Del 4.75% al 7.75%

Sembla que es va desgranant el joc dels bons de la Generalitat. La informació apareguda del 3% en comissions per a les entitats col·locadores fa que en més d'un moment dubtis de la veracitat de tal dada. En països relativament normals, col·locacions bones fan que la comissió es trobi al voltant del 1%, amb una desviació del 0,4%. Això és un sobrecost per a tots els ciutadans de cara al futur, però un benefici en poc temps per part de les caixes bastant substanciós. Així, si fem el 3%-1% i ho multipliquem pels 2500 M €, ens surten 50 M € dels nostres impostos directes als comptes de resultat de les caixes pel fet de col·locar tals bons. Així, el cost d'emetre serà el 4.75%+3%, més les despeses de publicitat de l'operació, que poden fer que estiguem en la forquilla del 7.75%-8%.

És molt o poc? He agafat pressupostos de la Generalitat per veure el cost mig del deute, i per l'any 2008-2009, es troba entre el 5.4-5.8%. Així, tenim entre un 33 i quasi un 50% de desviació del deute mig. Ho poden fer? Sí, però els ciutadans han de saber a quin cost estan fent tal operació.

Intento resumir els motius pels quals la Generalitat ha actuat així:

• La Generalitat no troba altres vies de finançament a nivell internacional, així com la negativa dels bancs a donar més diners (veure últim capítol anomenat Banco Santander)
• Donat que són diners per pagar tensions de tresoreria de tardor, l'emissió ha de ser ràpida i s'ha d'assegurar.
• Necessitem el màxim "punts de venda" per col·locar l'emissió, i fem servir les entitats financeres, i els hi donem un bon tros per ajudar-les davant les dificultats financeres actuals. A més, les caixes no són tontes, i part d'aquest 3% recull el cost que han de pagar les caixes per veure com els estalvis van de dipòsits a bons de la Generalitat.

Per si algú no té clar que faré amb la col·locació, deixo aquest article on queda més explícita la meva postura. No té res a veure el que jo predico amb el que faig, perquè tots ens comportem com a animals racionals.