Gran vida

Això de no tenir classe a primera hora del matí crec que és una de les coses més positives que et pot passar en el dia a dia. Arribar a la universitat tranquil·lament, fent un repàs de la premsa amb l'Avui, la Vanguardia, Cinco Días i Wall Street Journal (versió espanyola) acompanyat d'un cafè americà amb tot el temps del món, és un dels grans plaers de la vida d'universitari. Seguir amb l'e-noticies i el Singular em reafirma en aquest tipus de vida. Estar una estona fent una pràctica, veure com obren els mercats financers, després anirem a fer simulacions d'empresa haviam que explica el professor, passarem a veure que explica de nou el sr. Portabella, dinarem tranquil·lament, tornarem a classe a escoltar un bon grapat de mentides a Economia del Sector Públic, farem un treball en grup pendent de fa dies... Aquest és un dels grans plaers del què s'ha convertit la meva vida en la última setmana i que s'acabarà aquest juny. Espero poder-la aprofitar al màxim, i què millor que enganxar uns paràgrafs de paraules ben escrites i que t'omplen:

No Votaré Socialista

[...]En Catalunya la mayoría de ciudadanos está gobernada por alcaldes socialistas y vive en provincias con diputaciones socialistas. El presidente de la Generalitat es socialista y, a pesar de que el govern está formado por un tripartito, la mayor parte de sus miembros son socialistas. El presidente Zapatero es socialista, todos los miembros de su gabinete son socialistas y la mayoría del congreso de los diputados es socialista. Esta gran concentración de poder hace que alrededor del 95% de los presupuestos públicos que afectan a los ciudadanos de Catalunya estén en manos de un solo partido: el socialista.

Si el partido socialista fuera una empresa, su cuota de mercado sería tan grande que el tribunal de defensa de la competencia lo obligaría a dividirse o a traspasar una parte de su enorme poder. El estado parte del supuesto correcto que una empresa que monopoliza el mercado tiende a abusar su situación privilegiada. Curiosamente, las leyes antimonopolio que protegen a los consumidores de los abusos empresariales no se aplican a los partidos políticos para proteger a los votantes y permiten la existencia de monopolios de poder como los que vivimos en Catalunya [...].
Xavier Sala i Martin