Ser sostenible són diners

Des de l’última crisis económica profunda que ha viscut el món occidentalitzat han passat ja 16 anys. Sí, sí, ja sé que em deixo la crisis tecnológica de principis de segle, però aquesta juga a la Segona Divisió de les crisis. Fins ara les coses ens han anat prou bé, i hem pogut posar una part dels calés en ser verds. Ara, quan mirem el cinturó, veiem que hem de baixar un parell de forats per encarar els nous temps, hem de baixar la tonalitat del verd que manteniem fins ara.
Des de l’óptica industrial, hi ha procesos que són clarament beneficiosos pel medi ambient i que durant aquesta etapa de benestar econòmic s’ha avanzat molt, hem fet un bon camí. En canvi, tot allò que al llarg del temps no passa a ser econòmicament sostenible, les passarà magres en els propers temps.
Avui la noticia ve dels biodièsels. Els biodièsels provenen d’olis nous i usats. Els usats són aquells que es depositen en contenidors per part dels usuaris després d’aquestes recomacoaccions de les Administracions. Son una part molt petita del total, ja que els ciutadans som insolidaris i no contribuim. D’altra banda, trobem els nous, que provenen de cultiu. Bé, el fet radica en que a dia d’avui Espanya té 23 plantes de producción de biocombustibles i cap d’elles funciona. Bé, perdó, están fent servir les matèries primeres emmagatzemades fa temps o bé comprades a preus estipulats de bastant temps enrera . Així, están totes parades. Per què han caigut? Per una jugada nord-americana molt bona. El president Bush va proposar un nou pla de biocombustibles pels Estats Units. Un pla que permetria potenciar els biocombustibles a cap de talonari, i a més, donar als republicans credibilitat de ser ambientalment correctes. El candidat entre oceà i oceà, amb un barret de palla, els seus xecs condicionats a la producció en una butxaca i el sobre del vot republicà per l’altra. Així, podrá anar a les classes altes del país dient que ell vol disminuir els impostos i. potencia el consum de biocombustibles perquè ell protegeix veritablement el medi ambient, com també no deixarà de recordar a la llarga plana interior nordamericana que els hi dóna els xecs. Bingo! Gran jugada als dos tipus de votants!
Ser sostenible costa diners. Ho són els biodièsels, fer energía eléctrica del sol o del vent, lluitar contra l’increment de dióxid de carboni i tantes altres polítiques. Mentre quedin calers a la cartera no hi haurà cap problema, però, qui posarà el seu país en recessió el proper any 2009 per ser verd? Es busquen candidats…

Nota: Demano disculpes per no haver dit qui ha votar la llei que va permetre el minitransvassament. Queda apuntat en aquella llibreta de coses per fer, que tard o d’hora sempre acabo fent (al seu temps)…