It's not the infrastructure, stupid!

Sento certa perplexitat davant dels missatges de solució de la crisis de bona part de la classe política. El problema i remei de la nostra situació el segueixen donant a les infraestructures. S'ha demostrat que amb les infraestructures no es garanteix el creixement econòmic d'una regió (condició no suficient), mentre que sense elles no hi ha creixement (condició necessària). El problema català no rau en la falta d'aquesta, sinó la solució dels colls d'ampolla que afecten al país. El salt de rodalies, extensió de la xarxa de metro, el quart cinturó... és el que ofega al país. La centralitat asfixiant del socialistes està passant una factura que ja podem percebre (ei, la factura ens l'envien els socialistes, però l'emissor és el Partit Popular). Un dels indicadors del futur, m'agrada elegir la inversió estrangera. A dia d'avui, la Comunitat de Madrid es queda el 70% de la inversió forana, el 20% va a Catalunya i el 10% per la resta de l'Estat. La resta d'Espanya no els interessa a les empreses estrangeres, tan sols Catalunya i Madrid. Però donada la situació d'una renda per càpita prou semblant, les diferències són abismals de cara al futur.

A dia d'avui, Catalunya té pocs mercats on sigui competitiva de veritat. Em refereixo quan deixem de mirar-nos el melic, alcem la vista i mirem al món, i no pas quan ens comparem amb Espanya o la Unió Europea. El sector farmacèutic és l'insígnia que ens queda com a sector de valor afegit que encara no s'ha traslladat a Madrid. Tot lo altre és fer volar coloms o voler mantenir la nostra autoestima ben alta.

Haver perdut bona part de les empreses en favor de Madrid ens fa més dèbil, així com el tamany d'aquestes. Bona part de la inversió en R+D la fa una empresa gran. Les pimes tenen poca capacitat de maniobra per invertir en R+D, tan sols ens queda la innovació que fan aquestes. La innovació a casa nostra és la idea que té un català, desenvolupa una empresa i treu tot el suc a aquella idea. S'oblida de seguir innovant, ja sigui perquè ha aconseguit el que volia o el tamany no li permet. I aquí és el que ens fa perdre posicions competitives davant la resta del món. 

Espanya està obligada a abocar recursos públics en aquest camp. El diferencia del 1% del PIB entre la UE i Estats Units sembla que no serà corregit en els propers anys. Però el sector públic no està fent els deures. Al 2010 les partides del Ministeri de Ciència i Tecnologia van patir una davallada del 15%, i aquest 2011 no s'esperen temps millors. Ningú posa el crit al cel davant d'aquesta retallada, però si tothom corre quan es toquen les infraestructures. Això és degut a dos raons principalment. La primera és intentar passar mà d'obra del sector de la construcció de vivendes a l'obra pública (amagar la pols sota la catifa). I la segona són els rèdits electorals. S'aconsegueix crear llocs de treball i tallar cintes amb les infraestructures, mentre que dotant de capital humà i inversions en R+D no són rentables pel cicle del polític de 4 anys.

Sota el meu punt de vista, el món es mouria bastant pel model d'aglomeracions. Això vol dir que només grans pols són capaços de concentrar indústries competitives. Aquests pols necessiten infraestructures, per poder atreure capitals i mà d'obra de forma fàcil. Un exemple del passat és la gran obra d'unir Sevilla i Madrid amb autovia (tot i que el TAV és més mediàtic, l'impacte és molt menor). Els sevillans pensaven que l'autovia serviria per servir a Madrid d'una forma més fàcil, ja que els costos baixarien i farien el mercat més atractiu. Amb el pas del temps la situació ha sigut la inversa, si no ets a Madrid, no ets res. El model d'aglomeracions prediu un desplaçament del teixit productiu cap a Madrid, i així ha sigut! Molts empresaris sevillans han decidit anar a Madrid, perquè allà es mou tot i s'aconsegueix informació de primera línea i bones relacions. Les enquestes als empresaris sevillans i la falta d'empreses privades al complex de la Cartuja són els justificants de la predicció del model. La connexió de pols econòmics cap al centre fa que la força d'atracció sigui més forta, mentre que la connexió entre pols fa que aquesta disminueixi. És la idea que tenim en el sector aeroportuari: crear molt bones connexions amb Madrid-Barajas del territori espanyol en forma d'AVE, autovies i rutes aèries, per dotar a Madrid d'un hub. Doncs aquesta visió, es tradueix a tot el teixit productiu en el model d'aglomeracions.

Els ingredients per a l'atracció cap a Madrid ja estan sobre la taula i estan actuant. Després de tots els esdeveniments, no podrem lluitar contra l'Estat en matèria d'infraestructures. Trencar aquesta atracció només depèn si som capaços de tenir una millor formació i més inversió en R+D. I la situació no és gens esperançadora.