Drill, baby, drill

Si algú llegeix les següents línies, extretes del primer paràgraf d'una notícia:

The President on Wednesday described his proposal to open vast expanses of American coastlines to oil and natural gas drilling, much of it for the first time, as a painful but necessary decision.

A més, puc dir que les paraules del seu discurs van ser fetes en una basea aèria de l'estat de Maryland, davant d'un F-18.

Tots tenim al cap quin President va fer tals declaracions. Anem a veure si es confirmen els nostres supòsits. Mirem el segon paràgraf de la notícia:

He said that his plan to allow drilling along the Atlantic coastline, the Eastern Gulf of Mexico and the north coast of Alaska - ending a longstanding moratorium on exploration from the northern tip of Delaware to the central coast of Florida, covering 167 millions acres of ocean- would balance the need to produce more domestic energy while protecting natural resources. But it is also intended to generate revenue from the sale offshore leases and help win political support for comprehensive energy an climate legislation.

Aquí tenim diferents línies que confirmen el que pensàvem: perforar més (Drill baby, drill), ens carreguem la moratòria de no performar a Alaska i generar ingressos per la venda del petroli. Però apareixen els conceptes de suports per una legislació regulatòria del clima com qui no vol la cosa. Són paraules que les ha dit per quedar bé o perquè les té incorporades en la seva ment i actua de forma instintiva? (com si s'eixugués a la màniga de la camisa del 42...).

Anem a veure que diu el tercer paràgraf:

While the President has staked out middle ground on other environmental matters - supporting nuclear power, for example- the sheer breadth of the offshore drilling decision will take some of his supporters aback. And it is no sure thing that it will win support for a climate bill from undecided senators close to the oil industry.

Climate bill? Això ja no ho ha dit sense voler, ho ha dit a consciència! Però tots pensem el mateix, és una estratègia del President Bush per poder perforar sense pietat davant les costes dels EUA i a Alaska.

La solució, com bé haureu suposat, es troba en aquesta notícia de premsa.

Dedico el post a tots aquells que no saben veure més enllà de les bones paraules que els hi diu segons qui.

I va ser President

Els presidents dels governs d'Espanya es dediquen a passejar pel món i a cobrar una bona suma de diners. Crec que cadascú té els seus honoraris, així que no ens escandalitzarem per la quantitat que cobren. El problema el vull enfocar cap a una altra direcció: tant val el que diuen?
L'ex-president Gonzàlez va anar a NY a donar les lliçons magistrals pels quals Espanya es troba en la situació actual. Ho poso per punts:

• "La unión monetaria y el pacto de estabilidad tenían un magnífico alumno en España hace dos años y ahora está entre los peores de la clase". No pots evaluar el conjunt de l'economia espanyola dient que ets un bon alumne si cumpleixes el pacte d'estabilitat. Espanya era l'alumne que copiava i aconseguia passar l'examen d'estabilitat, però quan ha vingut el de tota l'economia, no ha pogut copiar i ha suspès.
• "Esta divergencia en las políticas económicas ha provocado que el país con mejores cuentas públicas y el que mejor cumplía el pacto de estabilidad y crecimiento, junto a Irlanda, sufra lo que ya hace dos años advertimos un grupo de amigos: choques asimétricos en el espacio de la UE ante una crisis financiera como ésta". No he sapigut trobar cap tipus de política implementada des de Europa que hagi perjudicat més a Espanya que als altres països membres. Se m'ocorre pensar fa 3-4 anys quan el Banc Central Europeu practicava una política massa laxa contra la inflació espanyola, però no té res a veure. No podem considerar la pujada de tipus com a detonant de la bombolla inmobiliària únicament. A dia d'avui no hi ha hagut cap tipus de política que hagi contribuït a la situació espanyola.
• "Hay varias partidas económicas fundamentales y difíciles de recortar. Los impuestos, una de estas partidas, sería ridículo bajarlos porque haría que la caída fuera aún más rápida. La resposta la deixo en el transcurs d'aquest vídeo.

No té preu

Si no ho diuen, rebenten

Sense reduir en absolut la responsabilitat en aquest cas de les empreses elèctriques no hem d'oblidar tampoc les que puguin tenir governs anteriors (l'actual que porta sis anys governant i l'anterior que va governar vint-i-tres anys seguits).

Miquel Iceta, 15 de març de 2010