Porto ja un mes a la capital del país veí. No he tingut prou temps d'interaccionar amb la gent d'aquí d'una forma molt profunda, però si que ja he pogut captar quines són les seves principals idees. Hi ha qui odia Catalunya directament, sense cap mena de mirament, i d'aquestes boques surt tota mena de paraules contra el nostre país. D'altra banda, hi ha l'espanyol que estima a Catalunya, l'espanyol que diu que ens ha donat l'Estatut. l'espanyol que diu que Catalunya aporta molt a Espanya, que se l'estima i li agrada quan hi va: que si els catalans som gent molt amable, que si tenim un país molt maco, patatim, patatam, patatum. Però són aquests, que quan parles dels grans temes de país, tot aquesta estima cap a Catalunya, desapareix. No existeix el dèficit fiscal, la Generalitat no inverteix prou en Renfe, ERC són una colla de ximples, que l'Estatut actual és el límit màxim per a Catalunya, la Constitució és intocable... i tot un seguit de bajanades.
El gran problema és que aquest dos tipus d'espanyol, aquestes que oscil·len entre l'hostilitat més radical fins a l'engany més absolut, com deia avui el President Pujol, aquest 9 de març aniran a votar. Fins fa pocs dies no tenia gens clar que havia de fer en les properes eleccions. Però, ara aniré a l'oficina de Correus, perquè crec que he après, que tot aquell vot que no vagi a un partit nacionalista aquest 9 de març, serà un vot per Espanya perquè ho tinguin més fàcil per seguir maltractant al nostre país. No penseu en els pactes, perquè com tots sabem, això passarà i no ens agradarà. Però si el dia 9 de març no pintem res, l'exigència catalana i la crítica amb el nostres partits, seran pa sucat amb oli amb el que ens poden arribar a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada