La pràctica fallida
de l’empresa municipal no és cap novetat tal i com us venim explicant als
últims mesos. Al passat Ple, l’equip de govern va injectar 4 milions d’euros
més, i ja en van 9 milions en menys de mig any. Agafin i obrin la cartera: 100
€ de cadascun de nosaltres no sabem on han anat a parar o per a què es faran
servir. Des de CiU portem mesos i mesos preguntant a l’equip de govern on van
els nostres impostos i seguim sense respostes. Com a ciutat, no ens podem permetre
que un sol partit polític faci i desfaci com vulgui amb el patrimoni del futur.
Mentrestant, el
patrimoni que ens ha deixat la nostra història sembla que no és una prioritat
per l’equip del PSC. Són moltes les veus de Cornellà
que parlen de la gran deixadesa dels nostres béns patrimonials. Els proposo una
passejada per una selecció d’indrets del nostre municipi per conèixer l’estat
d’algunes de les seves peces. Ara que arriba el bon temps, els recomano la
passejada in situ.
L’estació de
l’antic Carrilet de Cornellà-Riera, aprofitant el
centenari d’aquest, necessita una dignificació dels seus voltants. El passeig
dels Ferrocarrils Catalans és l’eix a potenciar en els propers anys i s’hauran
de posar sobre la taula propostes de millora. L’enjardinament i una millor
il·luminació de l’estació són mesures que ens costarien ben poc, però amb
resultats molt positius per a l’edifici i els seus voltants.
Can Bagaria segueix patint un procés de degradació a marxes forçades. S’han
d’encetar un seguit d’accions en les que l’equip de govern, l’oposició i els
agents i promotors de la defensa del patrimoni, com l’Avenç, aportem la solució
definitiva i de futur a Can Bagaria. El temps és el nostre principal enemic,
com també ho és a Cal Manso o a Can Maragall. És important marcar a
l’equip de govern, així com alçar la veu per evitar fer els nyaps del passat
(Can Trabal n’és el malaurat exemple).
Altres edificis on
l’oblit fa estralls són la façana del Palau de Can Mercader o les cases
de la colònia Rosés. Dubtes seriosos a Can Camprubí al Parc de la
Infanta, l’obra modernista per excel·lència, on la façana exterior i els seus
esgrafiats són desdibuixats per una manca de cura de l’edifici.
La recuperació de
la memòria del Canal de la Infanta segueix encallada. El compromís de
l’equip de govern de dignificar-lo, ha caigut en l’oblit. Actuacions a
l’entrada de Can Mercader per Sant Ildefons n’eren compromís, així com posar
plaques explicant la seva història al llarg del seu recorregut pel terme
municipal. L’actual remodelació de la part baixa de Salvador Allende, l’espai
guanyat amb el nou viaducte de la Renfe i un dels llocs de pas per excel·lència
de la ciutat, ens ofereix un espai únic per recordar la importància del Canal
al nostre municipi i a la comarca.
Reivindiquem la conservació
del patrimoni de Cornellà, una obligació de l’Ajuntament, una competència
pròpia, on no es pot mirar cap a una altra banda sobre qui és el responsable de
la conservació. Siguem actius en demanar actuacions i, sobretot, gaudim-ne ara
que arriba el bon temps.
