Alternatives a les Ordenances Fiscals del PSC-ICV-EUiA

L'actual situació ha portat al govern de la Generalitat i de l'Estat espanyol a pujar impostos en els últims anys. Cadascú amb les seves raons, però en definitiva les nostres butxaques han patit, especialment l'últim any, una disminució del nostre poder adquisitiu. Això hem d'unir-ho a l'actual sistema de finançament dels municipis, on bona part dels seus ingressos són transferències d'altres administracions. Només cal veure les partides per veure com la Generalitat incrementarà en un 25% els seus ingressos a l'Ajuntament de Cornellà de l'any 2013 al 2014, mentre que l'Estat ho farà en uns quants milions d'euros més. Això porta que el pressupost pel 2013 era de 74 M d'euros, mentre que al 2014 ho serà de més de 79 M €. Així, mentre les altres Administracions redueixen pressupostos, els ajuntaments els poden incrementar degut al seu sistema de finançament.

I és aquí on hem volgut presentar unes al·legacions a les Ordenances Fiscals del nostre Ajuntament. Hem patit l'increment d'IVA, d'IRPF, creació de noves taxes de la Generalitat...i Cornellà n'ha sortit més que beneficiada. És per això que les nostres al·legacions demanem la congelació d'impostos i taxes, com bé fan molts municipis, siguin del color que siguin. L'ajuntament segueix tenint marge per

• Congelació de taxes i impostos: ""Mantenir les mateixes quotes íntegres, líquides i tipus de gravamen dels impostos i les mateixes tarifes, quotes tributàries i epígrafs de les taxes de l’exercici 2013 per a l’exercici 2014, de manera que no es modifiquin els imports d’aquestes ordenances, mantenint els mateixos de l’exercici 2013 per a l’exercici 2014.

• Exempcions d'IBI en locals comercials per obres de llarga durada: "En el cas d’obres públiques que tinguin una durada superior a 6 mesos i que afectin de forma significativa a l’activitat comercial, els locals relacionats amb activitats econòmiques afectades, gaudiran de l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles l’any de realització de les obres. Posteriorment a la realització d’aquestes s’haurà de demostrar que s’ha reiniciat l’activitat comercial."

• Augment de la bonificació del 50 al 90% en l'IBI en empreses de rehabilitiació d'obra pública: "Tenen dret a una bonificació del 90% en la quota integra de l’impost, els immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d’obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta, i no figurin entre els bens del seu immobilitzat, sempre i quan se sol·liciti pels interessats abans de l’inici de les obres."

• Bonificació de l'IBI del 50% durant tres anys per aquells edificis que instal·lin aprofitaments solars tèrmics: "Els immobles en els que s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, tindran una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’Impost, durant els tres períodes impositius següents a la finalització de la obra."

• Bonificació de l'IBI per a famílies monoparentals segons el seu nivell de renda: Els subjectes passius que d’acord amb la normativa vigent ostentin la condició de titulars de família monoparental en la data d’acreditament de l’Impost, tindran dret, prèvia sol·licitud, a la bonificació que tot seguit es detalla, sobre la quota íntegra, sempre que l’immoble de que es tracti constitueixi l’habitatge habitual de la família i previ compliment dels requisits que així mateix s’especifiquen.

• Bonificacions de l'IAE del 50% als emprenedors i del 100% als joves emprenedors.
• "Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota els subjectes passius que iniciïn l’exercici de qualsevol activitat professional, durant els cinc anys següents a la finalització del segon període impositiu del seu desenvolupament i la xifra de negocis superi no superi el milió i mig d’euros en qualsevol dels anys.
•  Gaudiran d’una bonificació del 100% de la quota els subjectes passius menors de 35 anys que iniciïn l’exercici de qualsevol activitat professional, durant els cinc anys d’activitat següents a la finalització del segon període impositiu del seu desenvolupament i la xifra de negocis no superi el milió i mig d’euros en qualsevol dels anys."

