Cornellà des de lluny

Paolo Nespoli, astronauta de la International Space Station, ha captat aquesta fotografia a 400 quilòmetres d'alçada de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Sóc molt aficionat a quan viatjo en avió, mirar constantment per la finestreta, ja que passes de tenir la visió de mapa en 2D o de passejar-te a peu de carrer, a la visió aèria que et permet relacionar el que veus cada dia. El nivell d'entusiasme arriba fins al punt de buscar quin és el vent que bufa a l'aeroport del Prat, per saber si entrarem per les costes del Garraf o per Barcelona, implicant agafar el seient de l'avio d'una banda o altra.

A part de la bellesa de la fotografia, crec que s'ha de mirar la realitat que hi ha al darrera. Aquesta és la prova empírica de què ja no existeixen barreres físiques entre diferents municipis; tan sols són administratives. L'economia de la primera corona metropolitana cada vegada està més integrada a la de la capital catalana i la de la capital catalana a les dels seus municipis veïns. Hem d'estar contents del gran potencial que seguim desenvolupament, i hem de buscar polítiques de coordinació que vaguin a la una. Un altra qüestió és el fet diferencial dels habitants de molts municipis d'aquesta corona, i fins i tot de diferents barris de la ciutat de Barcelona. En el cas de Cornellà, per molt que econòmicament estiguem integrats dins d'aquesta àrea, hem de seguir mantenint la nostra realitat i identitat com a municipi: les relacions veïnals i associatives, la nostra història, els nostres costums... Hom tendeix a pensar que la variable econòmica acaba pesant molt, portant a una l'homogeïnització dels municipis. I és veritat que aquesta força no és gens mensypreable. Així, recau sobre els habitants de cada poble i de cada Ajuntament de lluitar contra aquesta força homogeïnitzadora. A Cornellà, serem combatius i orgullosos del que som per a un futur millor.