I va ser President

Els presidents dels governs d'Espanya es dediquen a passejar pel món i a cobrar una bona suma de diners. Crec que cadascú té els seus honoraris, així que no ens escandalitzarem per la quantitat que cobren. El problema el vull enfocar cap a una altra direcció: tant val el que diuen?
L'ex-president Gonzàlez va anar a NY a donar les lliçons magistrals pels quals Espanya es troba en la situació actual. Ho poso per punts:

• "La unión monetaria y el pacto de estabilidad tenían un magnífico alumno en España hace dos años y ahora está entre los peores de la clase". No pots evaluar el conjunt de l'economia espanyola dient que ets un bon alumne si cumpleixes el pacte d'estabilitat. Espanya era l'alumne que copiava i aconseguia passar l'examen d'estabilitat, però quan ha vingut el de tota l'economia, no ha pogut copiar i ha suspès.
• "Esta divergencia en las políticas económicas ha provocado que el país con mejores cuentas públicas y el que mejor cumplía el pacto de estabilidad y crecimiento, junto a Irlanda, sufra lo que ya hace dos años advertimos un grupo de amigos: choques asimétricos en el espacio de la UE ante una crisis financiera como ésta". No he sapigut trobar cap tipus de política implementada des de Europa que hagi perjudicat més a Espanya que als altres països membres. Se m'ocorre pensar fa 3-4 anys quan el Banc Central Europeu practicava una política massa laxa contra la inflació espanyola, però no té res a veure. No podem considerar la pujada de tipus com a detonant de la bombolla inmobiliària únicament. A dia d'avui no hi ha hagut cap tipus de política que hagi contribuït a la situació espanyola.
• "Hay varias partidas económicas fundamentales y difíciles de recortar. Los impuestos, una de estas partidas, sería ridículo bajarlos porque haría que la caída fuera aún más rápida. La resposta la deixo en el transcurs d'aquest vídeo.