• Bonificació del 50% de l'Impost de Vehicles per als vehicles amb emissions inferiors als 120 gr CO2 per km recorregut: "Bonificació del 75% durant els primers 5 anys des de l’adquisició per a vehicles híbrids i/o elèctrics i aquells que utilitzin com a combustible el biogàs, gas natural comprimit, metà, metanol, hidrogen o derivats d’oli vegetal, afectaria a turismes, ciclomotors i motocicletes. Els vehicles de tipus turisme amb emissions de fins 120 gr. CO2/km, gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota de l’impost, aplicable en l’autoliquidació de l’exercici corresponent a la primera matriculació definitiva. Aquesta bonificació no és acumulable a les anteriors d’aquesta Ordenança."

• Bonificació a la taxa de guals si hi ha hagut obres al carrer i no s'ha pogut entrar a l'aparcament: "Es bonificarà als subjectes passius amb un aprofitament especial de les voreres per a entrades de vehicles amb la part proporcional dels dies que no ha estat possible per aquest aprofitament especial degut a obres o similars en la via pública."

• Rebaixa del 20% en la zona blava per a curta durada, i del 10% a la llarga durada.

Balanç municipal sense fotografies a color (versió resumida d'article)

   Passats dos anys intensos de mandat, toca fer balanç de l’estat del municipi i de les principals actuacions. Ens agradaria poder lloar a l’equip de govern en més d’un aspecte, però per falta d’espai ho deixem a la resta de pàgines d’aquesta revista.

   La crisi econòmica colpeja cadascun de nosaltres, i hem de fer mans i mànigues plegats per sortejar-la. Hem signat l’Acord Social amb la majoria d’actors del benestar de la ciutat; és i serà primordial malauradament. I si no hem votat en contra dels pressupostos municipals, ha sigut per dignitat al moment actual, no per la predisposició de l’equip socialista a pactes de ciutat. Impossibilitat de construir plegats, voluntat d’imaginar plegats, la digna ciutat del futur.

   Som el municipi amb menor ràtio de guàrdia urbana de l’àrea, i no posar-ne més, deu ser cosa d’un mateix partit de dretes que també governa els municipis del voltant. Si demanem posar càmeres de videovigilància a zones més semblants a la selva que a una ciutat, vulnerem la llibertat dels incívics. Al capdavall, ser incívic a Cornellà surt barat, i ser-ne  ciutadà massa car. Han rescatat l’empresa municipal per terra, mar i aire: injecció de 10 milions d’euros dels nostres impostos sense saber a què es dedicaran, renegociant el deute a llarg termini i venent terrenys estratègics de la ciutat. Tot per? Pagar unes infraestructures sobredimensionades, com el Parc Esportiu, mantenint una Fira sense fires i uns llocs de treball de coneguts i saludats. Si aquestes són les prioritats de l’equip de govern, clar que mai ens faran cas de deixar d’augmentar els impostos. Bé, aquells que encara queden per arribar al sostre que tants d’altres ja han tocat. Així tots en sabem de no retallar, mentre entonem la cançoneta de la Generalitat.

   Tenim un equip de govern que desafia a les lleis de l’oferta i demanda amb el puny alçat. Quan el preu dels pisos s’enfonsa, quan el mercat fa pisos més barats i la ciutat es plena de pisos buits, només en volen fer més i més fins omplir l’últim metre quadrat de la ciutat. I sempre promovent la compra-venda, no fos cas que amb el lloguer sembléssim europeus. Hem demanat uns nous acords de governança; no ens mereixem ser la ciutat menys transparent de Catalunya. Seguirem marcant a l’equip de govern, i millores hauran de venir properament. I si aquestes línies tenen més forma de discurs que d’escrit, deu ser per l’absència d’un ple municipal a l’any sobre l’estat de la ciutat, perquè la participació no la volen fer sortir al diccionari cornellanenc, mentre les humils Creus Sant Jordi de la ciutat segueixen sense trobar l’espai on reposar amb dignitat. Ja ho diuen, qui no corre, vola. I sinó que li diguin a tots els esportistes de ciutats veïnes que anaven a deixar sense fer el seu esport a la ciutat. Si al capdavall, aixecar fronteres també serà competència municipal.

