La buidor d'un President
Són les 11:55 del dia 28 de novembre, i arribo a la plaça Sant Jaume per veure l'entrada del 128è President del meu país a Palau. Agafo el carrer del Bisbe des de la plaça de la Catedral, i em trobo en Vendrell, en Niubó i la Llansana camí de Palau. Van a pas ràpid, però jo vaig més ràpid, els adelanto.
Continuo camí de la plaça Sant Jaume, i a mig camí em trobo la flor i nata del socialisme català fent cua a l'escorcoll dels Mossos: Narcís Serra, Burniol... i quan el carrer fa baixada, veig la plaça mig buida. Suposo que tothom ja és dintre de Palau, i la gent s'ha dispersat ja. No quadra! Potser hi ha 200 persones a la plaça Sant Jaume, on 60 són Mossos d'uniforme, uns 15 de paisà, uns de 10 de protocol, uns 10 militants del PSC i els altres...curiosos! On està la part del poble de Catalunya que dóna suport al futur President? No hi és. Al arribar, entra l'Hereu acompanyat d'en Benach a Palau.Ningú diu res. Hi ha alguna cosa que no em quadra, estan passant les autoritats i sembla més aviat un enterrament que no una pressa de possessió. Ningú crida, ni tan sols aplaudiments. És una cerimònia morta.
Continuo camí de la plaça Sant Jaume, i a mig camí em trobo la flor i nata del socialisme català fent cua a l'escorcoll dels Mossos: Narcís Serra, Burniol... i quan el carrer fa baixada, veig la plaça mig buida. Suposo que tothom ja és dintre de Palau, i la gent s'ha dispersat ja. No quadra! Potser hi ha 200 persones a la plaça Sant Jaume, on 60 són Mossos d'uniforme, uns 15 de paisà, uns de 10 de protocol, uns 10 militants del PSC i els altres...curiosos! On està la part del poble de Catalunya que dóna suport al futur President? No hi és. Al arribar, entra l'Hereu acompanyat d'en Benach a Palau.Ningú diu res. Hi ha alguna cosa que no em quadra, estan passant les autoritats i sembla més aviat un enterrament que no una pressa de possessió. Ningú crida, ni tan sols aplaudiments. És una cerimònia morta.
De cop i volta, arriba en Montilla. El cotxe no para enmig de la plaça per poder anar caminant en Montilla fins a la porta, sinó que el deixa just davant, perquè no hagui d creuar la plaça. De cop, d'un sector de la plaça es senten crits de "Presidente, Presidente"! Només són 10 persones..Sí, sí...les puc comptar amb els dits de les dues meves mans. Tots els altres estem en silenci, ningú diu res. Em fixo en aquests 10 que están cridant i guaita! Una de les que criden és regidora del PSC a Cornellà (Aurora Mendo). Un altre personatge és el senyor de la fotografia que va de roig. Aquest és company de col·legi electoral a Cornellà, al col·legi Roger de Llúria-Torre de la Miranda. I els altres són de Cornellà! Per tant, 10 persones que donen suport a Montilla i a sobre militants i simpatitzants del PSC. Quina pena sento en aquell moment...
De sobte, a les 12:03 entra un cotxe molt ràpid a la plaça. Es para al mig de la plaça i...surt Jordi Pujol. En aquell moment la gent comença a parlar, "és en Pujol"; "va tard"; "això és un president i no el que tenim ara"... Es senten crits de: "Jordi estem amb tú". Ell a mig camí, aixeca el cap, mira tota la plaça i riu. Veu que la plaça és buida. Crec que li ha de venir una imatge al cap, la de l'any 1984 quan la plaça Sant Jaume era plena a vessar d'una multitud entregada a la seva persona.
En aquell moment vaig veure la diferència, vaig relacionar-ho tot. El President Pujol portava al poble de Catalunya a la plaça Sant Jaume, fins i tot no ho negaré, la militància de CiU anava a veure el seu líder perquè vibrava, ho sentia...Després va venir el nou tripartit. Es va omplir la plaça, amb militants, simpatitzants, part del poble de Catalunya que volia aquest tripartit i no en Pujol. Trobo molt legítim que hi anéssin fa 3 anys, i és bo que es faci. Però, el problema és un altre. Aquest dia, la plaça és buida, ningú vibra, ningú sent la institució del seu país a la plaça... Entenc tot en aquest moment: Pujol i Maragall han sigut Presidents del poble de Catalunya, Montilla és la buidor del poble de Catalunya.
7 comentaris:
Ets un crac wapet! :)
Però com voleu que vibri algú amb un home així? El veu veure a Tevetré amb la Tarribas? jo només un tros ja que em vaig quedar adormit com una soca. Aquest tiu és un trepa, res més, ni al seu partit el valoren.
Per cert, a la Plaça Sant Jaume no hi havia ningú d'Esquerra aplaudint el seu presideng?
Amén, Rosell, amén. Vénen temps de parentèsis per la nació. Temps en que la principal força política del país huria de tirar una passa enrera i agafar embranzida. Només així podrà tornar a omplir Sant Jaume d'afecte popular a un president. Veurem si en sou capaços.
Una abraçada,
XS
La solució es pactar amb el Partit Popular, com em fet sempre. La veritat es que el senyor Acebes es més de fiar que el payaso d'en Montilla.
Montilla no deixa de ser el President de la Generalitat, us agradi o no! deixeu de ser uns fasxistes-xenofogs nacionalistes! hos han donat per cul! i punt!!!!
(Jordi Coses Clares)
Sois todos iguales, los nacionalistas españoles y los nuevos perros del nacionalismo catalán. Sois iguales a las nuevas generaciones del PP. Com a Català, tots i sobre tot vosaltres, en doneu fàstic!!! Nacionalista de JNC = Nuevas Generaciones PP, pero en catalan!!!!!!
Us entenc! Desprès de viure dels “papa” Pujol, sent els millors i tenint tot al vostre abast...es a dir, contracte per tindré liberació a Aigües de Barcelona als vostres Secretaris Generals de la JNC i als líders territorials juvenils als vostres ajuntaments o si no governavau a l’àrea metropolitana, treballar a les oficines de benestar social o altres....es normal que desprès de 23 anys xuclant de tots i totes, ara tingueu aquesta mala llet! Jejejejeje ho sento “penya güay”! Enxufats not is Catalonia!
Publica un comentari a l'entrada