L'educació de la població estrangera a Cornellà

Quan un es passeja per Cornellà s'adona que la ciutat segueix en transformació. Després d'haver llegit una nota de l'Observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat sobre la situació de la comarca, és moment d'aportar reflexions al tema. Cornellà és el municipi de la comarca amb més població estrangera, vorejant la xifra dels 15.000. La xifra no és la més alta de la comarca, però es troba en el 17'3% sobre el total de la població. Part d'aquesta població estrangera són nens i nenes que formen part de la nostra comunitat, que aprenen els valors de la nostra societat, que s'impregnen de la nostra cultura sense perdre la seva, que lluiten per una nova vida en aquest país. Aquí, país d'oportunitats, amb un pal de paller que es diu ascensor social, tenim l'obligació de garantir que aquest ascensor segueix funcionant, siguin quins siguin els temps actuals i els que vindran. 

Un dels grans reptes de futur és l'educació de la població estrangera. L'educació és l'eix que permet vertebrar a una societat.  L'altre dia estava fent un cafè amb un professora d'una escola de primària del barri de Sant Ildefons. Ella porta nens d'educació infantil, concretament de P5. En aquest curs, els nens han de sortir sabent llegir sense problemes; han de ser capaços d'ajuntar les diferents lletres i fer paraules. Doncs bé, es troba que ben bé la meitat de la classe no és capaç ni d'escriure el seu nom, unes habilitats que els nens aprenen quan passen P3. Aquí s'obre l'etern debat que els economistes resumim en equitat-eficiència: disminuïm el ritme de la classe perquè estiguin tots per igual o es continua amb el ritme normal per no menystenir als nens que aprenen més ràpid. Obviant aquest debat, entrem en la dotació de les que disposa l'escola per fer front a situacions que fins fa uns anys eren considerades de normals. Moltes escoles no disposen de psicòleg o logopeda, persones que jugen un paper cabdal en l'engranantge de l'alumne amb la classe. Aquest és un dels exemples de la falta de recursos als centres. Són mancances que tenen molts centres, però aquells que concentren més immigració estrangera, hi són més importants.

El futur passa per facilitar el disseny i l'aplicació d'estratègies educatives globals, adaptades, coordinades i dissenyades en funció de cada comunitat educativa i barri, tot estimulant l'obertura de la comunitat i la participació dels diferents agents socials. Les aules d'acollida són una bona eina per afrontar el problema d'una forma inicial, però ens estem adonant, que el problema cada vegada és més fort una vegada superada l'escola d'acollida. És aquí on s'hauran de fer polítiques valentes. Hauran de ser partides pressupostàries de la Generalitat per a determinades zones, per suplir aquestes mancances. I si la Generalitat no pot arribar, ens haurem de plantejar quin paper juguen els municipis, establint aquests prioritats de despesa pública. L'educació és el futur, i la integració és clau pel nostre model de societat. No valdran debats estèrils que no aportin solucions. Aquí estem per construir.