Lleida-Alguaire iniciat pel President Montilla o el Fòrum de les Cultures, amb un cost de més de 2.000 milions de l’erari públic en són bons exemples. Si la crisis ha servit per alguna cosa positiva, ho ha estat per posar ordre a tot aquest desgavell.

A la nostra ciutat no tenim cap projecte tant televisiu com els anteriors, però si d’algun que s’hi acosta. El Parc Esportiu Llobregat és la infraestructura sobredimensionada per excel·lència que tenim a Cornellà. Un projecte en què es van primar els criteris estètics i magnànims per sobre dels funcionals i d’austeritat.

Quan es va inaugurar el poliesportiu se’n va fer càrrec una empresa privada, però al cap d’uns mesos en va deixar córrer la gestió. Pensat per cobrir costos amb 8.000-10.000 socis, i que a dia d’avui no arriba ni als 4.000 socis. L’empresa, no només per la falta d’usuaris en va deixar córrer la gestió, sinó per unes despeses de funcionament i manteniment que, eren i són, del tot desorbitades. La càrrega d’aquesta infraestructura la compartim entre tots els ciutadans i ciutadanes tant si la fem servir com si no: cada any paguem entre tots 1.000.000 € per tal de garantir que el complex segueixi funcionant.

Quan tingueu davant una notícia d’un nou projecte d’infraestructura o d’una política pública, m’han ensenyat a què m’he de fer tres preguntes ben senzilles. Fem-les pel cas que ens ocupa.

• Què fa? Permetre la pràctica de diferents esports, gimnàs i piscina tan climatitzada com de temporada.
• Quant costa? Evitarem de posar la xifra de quant va costar per evitar algun mal de panxa. Ens quedem en què hem d’abocar un milió d’euros cada any per tal de què segueixi funcionant, a més del que han de pagar els usuaris pel seu ús.
• Què podríem fer alternativament? Polítiques d’ajut social, de foment de l’ocupació, de neteja i seguretat als nostres carrers que bona falta fan. Fins i tot, podríem plantejar equipaments que fessin la mateixa funció sense ser tan espectaculars i no portessin associats tals costos de “bellesa”. Els recursos econòmics són limitats i s’han de prioritzar.

Errors com aquest el pagarem durant molts anys. Els polítics tant tenim l’obligació de no tornar a repetir els mateixos errors com també de redimensionar les infraestructures actuals. Aquesta és la legislatura de l’austeritat i de tenir clares les prioritats. A CiU les tenim clares per la nostra ciutat.

Com sempre, estem al vostre servei al despatx del grup municipal i a ciu@aj-cornella.cat

Quan el PSC et contesta per la revista municipal

El passat Ple de febrer vam aprovar una moció institucional en el que demanem que els diners que d'altres administracions deuen a l'Ajuntament de Cornellà, els saldin l'abans possible amb el nostre Ajuntament, preveient la dificultat d'aquest 2012. Són diners que ens deuen, i tots els partits polítics hem d'estar al costat de l'Ajuntament en casos com aquest. Són 9,2 milions d'euros, on quasi 9 són de la Generalitat. Són moments de deixar de banda batalles de perquè la Generalitat no pot pagar, cadascú que se senti responsable del que ha fet en el passat. M'agrada recordar que són les urnes qui posa cadascú al seu lloc, i així ha sigut. Tot i això, el que si hem demanat és que es faciliti informació sobre el desglossament d'aquest deute: quines són les partides, quina proporció es deu, des de quin any...Una informació tan senzilla que podria ser desglossada en un simple foli. 

El govern municipal del PSC ha seguit en la seva tònica habitual i no ha facilitat cap tipus d'informació. Els regidors de CiU sabíem perfectament que la tenien, i els fets ens donen la raó. Acabo d'agafar la revista municipal, i ja surten xifres que com a regidor en tenia desconeixement El deute de la Generalitat és de 3,3 M € per la llei de Barris, 2,7 M del Departament de Territori i Sostenibilitat, 1,6 M en Educació i 0,74 M € de Benestar. Aquestes xifres que tots els ciutadans poden veure a la revista que edita l'Ajuntament, és una de les xifres que vam demanar, i que com a regidors se'ns ha negat. Les formes en política són molt importants, i després de mig any com a regidor m'adono que no hi ha res a fer. Igual que les eleccions posa tothom al seu lloc, el temps també ho fa. 

Som-hi!

Crec que les pauses per agafar perspectives són bones, i tornar a començar de nou et permet fer el trajecte amb més empenta. Amb el bloc crec que passa el mateix. Porto des del 2007 escrivint al bloc, i he agafat una pausa arran de les passades eleccions municipals. He estat sota la pressió de moltes experiències noves que fa que hi hagis de dedicar moltes energies per estar a l'alçada: la meva estrena com a regidor al meu Ajuntament és un repte cada dia on he d'aportar el millor de mi mateix i del conjunt del grup pel deute que tinc amb la ciutadania. No només l'Ajuntament és un repte, sinó el meu camí com a investigador per acabar obtenint el doctorat d'economia. Ambdós camins tenen un punt en comú: la quantitat d'hores que hi has de dedicar són moltes, i per moltes que hi dediquis, sempre tinc la sensació de què no són prou. Aquesta etapa de la meva vida és única i l'he d'aprofitar al màxim. I el millor que puc fer, és compartir-la a la xarxa. Som-hi!