   L’orfandat d’una gran oposició a la ciutat cada dia és més evident per plantar cara a l’encarcarament i mals vicis de tota la vida. Hi ha qui escull casar-se sense compartir sostre formal, o d’altres que ja són uns perduts. Són camins, però, si una cosa tenim clara, és que des de la nostra humilitat, les nostres sigles són i seran dignes del nom de Cornellà.

Premis ciutat de Cornellà 2013

Nova edició dels premis ciutat de Cornellà ahir al nostre Auditori. És la nit de reconeixement del treball de persones, entitats i empreses, que amb el seu treball diari ens cohesionen com a ciutat i ens situen al món. Els premiats reben un premi més que merescut a la seva trajectòria, però per a mi aquests no són els únics. El procés dels qui fem la tria fa que molts noms es quedin pel camí. Les decisions no són fàcils, i moltes vegades no encertades. Esperem que per la propera edició ho siguin més.
Però la meva més sincera felicitació al IES Joan Miró, al Jaume Funes, a la Fundació El Llindar, a Rafael Puga (IM), Ascensors Eninter, Los Arcos, Creu Roja Cornella i Juan Ruiz. Orgull d'haver proposat a alguns d'aquests premiats des de CiU. Petites gratificacions de la política en els temps que corren.

Vull aprofitar per felicitar a l'equip de govern per haver fet una edició on l'austeritat ha estat present en l'acte. Tots plegats ens anem adonant que el més important és el sentit que se l'hi dóna a les coses, i no com és vesteix. Igual que es felicitat, també s'ha de retreure a l'equip de govern la seva obsessió per mantenir qualsevol tipus d'iniciativa de l'Ajuntament on es volen instaurar el blanc i vermell com a colors de la ciutat, una història d'una ciutat que comença als anys 60, i la constant rèplica de "Junts, junts, junts".

Dels premiats, n'he deixat un que crec que no es mereix el seu esment. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca rebia el Premi Especial. S'ha de reconèixer els seus valors de la seva lluita, tot i que bona part dels motius de la seva lluita no la comparteixo. Ara bé, ahir van fer un tracte a la ciutat de Cornellà que no ens mereixem. Van decidir de no acudir a la gala a recollir el premi. Les formes les han perdut des de fa molt de temps cap a molts representants elegits pel poble (m'agradin més o menys), però en tot cas representants. Ahir, el no assistir davant d'una ciutat que els hi volia retre homenatge per la seva lluita, només els porta a que cada vegada se sentin més orfes de la societat. Temps al temps.

El patrimoni de la ciutat

La pràctica fallida de l’empresa municipal no és cap novetat tal i com us venim explicant als últims mesos. Al passat Ple, l’equip de govern va injectar 4 milions d’euros més, i ja en van 9 milions en menys de mig any. Agafin i obrin la cartera: 100 € de cadascun de nosaltres no sabem on han anat a parar o per a què es faran servir. Des de CiU portem mesos i mesos preguntant a l’equip de govern on van els nostres impostos i seguim sense respostes. Com a ciutat, no ens podem permetre que un sol partit polític faci i desfaci com vulgui amb el patrimoni del futur.

Mentrestant, el patrimoni que ens ha deixat la nostra història sembla que no és una prioritat per l’equip del PSC. Són moltes les veus de Cornellà que parlen de la gran deixadesa dels nostres béns patrimonials. Els proposo una passejada per una selecció d’indrets del nostre municipi per conèixer l’estat d’algunes de les seves peces. Ara que arriba el bon temps, els recomano la passejada in situ.

L’estació de l’antic Carrilet de Cornellà-Riera, aprofitant el centenari d’aquest, necessita una dignificació dels seus voltants. El passeig dels Ferrocarrils Catalans és l’eix a potenciar en els propers anys i s’hauran de posar sobre la taula propostes de millora. L’enjardinament i una millor il·luminació de l’estació són mesures que ens costarien ben poc, però amb resultats molt positius per a l’edifici i els seus voltants.

