Alternatives a les Ordenances Fiscals del PSC-ICV-EUiA

L'actual situació ha portat al govern de la Generalitat i de l'Estat espanyol a pujar impostos en els últims anys. Cadascú amb les seves raons, però en definitiva les nostres butxaques han patit, especialment l'últim any, una disminució del nostre poder adquisitiu. Això hem d'unir-ho a l'actual sistema de finançament dels municipis, on bona part dels seus ingressos són transferències d'altres administracions. Només cal veure les partides per veure com la Generalitat incrementarà en un 25% els seus ingressos a l'Ajuntament de Cornellà de l'any 2013 al 2014, mentre que l'Estat ho farà en uns quants milions d'euros més. Això porta que el pressupost pel 2013 era de 74 M d'euros, mentre que al 2014 ho serà de més de 79 M €. Així, mentre les altres Administracions redueixen pressupostos, els ajuntaments els poden incrementar degut al seu sistema de finançament.

I és aquí on hem volgut presentar unes al·legacions a les Ordenances Fiscals del nostre Ajuntament. Hem patit l'increment d'IVA, d'IRPF, creació de noves taxes de la Generalitat...i Cornellà n'ha sortit més que beneficiada. És per això que les nostres al·legacions demanem la congelació d'impostos i taxes, com bé fan molts municipis, siguin del color que siguin. L'ajuntament segueix tenint marge per

• Congelació de taxes i impostos: ""Mantenir les mateixes quotes íntegres, líquides i tipus de gravamen dels impostos i les mateixes tarifes, quotes tributàries i epígrafs de les taxes de l’exercici 2013 per a l’exercici 2014, de manera que no es modifiquin els imports d’aquestes ordenances, mantenint els mateixos de l’exercici 2013 per a l’exercici 2014.

• Exempcions d'IBI en locals comercials per obres de llarga durada: "En el cas d’obres públiques que tinguin una durada superior a 6 mesos i que afectin de forma significativa a l’activitat comercial, els locals relacionats amb activitats econòmiques afectades, gaudiran de l’exempció de l’Impost sobre Béns Immobles l’any de realització de les obres. Posteriorment a la realització d’aquestes s’haurà de demostrar que s’ha reiniciat l’activitat comercial."

• Augment de la bonificació del 50 al 90% en l'IBI en empreses de rehabilitiació d'obra pública: "Tenen dret a una bonificació del 90% en la quota integra de l’impost, els immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d’obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta, i no figurin entre els bens del seu immobilitzat, sempre i quan se sol·liciti pels interessats abans de l’inici de les obres."

• Bonificació de l'IBI del 50% durant tres anys per aquells edificis que instal·lin aprofitaments solars tèrmics: "Els immobles en els que s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, tindran una bonificació del 50% de la quota íntegra de l’Impost, durant els tres períodes impositius següents a la finalització de la obra."

• Bonificació de l'IBI per a famílies monoparentals segons el seu nivell de renda: Els subjectes passius que d’acord amb la normativa vigent ostentin la condició de titulars de família monoparental en la data d’acreditament de l’Impost, tindran dret, prèvia sol·licitud, a la bonificació que tot seguit es detalla, sobre la quota íntegra, sempre que l’immoble de que es tracti constitueixi l’habitatge habitual de la família i previ compliment dels requisits que així mateix s’especifiquen.

• Bonificacions de l'IAE del 50% als emprenedors i del 100% als joves emprenedors.
• "Gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota els subjectes passius que iniciïn l’exercici de qualsevol activitat professional, durant els cinc anys següents a la finalització del segon període impositiu del seu desenvolupament i la xifra de negocis superi no superi el milió i mig d’euros en qualsevol dels anys.
•  Gaudiran d’una bonificació del 100% de la quota els subjectes passius menors de 35 anys que iniciïn l’exercici de qualsevol activitat professional, durant els cinc anys d’activitat següents a la finalització del segon període impositiu del seu desenvolupament i la xifra de negocis no superi el milió i mig d’euros en qualsevol dels anys."

• Bonificació del 50% de l'Impost de Vehicles per als vehicles amb emissions inferiors als 120 gr CO2 per km recorregut: "Bonificació del 75% durant els primers 5 anys des de l’adquisició per a vehicles híbrids i/o elèctrics i aquells que utilitzin com a combustible el biogàs, gas natural comprimit, metà, metanol, hidrogen o derivats d’oli vegetal, afectaria a turismes, ciclomotors i motocicletes. Els vehicles de tipus turisme amb emissions de fins 120 gr. CO2/km, gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota de l’impost, aplicable en l’autoliquidació de l’exercici corresponent a la primera matriculació definitiva. Aquesta bonificació no és acumulable a les anteriors d’aquesta Ordenança."

