Swine flu II

Hi ha una fal·làcia que circula arreu del món per mantenir a la població tranquil·la sobre aquest fet.

Ens posen imatges dels estris per mesurar la temperatura, per detectar possibles casos. És una bona manera per detectar a persones que ja tenen els símptomes, però, i els que no tenen els símptomes?

Una persona que és contagiada, passen entre uns 5 i 10 dies fins que manifesta els símptomes de la infecció (si finalment ho fa). El que no s'ha d'ometre, és que el dia 4 o fins i tot el 3, aquella persona és una fàbrica de virus i va expulsant tal virus a tort i a dret sense ella saber-ho. Així, pels controls dels aeroports passen persones contaminades que no presenten els símptomes, però els desenvoluparan en un parell de dies.

Seria del tot impossible controlar la circulació de persones, ja que implicaria que cada passatger se li hauria de fer un cultiu de la seva faringe-laringe, i mantenir-lo retingut-aillat durant les 36-48 hores següents. Tot i això, s'escaparien els portadors que fes un dia que estiguessin contaminats.

Només em passa pel cap que tot això és perquè nosaltres estiguem tranquils. S'haurà de donar les gràcies.

P.D. Qui m'hauria de dir que l'epidemiologia era una assignatura aburrida

Swine flu

EU commissioner advise us not to travel to the States. I feel shock when I heard this sentence. I cannot understand why EU bureaocrats say that when they have inside Spain the first swine flu case and is not gonna be the only one. Is EU next step to restrict to travel to Spain? If that's the case, something is missing and we don´t know what it is.

I get the picture from NYT front page.

The best information in U.S. Department of Health & Human Services

Here the reason to be skeptical on Spanish Health information

Bestieses solars

El TN del migdia obria amb la notícia dels ajuts d'Europa en energies renovables als ajuntaments catalans. La xifra ascendeix als 500 M d'euros en ajuts directes al sector de les energies renovables, i assegura que es crearan 7000 llocs de treball.

Porto tota la setmana amb temes de subsidis a energies renovables i aquesta notícia ha fet vessar el got.

Si aquests 500 M anessin només a instal·lar plaques fotovoltaiques, implicaria encara unes subvencions molt més elevades!

El preu de l'electricitat esta al voltant dels 6 cèntims als mercats pertinents, mentre que la subvenció en solar fotovoltaica està als 32 cèntims el kWh (fa un any llarg estava als 40 cèntims). Així, la subvenció és més de 5 vegades el preu original! A més, el mercat es troba obligat a comprar tal electricitat subvencionada. La quantitat del regal de 500 M € pot portar a una subvenció tarifaria anual de 34 milions d'euros! Així, tenim una subvenció, que implica una altra subvenció que acaba superant a la d'inversió inicial (un parc fotovoltaic dura uns 25 anys).

Es crearan 7000 llocs de treball. Bestieses! Fer plaques solars no és cap meravella, com tampoc instal·lar-les. Aquest és el tipus de treball que volem en el futur? Tinc els meus dubtes si és millor els llocs de treball per als green-collars en muntar panells solars o continuar amb el pla Zapatero de formigonar trossos de carrers i carreteres durant aquest 2009.

També podem fer servir les dades de l'estudi sobre les ajudes públiques en energies renovables, on cada lloc de treball que es crea en energies verdes degut als subsidis, es destrueixen dos llocs de treball al sector privat (tal estudi va merèixer no una menció, sinó l'editorial completa al WSJ).

L'aparició d'aquest tipus d'estudis comencen a posar en entredit aquesta facilitat per gastar els recursos públics fent servir la bandera del medi ambient i de la recuperació econòmica. El somni verd d'Obama, el seu New Green Deal, surt tocat.

Catalunya pregunta a Duran i Espanya a Ridao

Tenia de fons TVE i he sentit les preguntes al Duran i al Ridao a Tengo una pregunta para usted. M'he adonat que la proporció de catalans que preguntaven en proporció al total de preguntes superava el 50% en el cas d'en Duran i en Ridao no ha tingut més de 3 preguntes de catalans. On vull arribar? M'ha donat la sensació que el programa buscava l'efecte "Yo me llamo Josep Lluís, en Catalunya, aquí y en la China". Al Duran li fem les preguntes de catalanets macos què hem de fer a Espanya i al Ridao li llancem les Espanyes per buscar audiència. Televisions públiques...

Green New...what?

Green New Deal, així s'anomena l'últim document que pretén posar el medi ambient al capdavant de les nostres preocupacions. Val a dir que el títol ja planteja una dosis d'escepticisme inicial gens menyspreable. En les últimes setmanes moltes persones s'en fan ressò; així que he dedicat el meu temps a llegir-l'ho.