Can Bagaria segueix patint un procés de degradació a marxes forçades. S’han d’encetar un seguit d’accions en les que l’equip de govern, l’oposició i els agents i promotors de la defensa del patrimoni, com l’Avenç, aportem la solució definitiva i de futur a Can Bagaria. El temps és el nostre principal enemic, com també ho és a Cal Manso o a Can Maragall. És important marcar a l’equip de govern, així com alçar la veu per evitar fer els nyaps del passat (Can Trabal n’és el malaurat exemple).

Altres edificis on l’oblit fa estralls són la façana del Palau de Can Mercader o les cases de la colònia Rosés. Dubtes seriosos a Can Camprubí al Parc de la Infanta, l’obra modernista per excel·lència, on la façana exterior i els seus esgrafiats són desdibuixats per una manca de cura de l’edifici.

La recuperació de la memòria del Canal de la Infanta segueix encallada. El compromís de l’equip de govern de dignificar-lo, ha caigut en l’oblit. Actuacions a l’entrada de Can Mercader per Sant Ildefons n’eren compromís, així com posar plaques explicant la seva història al llarg del seu recorregut pel terme municipal. L’actual remodelació de la part baixa de Salvador Allende, l’espai guanyat amb el nou viaducte de la Renfe i un dels llocs de pas per excel·lència de la ciutat, ens ofereix un espai únic per recordar la importància del Canal al nostre municipi i a la comarca.

Reivindiquem la conservació del patrimoni de Cornellà, una obligació de l’Ajuntament, una competència pròpia, on no es pot mirar cap a una altra banda sobre qui és el responsable de la conservació. Siguem actius en demanar actuacions i, sobretot, gaudim-ne ara que arriba el bon temps.

Premi Societat Barcelonesa Econòmica

L'espiral del dia a dia en política ens té massa ocupats, i hem de buscar els nostres espais per mostrar que els que tenim vocació de servei públic, també tenim les nostres inquietuds fora de la política i podem aportar al conjunt de la societat des de fora d'aquesta.

Avui, la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP), m'ha premiat amb un dels seus premis a l'àmbit universitari relacionat amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona i els seus voltants. El títol del treball, Ciutat, creixement econòmic i eficiència dels serveis públics: Anàlisi econòmic del model de gestió del servei d'autobusos a l'àrea metropolitana de Barcelona, pretén mostrar el millor del sector públic i privat, i buscar que com a ciutadans, rebem el millor servei possible. 

Aquest premi no deixa de ser un reconeixement a  poder servir  a la nostra societat des d'àmbits diferents a la política, i la tasca d'investigació universitària, n'és una que també m'agrada i que m'hi dedico tant com puc. Gràcies a la SEBAP.

Escac a l’esport a Cornellà

El passat Ple de febrer l'equip de govern va posar en marxa el reglament de tots els equipaments municipals de la ciutat. Després de molts anys sense tenir-ne, Cornellà tindrà un nou reglament que regularà les instal·lacions i entitats esportives municipals. Coneixen els “Decretazos” que ens té acostumats el Partit Popular? Doncs sembla que al PSC de Cornellà se li ha enganxat aquesta pràctica dels divendres.

Des de CiU estem profundament molestos perquè se'ns va fer arribar aquest reglament tres dies abans del Ple. El menysteniment de l’equip de govern a l’oposició és el nostre pa de cada dia, però el que no tolerarem és que es porti a la pràctica amb la resta d’actors de la ciutat. Ara li ha tocat el torn al nostre teixit esportiu. Aquest reglament toca la línia de flotació dels esportistes del municipi: nens i nenes que practiquen esport a Cornellà, a les seves famílies, als centenars de voluntaris que gestionen cadascuna de les entitats esportives, en definitiva, a la pràctica esportiva de la nostra població.

L’equip de govern pretén que la majoria d’equips de competició oficial a la ciutat, els que coneixem com a federats, des dels benjamins fins als amateurs, la majoria hagin de ser ciutadans de Cornellà. Això implica que centenars d’esportistes hauran d’abandonar el nostre municipi si aquest Reglament no es modifica! Sense la pressió de les entitats esportives i l’oposició en bloc, serà molt difícil de guanyar aquesta batalla. Però llavors, a qui afecta aquest Reglament?

