Premis ciutat de Cornellà 2013

Nova edició dels premis ciutat de Cornellà ahir al nostre Auditori. És la nit de reconeixement del treball de persones, entitats i empreses, que amb el seu treball diari ens cohesionen com a ciutat i ens situen al món. Els premiats reben un premi més que merescut a la seva trajectòria, però per a mi aquests no són els únics. El procés dels qui fem la tria fa que molts noms es quedin pel camí. Les decisions no són fàcils, i moltes vegades no encertades. Esperem que per la propera edició ho siguin més.
Però la meva més sincera felicitació al IES Joan Miró, al Jaume Funes, a la Fundació El Llindar, a Rafael Puga (IM), Ascensors Eninter, Los Arcos, Creu Roja Cornella i Juan Ruiz. Orgull d'haver proposat a alguns d'aquests premiats des de CiU. Petites gratificacions de la política en els temps que corren.

Vull aprofitar per felicitar a l'equip de govern per haver fet una edició on l'austeritat ha estat present en l'acte. Tots plegats ens anem adonant que el més important és el sentit que se l'hi dóna a les coses, i no com és vesteix. Igual que es felicitat, també s'ha de retreure a l'equip de govern la seva obsessió per mantenir qualsevol tipus d'iniciativa de l'Ajuntament on es volen instaurar el blanc i vermell com a colors de la ciutat, una història d'una ciutat que comença als anys 60, i la constant rèplica de "Junts, junts, junts".

Dels premiats, n'he deixat un que crec que no es mereix el seu esment. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca rebia el Premi Especial. S'ha de reconèixer els seus valors de la seva lluita, tot i que bona part dels motius de la seva lluita no la comparteixo. Ara bé, ahir van fer un tracte a la ciutat de Cornellà que no ens mereixem. Van decidir de no acudir a la gala a recollir el premi. Les formes les han perdut des de fa molt de temps cap a molts representants elegits pel poble (m'agradin més o menys), però en tot cas representants. Ahir, el no assistir davant d'una ciutat que els hi volia retre homenatge per la seva lluita, només els porta a que cada vegada se sentin més orfes de la societat. Temps al temps.