Yes, we can!

Després del debat electoral, ple de promeses del que ens faran a nosaltres pobres ciutadans, sempre tindrem motius per seguir endavant i fer del nostre treball, el que veritablement ens porti allà on volem arribar.

Yes, we can!

In recent days, this blog has received several visits from my neighborhour country (Spain) and have trouble understanding the blog. I put the following images, so that they can understand that my language is Catalan, and my country Catalonia.

Paraules que no m'agraden

Passant l'estona al NYT, he trobat unes paraules del candidat Obama que no m´han agradat gens. Són les típiques paraules que ZP repeteix en els seus mítins i després guanya eleccions. Guanyarà Obama les primàries o a McCain amb aquest discurs?

"Because at a time when so many people are struggling to keep up with soaring costs in a sluggish economy, we know that the status quo in Washington just won't do. Not this time. Not this year. We can't keep playing the same Washington game with the same Washington players and expect a different result – because it's a game that ordinary Americans are losing.
It's a game where lobbyists write check after check and Exxon turns record profits, while you pay the price at the pump, and our planet is put at risk. That's what happens when lobbyists set the agenda, and that's why they won't drown out your voices anymore when I am President of the United States of America.

It's a game where trade deals like NAFTA ship jobs overseas and force parents to compete with their teenagers to work for minimum wage at Wal-Mart. That's what happens when the American worker doesn't have a voice at the negotiating table, when leaders change their positions on trade with the politics of the moment, and that's why we need a President who will listen to Main Street – not just Wall Street; a President who will stand with workers not just when it's easy, but when it's hard. "

Des de la capital del país veí

Porto ja un mes a la capital del país veí. No he tingut prou temps d'interaccionar amb la gent d'aquí d'una forma molt profunda, però si que ja he pogut captar quines són les seves principals idees. Hi ha qui odia Catalunya directament, sense cap mena de mirament, i d'aquestes boques surt tota mena de paraules contra el nostre país. D'altra banda, hi ha l'espanyol que estima a Catalunya, l'espanyol que diu que ens ha donat l'Estatut. l'espanyol que diu que Catalunya aporta molt a Espanya, que se l'estima i li agrada quan hi va: que si els catalans som gent molt amable, que si tenim un país molt maco, patatim, patatam, patatum. Però són aquests, que quan parles dels grans temes de país, tot aquesta estima cap a Catalunya, desapareix. No existeix el dèficit fiscal, la Generalitat no inverteix prou en Renfe, ERC són una colla de ximples, que l'Estatut actual és el límit màxim per a Catalunya, la Constitució és intocable... i tot un seguit de bajanades.

El gran problema és que aquest dos tipus d'espanyol, aquestes que oscil·len entre l'hostilitat més radical fins a l'engany més absolut, com deia avui el President Pujol, aquest 9 de març aniran a votar. Fins fa pocs dies no tenia gens clar que havia de fer en les properes eleccions. Però, ara aniré a l'oficina de Correus, perquè crec que he après, que tot aquell vot que no vagi a un partit nacionalista aquest 9 de març, serà un vot per Espanya perquè ho tinguin més fàcil per seguir maltractant al nostre país. No penseu en els pactes, perquè com tots sabem, això passarà i no ens agradarà. Però si el dia 9 de març no pintem res, l'exigència catalana i la crítica amb el nostres partits, seran pa sucat amb oli amb el que ens poden arribar a fer.