A tots aquells cornellanencs i cornellanenques de naixement, i que la vida els ha portat a viure fora del nostre terme municipal, però que vénen a Cornellà a practicar esport i trobar-se amb la seva gent de tota la vida. Aquells nens i nenes que viuen en una població veïna, que els seus avis viuen a Cornellà i els porten a alguna entitat esportiva de la ciutat, perquè els pares estan treballant, i després tornen a casa seva, al municipi del costat. Els esportistes d’èlit que més destaquen en molts equips de la ciutat, i que porten el nom de la ciutat a cada racó d’aquest país i del món. Als esportistes que viuen a Cornellà, i al no complir els requisits d’un nombre mínim d’empadronats a l’equip del municipi, aquell equip no podrà competir.

Ens preocupa aquesta visió reduccionista a l’antiga. Serà ciutadà de Cornellà aquell que només pagui i voti a Cornellà? Ens creiem el discurs d’Àrea Metropolitana de Barcelona, de municipis que cooperen entre ells i van a la una? Aquest reglament va contra la cohesió social a la ciutat, i s’ha deixat de banda a les entitats esportives de Cornellà en la seva elaboració. Per què tenim un consell de participació d'esports, si la decisió més important en matèria d'esports en molts anys, no ha estat consultada? En aquests temps de falta de recursos econòmics, l'últim que s'ha de perdre és la relació de proximitat, i l'equip de govern l'ha perdut també, ara, amb els principals actors de l'esport a la ciutat.

Us podeu descarregar el Reglament clicant aquí

Qui és qui en transparència a Cornellà?

Aviat farà un any que arran de la modificació del Reglament Orgànic Municipal de la ciutat de Cornellà, el grup municipal de CiU a Cornellà va fer diferents esmenes en matèria de transparència. Una d'elles era la publicació de la quota líquida del IRPF dels regidors i regidores amb dedicació total o parcial a l'Ajuntament, un tema molt de moda, malauradament, en els nostres dies.

La transparència cap al ciutadà mentre estem en el càrrec ha de ser total, i això vol dir publicar d'on venen els ingressos dels càrrecs electes. L'entramat de Consells d'Administració, organismes municipals, supramunicipals...és molt gran i s'ha de donar total informació al ciutadà, i no a mitges. És per això que al mes de marc de 2012, les actes parlen per si soles:

Sr. Jordi Rosell (CiU): Ens situem en els acords de Governança. Aquest grup municipal signa els acords de governança, estem a favor de la transparència però el que sí creiem és que el món avança i potser ha arribat un moment en què t’has d’encarar i el que has de dir és que la informació l’has de donar, i el que  no podem fer és, a vegades, quedar-nos encallats.  

Per què dic tot això?. Entenc molt bé l’esperit d’aquest quadre, en aquest sí que vam poder fer les nostres modificacions perquè primer, en aquest quadre només hi havia els drets i nosaltres volíem  que hi constessin també les obligacions. És a dir, si els regidors hem de fer constar que  tenim un fons d’inversió o un compte corrent, també hem de fer constar  que tenim una hipoteca -com segurament tindran molts- però sí que  s’han de fer constar drets i obligacions. Per tant, agrair que, si més no,  això s’acceptés. 

  

Sembla que el quadre queda així, així, però bé, haurem de veure si  finalment queda ben desenvolupat, però el nostre cavall de batalla en  aquest sentit ha sigut que, no només és el patrimoni el que conforma la  riquesa de la persona sinó que també és el que guanyes durant l’any. Per això la nostra aportació, el que fèiem aquí, és que els regidors haguéssim de publicar la nostra quota líquida de declaració de l’IRPF,  perquè això, no només ho plantegem nosaltres, sinó que això la llei ja deixa entreveure que això, no només ho consignem, sinó que el que sí demana la llei és que ho faci públic. Per tant, nosaltres ens agradaria, i per un tema de transparència, caminar en aquest sentit. 

