Nueva Rumasa

Ara farà dos anys, quan estava a la Pompeu Fabra, recordo una de les classes de l'Oriol Amat sobre la cobdícia de les persones. En plena crisis, explicava com tots volem treure el màxim rendiment dels nostres estalvis, i moltes vegades no entenem on invertim, fent referència als productes financers que han fet fallida. Feia servir un dels exemples del moment: Nueva Rumasa. Tots coneixíem la possibilitat de subscripció dels pagarés de Nueva Rumasa i els alts interessos que es paguen. Però res és de franc, ja que a més interès, més risc. Ens va fer una sèrie d'advertències, moltes d'elles plasmades en forma d'entrevista a l'Avui el 23 de maig de 2010. Aquí teniu la pregunta:

¿Me está diciendo que ningún organismo, FMI, BCE o Eurogrupo, ha estado a la altura de las circunstancias?

En general, actúan tarde. Le pondré un ejemplo español. Nueva Rumasa está emitiendo pagarés y ha conseguido hasta ahora centenares de millones de euros aportados por ahorradores atraídos por unos intereses muy altos. Nueva Rumasa es un grupo de más de 200 empresas que no consolida y que, por lo tanto, desconocemos su estado financiero. Los informes de los auditores de algunas de sus empresas avisan de problemas. Se trata de una operación con muchos interrogantes y puntos débiles. Dicho esto me pregunto ¿porque la Comisión Nacional del Mercado de Valores o algún otro organismo no lo examinan?

Cornellà des de lluny

Paolo Nespoli, astronauta de la International Space Station, ha captat aquesta fotografia a 400 quilòmetres d'alçada de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Sóc molt aficionat a quan viatjo en avió, mirar constantment per la finestreta, ja que passes de tenir la visió de mapa en 2D o de passejar-te a peu de carrer, a la visió aèria que et permet relacionar el que veus cada dia. El nivell d'entusiasme arriba fins al punt de buscar quin és el vent que bufa a l'aeroport del Prat, per saber si entrarem per les costes del Garraf o per Barcelona, implicant agafar el seient de l'avio d'una banda o altra.

A part de la bellesa de la fotografia, crec que s'ha de mirar la realitat que hi ha al darrera. Aquesta és la prova empírica de què ja no existeixen barreres físiques entre diferents municipis; tan sols són administratives. L'economia de la primera corona metropolitana cada vegada està més integrada a la de la capital catalana i la de la capital catalana a les dels seus municipis veïns. Hem d'estar contents del gran potencial que seguim desenvolupament, i hem de buscar polítiques de coordinació que vaguin a la una. Un altra qüestió és el fet diferencial dels habitants de molts municipis d'aquesta corona, i fins i tot de diferents barris de la ciutat de Barcelona. En el cas de Cornellà, per molt que econòmicament estiguem integrats dins d'aquesta àrea, hem de seguir mantenint la nostra realitat i identitat com a municipi: les relacions veïnals i associatives, la nostra història, els nostres costums... Hom tendeix a pensar que la variable econòmica acaba pesant molt, portant a una l'homogeïnització dels municipis. I és veritat que aquesta força no és gens mensypreable. Així, recau sobre els habitants de cada poble i de cada Ajuntament de lluitar contra aquesta força homogeïnitzadora. A Cornellà, serem combatius i orgullosos del que som per a un futur millor.

Solució a les finances catalanes

Ninots de Toni Batllori a LV, realment molt bo.

Core capital

He trobat aquesta radiografia del sector financer espanyol amb la de la resta d'Europa. Tot i que el core capital no és l'únic factor a tenir en compte per l'estat de salut d'un banc, sí que serveix per classificar l'estat i predir la severitat de les mesures que prendrà l'entitat financera.

Engeguem

Ja tornem a ser aquí. Breu aturada per agafar forces. He aconseguit estar bastant desconnectat de la xarxa, tot i que amb un breu parèntesis. Aquesta nit i demà dilluns el tindré bastant complert. Tot i això, vull deixar un parell d'articles no gaire farragosos, del magazine del FT: un sobre el perill de generació perduda de joves degut a la crisis, i l'altre sobre el sistema sanitari britànic. M'he trobat amb una situació: després de mirar diferents diaris, en molts d'ells hi havia articles d'opinió i/o cròniques amb una tònica no gaire comú aquí: el cost de ser europeus!

Parèntesis

Abaixo la persiana 3 dies. Marxo de llarg cap de setmana per agafar forces i desconnectar a Londres. No les vaig fer per Nadal, i fins a finals de maig no hi haurà temps per descansar, així que aprofitem uns dies. No m'emporto ni el portàtil ni la BB. Per la meva salut necessito un breu descans d'aquests dos amics inseparables. Tot i això, sé que acabaré entrant demà a la nit a un ciber. Fins diumenge.