Tinc por de tornar

En els ultims dies m'he comensat a plantejar la possible compra del bitllet de tornada cap al pais. Crec que ja va sent hora, aquest petit parentesi crec que m'ha servit mes del que em pensava. El que no tinc tan clar es que la tornada sigui gaire placida. Quan llegeixo els diaris del pais i penso que haure d'agafar el transport public de nou, m'esgarrifo. Em veig a la placa Espanya enlloc de l'estacio de Sants per poder agafar un altre autobus per anar a Arc de Triomf. O per tornar a casa. Per suposat que no em plantejo agafar el transport public per anar de l'aeroport a casa. A Madrid, Washington, Boston, Chicago, Dublin... pots agafar el transport public i d'allo mes comode, en termes relatius. A l'aeroport del meu pais no m'ho plantejo. No m'estranyaria que aviat a les guies de Barcelona s'estrenes una competicio entre si posar com a mes perillos de la ciutat el carterisme o agafar el transport public al pais. Aviat es donara...

Mentrestant, els meus amics socialistes segueixen sense perdre la vergonya. La veritat es que els envejo perque continuen amb el cap ben dret. Jo la veritat es que no podria en un situacio aixi. Sense anar mes lluny, el meu alcalde, cada vegada en una linea mes pobre intelectualment, segueix publicant posts al seu bloc, pagat amb els meus impostos, com aquests:

La placidez del franquismo
Con pasmosa tranquilidad el sector más duro de nuestra actual derecha sigue ensalzando el franquismo. Lo hacen con afirmaciones sorprendentes como “muchas familias lo vivieron con naturalidad” y en algunas zonas del País Vasco “era una situación de extraordinaria placidez”, de la mano de un ex ministro [...].

La idea es sempre la mateixa, hi ha sempre uns personatges dolents i hi ha uns de bons. No importa si ells tenen tot el poder i tota la capacitat d'actuacio, perque la culpa sera sempre dels governs de CiU a la Generalitat i del PP a Madrid. I recorren a problematiques menors que ens afecten avui en dia. I els hi serveix la tonteria. Perque tornaran a guanyar les generals a Catalunya, pel simple fet que el nivell intelectual del seu votant encara pregunta "pa' vota' a Felipe".

No, no, no... de moment encara no torno.