Tinent d'Alcalde Sr. Sergi Fernández (PSC): D’altra banda i quant al Reglament de Patrimoni, entenem que observa perfectament l’objectiu pel qual ha estat creat que no és altre que donar transparència a la situació patrimonial dels regidors/es d’aquest Ajuntament i, per tant, tampoc cal afegir més informació en aquest aspecte. Per tot això el que fem és desestimar aquestes esmenes i  proposar l’aprovació definitiva en els mateixos termes que es va fer en el Ple de desembre de 2011. 

Sr. Arnau Funes (ICV-EUiA): En relació al que té a veure amb els temes de transparència del patrimoni dels càrrecs electes, el nostre Grup bàsicament el que  plantegem és que hem de fer el que digui la Llei. Per tant, en la mesura en què la legislació ens digui el que hem de dir, doncs ho hem de fer i  evidentment el màxim de transparents possible, perquè el conjunt de la ciutat o a aquelles persones que els hi interessi puguin saber el patrimoni, els deutes que tenim el conjunt de regidors/es d’aquesta ciutat.

Sr. Manuel Casado (PP): Estaríem d’acord amb Iniciativa en el tema de la renda o de les declaracions d’ingressos nets líquids, en tant que no sé fins a quin punt pot ser ficar-se en l’esfera personal, però si la Llei ho diu, ens haurem  d’adaptar, sinó no entenc jo fregar la línia exacta entre allò que és la 

publicitat i l’esfera personal de cadascú.  

Resultat de la votació: 

• A favor: CiU
• Abstenció: PP i ICV-EUiA
• En contra: PSC

Ara farà un any que es va votar una proposta de Convergència i Unió de publicar xifres de la declaració de renda dels regidors i regidores de la ciutat. El PSC va votar en contra, i el PP i ICV no van voler entrar en el debat, tiran pilotes fora, quan saben perfectament que la llei de bases de règim local recull que s'ha de fer pública. Queda clara la posició de cada partit a Cornellà.

L’Ajuntament de Cornellà punxa en transparència cap a la ciutadania

El desprestigi de la classe política està arribant a nivells francament preocupants. Correm risc, amb tanta corrupció (o presumpta corrupció, en segons quins casos), que a la llarga ens trobarem que ningú voldrà dedicar part del seu temps a la política local. Tan injust és mantenir en política algú que se n'ha aprofitat com fer-ne fora algú i penjar-li una etiqueta de culpable que arrossegarà sempre més si realment no hi ha motius. La classe política hem d’actuar i tenim el deure de fer-ho, cadascú a l’àmbit que ens pertoca.

Fa uns dies ha sortit l’índex de transparència municipal, publicat per la ONG International Transparency. Podeu consultar les dades de l’estudi a www.transparencia.org.es/. Es tracta d’un índex elaborat a partir d’informació penjada per cada Ajuntament a la seva web. Tracta tant des de temes econòmics-financers, d’urbanisme o de contractacions, fins als nous indicadors del projecte de Llei de Transparència. La situació que es desprèn no es gaire esperançadora per a Cornellà: dels 16 municipis catalans analitzats, Cornellà és el menys transparent. Històricament, Cornellà mai ha brillat per la seva transparència, però que passem a ser els pitjors de la classe ha de posar en alerta a més d’un membre de l’equip de govern municipal.

El nombre de greuges que patim  la ciutadania per falta de transparència és molt elevada, i qui ho afirma no és un partit de l’oposició. Us en detallem una part: No tenim una llista amb quantia de les operacions d’adjudicataris, contractes i proveïdors més importants de l’Ajuntament, no es publiquen els comptes anuals de les empreses municipals com tampoc la memòria i liquidació del pressupost municipal, les auditories de les empreses municipals, les empreses guanyadores de concursos a les que se les ha venut terrenys perquè puguin construir habitatges (per molt que tots sabem que les podem comptar amb una mà a Cornellà), no hi ha accés als plans parcials urbanístics i no hi ha fòrums de debat i participació a la web municipal, entre moltes i moltes d’altres. És francament preocupant l’apartat de relacions amb els ciutadans, on respecte a l’estudi anterior, seguim perdent punts.

