Green New...what?

Green New Deal, així s'anomena l'últim document que pretén posar el medi ambient al capdavant de les nostres preocupacions. Val a dir que el títol ja planteja una dosis d'escepticisme inicial gens menyspreable. En les últimes setmanes moltes persones s'en fan ressò; així que he dedicat el meu temps a llegir-l'ho.

Li volia posar II Roosevelt Plan al post, però hagués sigut un insult a Roosevelt.

El document es bassa en situacions actuals per portar a terme el seu anàlisis del que s'ha de fer. El problema és la descriptiva de la situació actual, i amb una descriptiva tan mal feta, no pots plantejar les teves mesures correctores. A continuació, presento alguns dels extractes de jutjat de guàrdia.

De l'abstract:

• We think of as ‘debtonation day’, 9 August 2007, when the banks suddenly fully understood the scale of debts on the balance sheets of other banks, and stopped lending to each other. Diria que és molt més important fer referència a la senyal equivocada que envia l'Administració americana on diu que no rescatarà a alguns bancs i d'altres sí, que no pas al pes dels deutes en els seus balanços.

• We can also lay the foundations for the emergence of a set of resilient low carboneconomies, rich in jobs and based on independent sources of energy supply. This will create a more stable economic environment in which there is a lot more local production and distribution, and enhanced national security. Al meu entendre, si tenim fonts d'energies que no depenen de tercers, s'augmentarà la seguretat dels països. Haurien de revisar que el comerç porta la pau entre els pobles en la majoria dels casos; molt més que països isolats que es miren el melic.

• Re-regulating the domestic financial system to ensure that the creation of money at low rates of interest is consistent with democratic aims, financial stability, social justice and environmental sustainability. Our initial proposals for financial renewal are inspired by those implemented in the 1930s. They involve the reduction of the Bank of England’s interest rate to help those borrowing to build a new energy and transport infrastructure, with changes in debt-management policy to enable reductions in interest rates across all government borrowing instruments. In parallel, to prevent inflation, we want to see much tighter controls on lending and on the generation of credit. Cap economista sensat s'escoltarà a algú que diu tals barbaritats!

• Mega banks make mega mistakes that affect us all. Instead of institutions that are ‘too big to fail’, we need institutions that are small enough to fail without creating problems for depositors and the wider public. Fantàstic, ara cada associació de veïns podrà crear el seu banc... Patètic.

Fins aquí arriba l'abstract. Surt ben poc del tema del medi ambient en sí, ja que dedica més a criticar el sistema que a plasmar les seves propostes concretes en materia ambiental. Algunes són molt ambivalents, i depen de criteris més subjectius tals crítiques. No hi vull entrar.

Tot i això, l'informe té parts que superen l'abstract:

• The massive increase in consumption was a byproduct of economies that had prioritised one sector of the economy – consumption [...] Consumption in 2007, for example, made up 70 per cent of US GDP. En un punt unes pàgines més tard diu: Any public spending should be targeted so that domestic companies benefit, and then the wages generated create further spending on consumer goods and services. En què quedem?

• Cuba: per explicar que és possible un món sense petroli, parla de l'embargament de petroli a Cuba després del col·lapse de la URSS. Fa servir explicacions d'allò més simpàtiques com:
  In the face of all these challenges, why isn’t Cuba on a par with some of the worst failed states in the world? Why does it not have shattered health and education systems? Why do its people not starve or suffer endemic malnutrition? The answer can be found in a rigid and centrally controlled economy, government planning, preparation and the fact that challenges were tackled courageously and imaginatively. A partir d'aquí, ningú fa cas al que diuen en medi ambient, ja s'han begut l'enteniment fa estona.

• The Green New Deal will, however, differ from its 1930s predecessor in that there
  will be a much bigger role for investments from private savings, pensions, banks
  and insurance. Després de tot el que s'ha dit, dubto que el sector privat participi activament. Als usuaris els hi encantarà uns tipus baixos, als bancs estaran encantats en estar trossejats i els fons d'assegurances i pensions obligats a invertir aquí.

Tinc molts més exemples del que s'arriba a dir, però ja s'ha vist del peu que calça aquest tipus de gent. La situació és molt preocupant. Aquesta gent s'erigeix com les que han de posar el medi ambient al capdavant de la nostra economia. No dic que no sigui important, tan sols si vols convèncer al món que tens la raó i és important el que defenses, si no ets capaç de fer un bon anàlisis actual i creïble, difícilment les teves propostes de futur aniran endavant.