PREDICCIONS

Tinc ganes de fer unes quantes prediccions pel dia 27 de maig. És ara el moment de mullar-se i no esperar el mateix 27 després del recompte com fa tothom que s'omple la boca dient que això ja ho preveia però en realitat no en tenia ni idea. Jo tampoc en tinc ni idea, però em mullaré.

Començaré pel meu municipi:

A Cornellà l'escenari serà semblant: crec el PSOE perdrà la majoria absoluta amb un parell de regidors menys degut a una possible desmobilització del vot socialista, degut a tendències generals, no pas municipals. ICV pot rascar un regidor de més, degut al pas de vot socialista a ICV, sobretot fills de votant del PSOE que volen ser rebels. El PP es mantindrà a Cornellà degut al ser la força política que no s'ha arronsat al PSOE, quedarà immune al fenomen Ciutadans degut a la forta oposició i al clar perfil espanyolista de la seva candidata. ERC trobarà a faltar en Tardà i algú no digerirà el pacte amb en Montilla. Això implica un manteniment o fins i tot perdre un regidor. El votant d'ERC difícilment anirà a parar a CiU a Cornellà, degut a una política difícil de diferencia amb el PSC. CiU perdrà vots i recuperarà poc tant del PSC com d'ERC. L'escenari és el mateix que ERC, tots dos poden minvar els seus vots en caràcter absolut però el nº de vots del PSC marcarà el nombre de regidors a distribuir. Ciutadans només farà mal al PSC, perquè ja he comentat que el PP a Cornellà és bastant immune degut al perfil de la candidata. Li dono un regidor segur, de vots del PSC al 95%. La última crisi em té desorientat sobre la força de la seva irrupció. Fins fa una setmana, no descartava que Ciutadans superes a un partit nacionalista com CiU o ERC, però ara estic desconcertat.

Al meu col·legi electoral, la previsió és molt clara: Ciutadans superarà a CiU a totes les taules electorals. Si en alguna guanya CiU a Ciutadans, ja tindré un motiu de celebració.

A nivell general, si llancem prediccions gens fonamentades, no es recuperarà cap capital important, excepte Vilafranca que té alguna possibilitat. Caurà Vic, i tinc els meus dubtes a Tarragona, ja que pot haver certa desmobilització del votant del PSC que acabi donant la victòria a CiU. A la ciutat de Barcelona, no em creuré gaire les enquestes. Crec que els feus del PSC no aniran a votar massivament, i els feus convergents tampoc com l'1-N, però crec que farà un bon resultat i pot donar alguna sorpresa a l'Hereu. Tot i això, no serà alcalde perquè tot ja està cuinat.

A nivell general de país, CiU perdrà una elevada quantitat de regidors i d'alcaldies. Sense cap mena de dubte. Són les primeres eleccions municipals que CiU es presenta sense estar al Govern de la Generalitat i passarà molta factura tal i com ja ha estat sortint als mitjans últimament. ERC seguirà apostant per l'eix esquerra-dreta, per sobre l'eix nacional. Petites alcaldies cauran en mans del tripartit com a mosques. Caurà la diputació de Tarragona, la diputació de Girona...

Total, catarsi per CiU, sense cap mena de dubte. Sort que el dilluns aniré a la classe d'en Vicenç Navarro sobre l'Estat del Benestar a Catalunya i la meva ànima es purificarà.

Avui he tingut la sort d'arribar a una hora decent a casa per poder sopar amb la família a les 9 del vespre. Semblava una bona forma per descansar una estona i després a la nit seguir fent coses de profit. Però no, he hagut de sentir la declaració política que m'ha fet treure el que tenia a la boca literalment. Avui ha sigut el sr. Portabella i s'ha quedat ben ample. La declaració política no té pèrdua:

Entre les premisses que l’alcaldable d’ERC ha destacat es troba l’establiment “d’un pacte amb les empreses ubicades a Barcelona perquè els treballadors i les treballadores puguin plegar a les 5 de la tarda”. Una de les altres propostes que ha afegit Portabella ha estat concentrar els torns de treball en períodes de 6 hores, “que augmenten clarament la productivitat”. En aquest sentit, Portabella també ha afegit que “divulgarem la pràctica de fer reunions en les hores centrals de l’horari laboral evitant les reunions que es fan d’hora i massa tard”.

Tal afirmació hauria de fer que el sr. Portabella es retractés demà al matí o bé abandonés la seva cursa a l'alcaldia de Barcelona. Una persona de la seva talla política no pot fer aquest tipus de declaracions a una societat que només espera viure de la renda pública.