Li volia posar II Roosevelt Plan al post, però hagués sigut un insult a Roosevelt.

El document es bassa en situacions actuals per portar a terme el seu anàlisis del que s'ha de fer. El problema és la descriptiva de la situació actual, i amb una descriptiva tan mal feta, no pots plantejar les teves mesures correctores. A continuació, presento alguns dels extractes de jutjat de guàrdia.

De l'abstract:

• We think of as ‘debtonation day’, 9 August 2007, when the banks suddenly fully understood the scale of debts on the balance sheets of other banks, and stopped lending to each other. Diria que és molt més important fer referència a la senyal equivocada que envia l'Administració americana on diu que no rescatarà a alguns bancs i d'altres sí, que no pas al pes dels deutes en els seus balanços.

• We can also lay the foundations for the emergence of a set of resilient low carboneconomies, rich in jobs and based on independent sources of energy supply. This will create a more stable economic environment in which there is a lot more local production and distribution, and enhanced national security. Al meu entendre, si tenim fonts d'energies que no depenen de tercers, s'augmentarà la seguretat dels països. Haurien de revisar que el comerç porta la pau entre els pobles en la majoria dels casos; molt més que països isolats que es miren el melic.

• Re-regulating the domestic financial system to ensure that the creation of money at low rates of interest is consistent with democratic aims, financial stability, social justice and environmental sustainability. Our initial proposals for financial renewal are inspired by those implemented in the 1930s. They involve the reduction of the Bank of England’s interest rate to help those borrowing to build a new energy and transport infrastructure, with changes in debt-management policy to enable reductions in interest rates across all government borrowing instruments. In parallel, to prevent inflation, we want to see much tighter controls on lending and on the generation of credit. Cap economista sensat s'escoltarà a algú que diu tals barbaritats!

• Mega banks make mega mistakes that affect us all. Instead of institutions that are ‘too big to fail’, we need institutions that are small enough to fail without creating problems for depositors and the wider public. Fantàstic, ara cada associació de veïns podrà crear el seu banc... Patètic.

Fins aquí arriba l'abstract. Surt ben poc del tema del medi ambient en sí, ja que dedica més a criticar el sistema que a plasmar les seves propostes concretes en materia ambiental. Algunes són molt ambivalents, i depen de criteris més subjectius tals crítiques. No hi vull entrar.

Tot i això, l'informe té parts que superen l'abstract:

• The massive increase in consumption was a byproduct of economies that had prioritised one sector of the economy – consumption [...] Consumption in 2007, for example, made up 70 per cent of US GDP. En un punt unes pàgines més tard diu: Any public spending should be targeted so that domestic companies benefit, and then the wages generated create further spending on consumer goods and services. En què quedem?

• Cuba: per explicar que és possible un món sense petroli, parla de l'embargament de petroli a Cuba després del col·lapse de la URSS. Fa servir explicacions d'allò més simpàtiques com:
  In the face of all these challenges, why isn’t Cuba on a par with some of the worst failed states in the world? Why does it not have shattered health and education systems? Why do its people not starve or suffer endemic malnutrition? The answer can be found in a rigid and centrally controlled economy, government planning, preparation and the fact that challenges were tackled courageously and imaginatively. A partir d'aquí, ningú fa cas al que diuen en medi ambient, ja s'han begut l'enteniment fa estona.

• The Green New Deal will, however, differ from its 1930s predecessor in that there
  will be a much bigger role for investments from private savings, pensions, banks
  and insurance. Després de tot el que s'ha dit, dubto que el sector privat participi activament. Als usuaris els hi encantarà uns tipus baixos, als bancs estaran encantats en estar trossejats i els fons d'assegurances i pensions obligats a invertir aquí.

Tinc molts més exemples del que s'arriba a dir, però ja s'ha vist del peu que calça aquest tipus de gent. La situació és molt preocupant. Aquesta gent s'erigeix com les que han de posar el medi ambient al capdavant de la nostra economia. No dic que no sigui important, tan sols si vols convèncer al món que tens la raó i és important el que defenses, si no ets capaç de fer un bon anàlisis actual i creïble, difícilment les teves propostes de futur aniran endavant.

Professor Lomborg

Explicacions del professor Lomborg sobre les accions del canvi climàtic, amb certa paròdia a Al Gore. Les adjunto perquè són francament divertides i molt entenedores.

El motiu pel qual les poso és que estic intentant llegir New Green Deal i necessito purificar el meu esperit després de tanta tonteria en tan poc espai.

P.D. El llibre ja està llegit de fa temps

Nous espais al bloc

La setmana passada vaig crear dos nous espais al bloc: un dedicat a frases que em criden l'atenció i l'altre a imatges divertides. La intenció és actualitzar-les irregularment, ja que sóc més partidari de canviar-les quan en trobi de divertides i interessants.

