Els euros del Palau
L'altre dia anava pel carrer, i em van donar 1 €. Un conegut me'l va donar i em va dir que era per a mi i, si volia, no feia falta que amagués qui m'havia donat aquell euro. Jo vaig acceptar, només sabent per sobre la vida d'aquell conegut, però sense preguntar d'on venia aquell euro perquè, en el fons, era informació irrellevant. El més probable és que aquell euro el dediqués a posar benzina a la moto o al diari; les meves necessitats bàsiques a satisfer.
Es veu que una Sra. fundació, que es dedica a promoure la cultura catalana, va rebre uns diners d'una entitat que es dedica a promocionar la cultura catalana. La Sra. fundació, es dedica a arreplegar calerons per a la seva missió principal, que segurament està recollit en els primers articles dels seus estatuts. Com que el donant era de bon conèixer, i si et donen uns euros no fa falta saber d'on venen, els va acceptar i els va dedicar a allò que va creure més pertinent, dins del que marquen els seus estatuts.
El rerefons és el mateix, tot i que qualsevol demagog dirà que les quantitats no tenen res a veure i aquests milers d'euros de més no són justificables. Si les persones què ho llegiu penseu això, recomano que s'entri més sovint al bloc perquè necessiteu una girada de truita paulativa.
Aquest tipus d'afirmacions no ens han de fer por. On hauríem d'estar inquiets són en els números publicats per la fundació Campalans del PSC. Una fundació que rep el 90% dels seus ingressos d'Administracions Públiques, em fan sospitar molt més. Les donacions d'AAPP són a dit, decidides per polítics que només busquen els seus interessos i els del seu partit. Per tant, fer servir una AAPP per finançar una fundació d'un partit polític ho trobo demencial.
El sistema de finançament polític no és l'adeqüat. Ho he dit moltes vegades en aquest bloc. Les AAPP no han de finançar els partits polítics, sinó que cada partit ha de ser finançat per aquelles persones que creuen en el partit. Aquí m'aferro en el sistema nord-americà, on el sistema permet que els ciutadans no financin les campanyes electorals a través de subvencions d'AAPP. Les situacions viscudes al Palau no són més que conseqüències del sistema instaurat. I per molta neteja què fem, i per molts bon propòsits que tinguem, aquest tipus de situacions provenen de problemàtiques a les que els nostres polítics hi giren l'esquena.
El rerefons és el mateix, tot i que qualsevol demagog dirà que les quantitats no tenen res a veure i aquests milers d'euros de més no són justificables. Si les persones què ho llegiu penseu això, recomano que s'entri més sovint al bloc perquè necessiteu una girada de truita paulativa.
Aquest tipus d'afirmacions no ens han de fer por. On hauríem d'estar inquiets són en els números publicats per la fundació Campalans del PSC. Una fundació que rep el 90% dels seus ingressos d'Administracions Públiques, em fan sospitar molt més. Les donacions d'AAPP són a dit, decidides per polítics que només busquen els seus interessos i els del seu partit. Per tant, fer servir una AAPP per finançar una fundació d'un partit polític ho trobo demencial.
El sistema de finançament polític no és l'adeqüat. Ho he dit moltes vegades en aquest bloc. Les AAPP no han de finançar els partits polítics, sinó que cada partit ha de ser finançat per aquelles persones que creuen en el partit. Aquí m'aferro en el sistema nord-americà, on el sistema permet que els ciutadans no financin les campanyes electorals a través de subvencions d'AAPP. Les situacions viscudes al Palau no són més que conseqüències del sistema instaurat. I per molta neteja què fem, i per molts bon propòsits que tinguem, aquest tipus de situacions provenen de problemàtiques a les que els nostres polítics hi giren l'esquena.
5 comentaris:
Així que com uns roben via subvencions, els altres que acceptin diner robat...
Clar i català si senyor.
Com girem la truita algú s'esclafarà al final.
Jo tinc un quiosc, i resulta que Fèlix Millet m'ha comprat el diari cada dia durant els últims 10 anys. La justícia demostra que els únics ingressos de Millet provenen dels fons desviats del Palau. He de tornar els diners que m'ha pagat en compra de diaris? Segurament no, perquè així ho dictaminarà la justícia, pq jo amo del quiosc no sabia res del q feia el sr. Millet ni m'importava. Però si un jutge dictamina per primera vegada en aquest país q operacions amb diner malversat s'han de tornar, es tornarà. Però el problema de les subvencions seguirà existint passi el que passi, que és el que hauria de preocupar...
Les subvencions s'han de demanar presentant un projecte previ i posteriorment s'han de justificar.
Els calerons del sr. Millet no poden ser comparats amb una subvenció...
Ara bé, si es demostra que el Govern desvía partides cap a la Fundació Campalans... dur amb ells!!!
Jajajaja...si es desviessin fons de qualsevol AAPP, el cas Sala seria anecdòtic... La meva discussió va més enllà d'un criteri que tú t'inventes per repartir els fons a fundacions de l'AAPP. Estic qüestionant el sistema elegit, no el procediment del sistema.
Inventat està, però no per mi presisament. Existeix, com bé dius, un procediment que és, a grans trets, el que he descrit.
Si la discussió va directament a l'arrel (el fet de donar subvencions a una fundació) llavors ja és un tema purament ideològic i respectable.
Publica un comentari a l'entrada