El sr. Portabella li haurem d'explicar un parell de coses:

Espanya és una regió tan dinàmica econòmicament com la zona Fòrum actualment. Per ser productius necessitem tenir una elevada tassa d'activitat, x hores de treball i una productivitat. La nostra tassa de productivitat està a anys llum dels nous mercats emergents i a una bona distància dels EUA. La nostra tassa d'activitat màxima és del 65%, mentre que la mínima als EUA és del 85%. Treballem 211 hores menys a la UE que als EUA (ja no parlo d'Espanya) i seguim sent menys productius que la resta d'Europa. De veritat creu el sr. Portabella que això ajudarà a augmentar la productivitat i de retruc el nostre dinamisme?

Aquest tipus d'afirmacions tan sols poden venir de persones que s'han passat mitja vida visquent del que queia de l'Administració. Que si ara una beca per estudiar no sé qué, que si ara regidor, que si ara estem al Zoo... Si us plau, retractis per la resta de persones d'aquest país que no vivim del Pare Estat!

Gran vida

Això de no tenir classe a primera hora del matí crec que és una de les coses més positives que et pot passar en el dia a dia. Arribar a la universitat tranquil·lament, fent un repàs de la premsa amb l'Avui, la Vanguardia, Cinco Días i Wall Street Journal (versió espanyola) acompanyat d'un cafè americà amb tot el temps del món, és un dels grans plaers de la vida d'universitari. Seguir amb l'e-noticies i el Singular em reafirma en aquest tipus de vida. Estar una estona fent una pràctica, veure com obren els mercats financers, després anirem a fer simulacions d'empresa haviam que explica el professor, passarem a veure que explica de nou el sr. Portabella, dinarem tranquil·lament, tornarem a classe a escoltar un bon grapat de mentides a Economia del Sector Públic, farem un treball en grup pendent de fa dies... Aquest és un dels grans plaers del què s'ha convertit la meva vida en la última setmana i que s'acabarà aquest juny. Espero poder-la aprofitar al màxim, i què millor que enganxar uns paràgrafs de paraules ben escrites i que t'omplen:

No Votaré Socialista

[...]En Catalunya la mayoría de ciudadanos está gobernada por alcaldes socialistas y vive en provincias con diputaciones socialistas. El presidente de la Generalitat es socialista y, a pesar de que el govern está formado por un tripartito, la mayor parte de sus miembros son socialistas. El presidente Zapatero es socialista, todos los miembros de su gabinete son socialistas y la mayoría del congreso de los diputados es socialista. Esta gran concentración de poder hace que alrededor del 95% de los presupuestos públicos que afectan a los ciudadanos de Catalunya estén en manos de un solo partido: el socialista.

Si el partido socialista fuera una empresa, su cuota de mercado sería tan grande que el tribunal de defensa de la competencia lo obligaría a dividirse o a traspasar una parte de su enorme poder. El estado parte del supuesto correcto que una empresa que monopoliza el mercado tiende a abusar su situación privilegiada. Curiosamente, las leyes antimonopolio que protegen a los consumidores de los abusos empresariales no se aplican a los partidos políticos para proteger a los votantes y permiten la existencia de monopolios de poder como los que vivimos en Catalunya [...].
Xavier Sala i Martin

CRISIS A CONVERGÈNCIA

Un dels episodis més sonats de la política catalana els ha protagonitzat Jordi Pujol amb el seu seguit de declaracions dels últims dies. Pujol, que tal com se l'hi ha demanat està acabant les seves memòries, treurà a la llum les grans ombres que fins ara només ha insinuat. La recent entrevista de Pujol a la revista l'Avenç diu que ell tenia pensat tornar-se a presentar però Artur Mas i la seva colla d'amics el van apartar. Van fer la jugada de semblar que en Pujol estava ja cansat, que no podia continuar i un seguit de personatges van col·locar Artur Mas al capdavant del partit per treure'n el màxim profit. A més, Pujol ha continuat en el seu seguit de declaracions dient que els 23 anys de pujolisme no van servir per res, que la seva política del peix al cove que tant va defensar, s'ha adonat que no ha servit de res.

Pujol, fruit d'aquestes tensions amb la direcció actual del partit, no ha anat a l'última executiva del partit del passat dilluns i algun dels seus seguidors més fidels també s'hi han negat. Artur Mas ha sortit del pas dient que aquestes declaracions no estan prou reflexionades i ha enviat a l'Oriol Pujol ha calmar els ànims del seu pare. Segons Artur Mas, no hi ha cap tipus de crisis en el partit i ho considera una sobrevaloració per part de la premsa.