El següent nou espai serà un dedicat als llibres, on aniré posant els llibres que vaig llegint. Aquest espai si que serà actualitzat regularment (una setmana), ja que té una component d'obligació per a mi.

Origen dels parlamentaris

De les lectures de Setmana Santa, em quedo amb un dels gràfics més significatius, i alhora més elaborats. La veritat és que mai se m'hagués ocorregut fer tal treballar i crec que és per treure's el barret. Es tracta de veure quin era l'origen dels diferents parlamentaris abans de la seva entrada a la cambra. El treball és d'en Xavier Roig, autor del llibre La dictadura de la incompetència. L'explicació més acurada es troba en el seu llibre; no sóc digne d'explicar-la.

Punt i coma

Pararé uns dies no perquè vulgui, sinó pels dubtes de l'existència de connexió. Poso les meves lectures d'aquesta Setmana Santa:

• Write it when I´m gone. Remarkable off-the-record conversations with Gerald. R. Ford., by Thomas M. Defrank
• La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig.
• La Crisis Ninja y otros misterios, de Leopoldo Abadía
• Euforia y Pánico, d'Oriol Amat.
• The Skeptical Environmentalist, by Bjorn Lomborg (capítols pendents).

The World according to Garzón

Us poso l'editorial del WSJ d'avui (i del que resta de Setmana Santa). La trobo molt més important que la imatge en portada de la setmana passada de la manifestació a Madrid; va molt més enllà.

Judge Baltasar Garzón, an ambitious Spanish jurist, last month ordered prosecutors to investigate six men who served in the Bush Administration on criminal charges related to "torture." None of the prospective defendants are accused of torturing or ordering the torture of anyone -- only of arguing for legal positions of which Judge Garzón disapproves. He asserts that the principle of "universal jurisdiction" gives him the authority to try U.S. officials for alleged violations of international law.
At a State Department briefing last week, a reporter asked Gordon Duguid, the acting deputy department spokesman, for the Obama Administration's position. His reply: "I'm not aware of any contact with the Spanish Foreign Ministry on this. It's a matter in the Spanish courts, as I'm given to understand. I don't have a comment for you on it at this time. The Obama Administration's position on the matters that are under discussion, I think are quite clear."
This is about as unclear a response as one can imagine. Far from being a mere "matter in the Spanish courts," Judge Garzón's action is an assault on American sovereignty and the integrity of the U.S. legal system. And while some in the Obama Administration may be tempted to cheer him on for partisan reasons, they risk helping to set a precedent that could easily come back to hurt them.
While President Obama has politically repudiated many of his predecessor's antiterror policies, his Justice Department has stood by many Bush legal arguments in national security cases. If former officials can be investigated -- and, at least in theory, indicted, arrested and tried -- on Judge Garzón's say-so, what is to stop him or some other freelancing foreign judge from one day putting current officials in the dock for reaching supposedly faulty legal conclusions?
Even if the principle of national sovereignty leaves Mr. Obama and his appointees cold, the imperative of self-preservation ought to concentrate their minds and make clear that Judge Garzón's meddling in American policy is unacceptable

Sota les polítiques de Gabilondo

Aviat farà un any que estava en una discussió lingüística amb el rectorat de la Universitat Autònoma de Madrid. L'aleshores rector i actual ministre d'educació, l'Àngel Gabilondo, es ventava a tort i a dret en conferències i articles a la premsa de com havia de ser la universitat espanyola del futur. Parlava d'internacionalització de la universitat espanyola, de l'adopció de l'EEES i en especial referència als intercanvis d'estudiants i professors.

El motiu de la polèmica era el meu treball de màster, on degut a l'impacte que donava en la temàtica, vaig creure més convenient escriure'l en llengua anglesa. L'estupefacció va arribar quan em vaig assabentar de què no era possible l'ús de la llengua anglesa i vaig escriure una carta al rector Gabilondo adjuntant els seus articles a la premsa on alliçonava del que havia de fer la universitat espanyola en el futur per justificar la meva acció. En la carta dirigida al rector deia:

El rector de la UAM, en calidad de presidente de la CRUE, siempre ha defendido la internacionalización de las universidades españolas. Ha defendido la búsqueda de alinear intereses para la realización de estudios universitarios en inglés en alguna de las universidades del grupo G-9

La resposta va ser que l'única llengua oficial era el castellà i que la utilització de qualsevol altra llengua no seria reconeguda.

Aquesta és la meva presentació del nou ministre que ha de vetllar per situar la universitat espanyola al món.

La corba del dia a la premsa