Els acords de governança signats la legislatura passada va ser un pacte de mínims de totes les forces municipals. Amb els temps actuals, no ens hem de conformar amb aquests acords del passat, hem d’aconseguir el màxim en matèria de transparència. Pensem encapçalar aquest tema a la nostra ciutat: no volem sentir excuses de mal pagador o de deixar-ho per més endavant, hem d’estar a l’alçada. L’etiqueta de municipi menys endeutat ja ens agrada, però la de menys transparent, no. Per nosaltres és una prioritat i per l’equip de govern també ho hauria de ser, és un repte a assolir que està a les mans de tots els regidors i regidores.

Per a més informació del nostre grup, podeu consultar www.ciucornella.cat o enviar un correu electrònic a ciu@aj-cornella.cat

Pressupost 2013, el contrapunt que no s’explica

Una vegada heu fullejat mig Cornellà Informa dedicat als pressupostos municipals per aquest nou any que encetem, és moment d’aportar el contrapunt.

La manca de previsió del PSC fa que el pressupost municipal pateixi canvis constants, arribant-se a modificar més de la meitat al llarg de l’any. De tots els percentatges que us expliquen que faran aquest 2013, poc s’assemblaran al que acabarem trobant a finals del 2013 degut a la seva enginyeria comptable.

Aquests pressupostos no porten la marca d’ICV, per moltes fotos que apareguin en aquesta revista. Van haver de rescatar l’empresa municipal amb 5 milions d’euros, traient partides de polítiques socials, mentre aquest 2013 l’empresa municipal gastarà més de 10 milions en comprar més terrenys (la gent d’ICV n’acostuma a dir especulació, però si en són còmplices no sé com n’hi diran). O la proposta d’ICV d’adequar el preu de les escoles bressol segons la renda. Porten més d’un any estudiant la proposta amb el PSC, mentre la ciutat es queda sense poder fer front al futur de les escoles bressol. El govern ha d’actuar, i no passar-se anys fent estudis i anàlisis.

Quan a l’apartat de les ordenances fiscals llegiu que tenim taxes inferiors a la mitja o que els impostos creixen menys que la inflació, us expliquen com de costum mitges veritats. L’impost de vehicles o d’activitats econòmiques tampoc ens l’apugen aquest any; tornem a ser un municipi on se’ns cobra el màxim permès per llei. L’equip de govern n’hi diu pressió fiscal moderada. Ens explicaran una història de baixada de coeficients de l’IBI, o no sé quines exempcions i bonificacions. Però, malauradament, el que ens trobarem serà una pujada de l’IBI. Si no em creieu, agafeu el rebut de l’any passat, i si sou gent ordenada, i esteu asseguts, busqueu els rebuts de fa 3 o 4 anys, quan va començar la crisis.

CiU ha presentat al·legacions a les ordenances fiscals, per tal d’aturar l’augment de la pressió fiscal i revitalitzar l’activitat econòmica de la ciutat. Hem sigut l’únic grup que ha presentat alternatives a l’equip de govern. Hem presentat la congelació de l’IBI, que no paguin l’IBI els locals comercials que pateixen remodelacions profundes, que els ciutadans i ciutadanes no paguem pel gual durant el període que el carrer estigui en obres, que els joves que iniciïn una activitat econòmica no paguin l’IAE els primers anys o bonificar els vehicles amb baixes emissions de CO₂, entre d’altres. Les al·legacions han estat rebutjades pel PSC i el seu soci de govern a l’ombra mancat d’Iniciativa. Cap negociació, cap proposta els hi sembla assenyada. Perquè no volen ajudar als joves emprenedors? I incentivar la compra de vehicles de baixes emissions? No es volen deixar ajudar.

Podem culpar a la Generalitat o l’Estat d’aquesta situació, i és la cantarella de la sisena tinenta d’alcalde i portaveu socialista en els seus escrits. Tots sabem les dificultats de la Generalitat, i aquí no pretenem justificar les seves accions o no accions. El que ens preocupa és el que fa malament l’Ajuntament, o el que no fa amb els nostres diners. Han d’interioritzar d’una vegada el significat de: responsabilitat, prudència i coherència.