What's wrong with you, Mr Aznar

Després de llegir l'article que fa l'Aznar al Wall Street Journal d'avui sota el títol What's wrong with Spain, a hom li ve el cap que una tercera legislatura d'aquest senyor hagués fet por. L'article el centra en un punt d'inflexió, on per l'expresident tots els problemes d'Espanya provenen del 2004, quan es va donar el punt d'inflexió que va canviar les polítiques espanya. El seu període no només són els seus 8 anys de mandat, sinó que advoca al ja conegut (i gastat) pacte institucional. No té cap problema en situar tots els problemes que pateix avui Espanya provenen del govern socialista d'aquestes dues legislatures. Cap autocrítica al model econòmic que va impulsar que en els últims anys només ha fet que consolidar-se. I com ho amaneix tot això? Amb la dossis de nacionalisme espanyol i en contra dels altres nacionalismes d'Espanya. La cantarella s'acaba repetint...

Idees del Prat

Us passo el link d'un article al Periódico d'Andreu Mas-Colell sobre la privatització del Prat. Tal i com apuntava en el post Melodia de la cançó de l'aeroport del Prat, hi ha idees que apareixen a l'article i que vaig tractar:

• "En segon lloc, voldria observar que la venda, parcial o completa, d'AENA implica la venda d'actius que són a Catalunya i que deriven el seu valor de la vitalitat econòmica i social catalana. Són actius catalans."
• "AENA és avui un monopoli públic. La seva privatització en bloc en faria un monopoli privat. "
• "Cal disposar d'una institució, diguem-ne consorci, que tingui un control complet sobre els seus [del Prat] actius i passius, i que compti amb una majoria del territori en els seus òrgans de govern. Establir que els representants del territori disposin del control de la institució hauria de ser previ a les grans decisions estratègiques: sobre el grau de privatització (que, al meu entendre, hauria de ser considerable)...». En aquest tema, com en tot, es poden acceptar algunes passes parcials cap a la situació ideal."

La comparació és d'idees, tot i que encara queda per aparèixer el tema de competivitat aerolínia-aeroport. El meu article no pot tenir la claredat meridiana de l'Andreu. Tot radica en les grans limitacions, i segons amb qui et compares, són més acusades.

Obama tax cuts

Avui és notícia:

President Barack Obama reached agreement Monday with Republican leaders in Congress on a broad tax package that would extend the Bush-era income tax cuts for two years, reduce worker payroll taxes for one year and give more favorable treatment to business investments. (WSJ)

Recomano l'Obameter, una pàgina on pots mirar quin és l'estat de les promeses electorals que va fer el candidat Obama al 2008 i quina és la situació actual. La promesa número 1 de les més de 500 que va fer, va ser eliminar les baixades d'impostos d'en Bush a les classes mitges-altes, incrementant la pressió fiscal sobre aquestes. Tot i que la campanya ja estava en plena crisis, 2 anys més tard, es desdiu de les seves paraules. Aquesta crisis ha posat de manifest que les pujades d'impostos no són la solució per sortir de la crisis.

El lector es pot avançar a l'actualització de la pàgina web, passant d'estatus "Estamos trabajando en ello" a "promesa incomplerta".

Controladors aeris

Fa exactament 4 mesos vaig penjar el vídeo al post Com se solucionen els problemes referint-me al tema dels controladors aeris. Feia referència als 5 dies que tardava el ministre Blanco en posar fil a l'agulla. Doncs bé, ara al cap de 4 mesos, torna a esclatar. I la solució, segueix estant en el vídeo.

Melodia de la cançó de l'aeroport del Prat

La noticia és sucosa i un no pot esperar a la decisió del Consell de Ministres de demà a saber on està el truc del millor mag que ha tingut Espanya des de la restauració democràtica. Però hi ha punts que ja podem tocar.

El procés està mal dissenyat. Per a mi s’ha de repartir entre 3 grans actors, i ho podem fer a parts iguals entre l’Estat, Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (que no és el mateix que Ajuntament de Barcelona per si algú no se n’ha adonat). Una vegada tenim repartit el pastís entre aquests tres, on la capacitat de decisió no estigui només sota el control de l’Estat, ja decidirem si privatitzem o no. Pot arribar a ser fins i tot secundari aquest debat. Però sense aquest traspàs previ ens estem saltant el curs natural de tal procés. La decisió de privatització obre un punt important.

L’Estat no ha de ser l’únic beneficiari en recaptació per la privatització. La cançó de la privatització socialista quan les coses es torcen ja va sonar fa uns 17 anys, amb els directors d’orquestra Solchaga i Serra (en Rato només va acabar de seguir la partitura que ja li havien escrit). L’anomalia de gestió de l’Estat en aeroports ara li dóna el poder de poder recaptar la totalitat del 49% de la seva privatització. És una bona mesura per controlar el dèficit espanyol i tranquil•litzar els mercats. I les altres Administracions? No poden reclamar aquest tros de pastís i decidir elles que en fan? Hem estat presoners d’una anomalia al llarg de molts anys i ara no se’ns compensa econòmicament? A mi que em perdonin, però jo sóc l’alcalde de Madrid i estic fent una declaració al cap d’una hora dient que jo, Ajuntament de Madrid, vull el meu tros del pastís, perquè sabent que tinc un deute de 7000 milions d’euros, és de les formes més honrades que tinc en eixugar-l’ho. En canvi, l’alcalde Hereu, que no en té tanta necessitat financera, si que ha alçat la carta de Barcelona demanant la seva part de gestió. No entendre mai les prioritats dels seus interessos.

Segon punt. I si es donés la situació que la Generalitat rep una part del Prat? La següent pregunta és immediata: Estem davant de posicions anticompetitives? Per a mi sí. El futur organigrama del Prat, ens pot portar a la Generalitat a triar entre estar a Spanair o la gestió de l’aeroport. No és sa estar en l’accionariat de la companyia que es reivindica ella mateixa com insígnia del Prat, i a la vegada gestionar la pròpia infraestructura on opera la companyia. Estaríem servint en safata a la brunete mediàtica les nostres practiques anticompetitives i Brussel•les se’ns tiraria al damunt, i amb raó. Això no vol dir que la Generalitat no pugui tenir una part del Prat durant un temps. La reivindicació catalana hauria de ser, doni’m 1/3 del Prat, i obro un procés de privatització d’aquest tros del Prat, ja que la meva prioritat és seguir estant en l’accionariat de Spanair fins que aquesta estigui més madura. Sempre i quan la Generalitat valori més estar en l’accionariat de Spanair que la gestió del Prat.

Sóc conscient que la meva posició és massa purista. Volem fer les coses tant ben fetes des de Catalunya que ja pensem en no distorsionar la competència quan portem dècades (i segur que en serà alguna més) on l’Estat l’ha distorsionat més que no pas en la hipotètica situació de la Generalitat en l’aerolinea i la infraestructura.

Resto més tranquil després d’aquest parell d’idees. Demà sabrem la partitura.