Traducció de les balances fiscals

La nostra ja consolidada democràcia ha tardat 33 anys en fer públic uns papers que en qualsevol país mínimament evolucionat s'hagués fet fa temps: les balances fiscals.

No em dedicaré a parlar sobre cadascuna de les dades, ja que tothom hi pot tenir accés, sobre si hi ha una possible desviació (no dic cap a on) o entrar en si s'ha de tocar l'actual sistema.

Només vull aportar una dada de magnitud, ja que moltes vegades aquestes macroxifres ens poden fer perdre el nord.

Agafarem el diferencial de dèficit fiscal entre la Comunitat de Madrid i Catalunya. Agafarem el criteri de flux monetari. És normal que agafi aquest criteri, ja que la tecnoestructura madrilenya és molt important i fer-ho amb el flux del benefici, seria tractar per igual a l'autònom català amb el funcionari madrileny. No, no..no tots som iguals. Així, pel mètode del flux monetari obtenim un diferencial del 3,13% per a Catalunya en el millor dels casos, mentre que el pitjor és el 3%. És molt? És poc? La meva quantificació és que aquest 3,13% correspon a uns 5.000 milions d'euros. Torno a preguntar: És molt? És poc? Doncs bé, amb aquesta quantitat podríem anar a la Borsa i comprar Ferrovial. Encara ens sobraria alguna cosa i també podríem comprar Realia. Així, cada any, amb el diferencial entre Madrid i Catalunya podriem comprar aquestes dues grans empreses!

Si ho fem amb l'eliminació del dèficil fiscal, sobre uns 15.000 milions d'euros, podríem comprar...7 vegades Iberia cada any!

Benvingudes balances!