• Bonificació a la taxa de guals si hi ha hagut obres al carrer i no s'ha pogut entrar a l'aparcament: "Es bonificarà als subjectes passius amb un aprofitament especial de les voreres per a entrades de vehicles amb la part proporcional dels dies que no ha estat possible per aquest aprofitament especial degut a obres o similars en la via pública."

• Rebaixa del 20% en la zona blava per a curta durada, i del 10% a la llarga durada.

Balanç municipal sense fotografies a color (versió resumida d'article)

   Passats dos anys intensos de mandat, toca fer balanç de l’estat del municipi i de les principals actuacions. Ens agradaria poder lloar a l’equip de govern en més d’un aspecte, però per falta d’espai ho deixem a la resta de pàgines d’aquesta revista.

   La crisi econòmica colpeja cadascun de nosaltres, i hem de fer mans i mànigues plegats per sortejar-la. Hem signat l’Acord Social amb la majoria d’actors del benestar de la ciutat; és i serà primordial malauradament. I si no hem votat en contra dels pressupostos municipals, ha sigut per dignitat al moment actual, no per la predisposició de l’equip socialista a pactes de ciutat. Impossibilitat de construir plegats, voluntat d’imaginar plegats, la digna ciutat del futur.

   Som el municipi amb menor ràtio de guàrdia urbana de l’àrea, i no posar-ne més, deu ser cosa d’un mateix partit de dretes que també governa els municipis del voltant. Si demanem posar càmeres de videovigilància a zones més semblants a la selva que a una ciutat, vulnerem la llibertat dels incívics. Al capdavall, ser incívic a Cornellà surt barat, i ser-ne  ciutadà massa car. Han rescatat l’empresa municipal per terra, mar i aire: injecció de 10 milions d’euros dels nostres impostos sense saber a què es dedicaran, renegociant el deute a llarg termini i venent terrenys estratègics de la ciutat. Tot per? Pagar unes infraestructures sobredimensionades, com el Parc Esportiu, mantenint una Fira sense fires i uns llocs de treball de coneguts i saludats. Si aquestes són les prioritats de l’equip de govern, clar que mai ens faran cas de deixar d’augmentar els impostos. Bé, aquells que encara queden per arribar al sostre que tants d’altres ja han tocat. Així tots en sabem de no retallar, mentre entonem la cançoneta de la Generalitat.

   Tenim un equip de govern que desafia a les lleis de l’oferta i demanda amb el puny alçat. Quan el preu dels pisos s’enfonsa, quan el mercat fa pisos més barats i la ciutat es plena de pisos buits, només en volen fer més i més fins omplir l’últim metre quadrat de la ciutat. I sempre promovent la compra-venda, no fos cas que amb el lloguer sembléssim europeus. Hem demanat uns nous acords de governança; no ens mereixem ser la ciutat menys transparent de Catalunya. Seguirem marcant a l’equip de govern, i millores hauran de venir properament. I si aquestes línies tenen més forma de discurs que d’escrit, deu ser per l’absència d’un ple municipal a l’any sobre l’estat de la ciutat, perquè la participació no la volen fer sortir al diccionari cornellanenc, mentre les humils Creus Sant Jordi de la ciutat segueixen sense trobar l’espai on reposar amb dignitat. Ja ho diuen, qui no corre, vola. I sinó que li diguin a tots els esportistes de ciutats veïnes que anaven a deixar sense fer el seu esport a la ciutat. Si al capdavall, aixecar fronteres també serà competència municipal.

   L’orfandat d’una gran oposició a la ciutat cada dia és més evident per plantar cara a l’encarcarament i mals vicis de tota la vida. Hi ha qui escull casar-se sense compartir sostre formal, o d’altres que ja són uns perduts. Són camins, però, si una cosa tenim clara, és que des de la nostra humilitat, les nostres sigles són i seran dignes del nom de Cornellà.

Premis ciutat de Cornellà 2013

Nova edició dels premis ciutat de Cornellà ahir al nostre Auditori. És la nit de reconeixement del treball de persones, entitats i empreses, que amb el seu treball diari ens cohesionen com a ciutat i ens situen al món. Els premiats reben un premi més que merescut a la seva trajectòria, però per a mi aquests no són els únics. El procés dels qui fem la tria fa que molts noms es quedin pel camí. Les decisions no són fàcils, i moltes vegades no encertades. Esperem que per la propera edició ho siguin més.
Però la meva més sincera felicitació al IES Joan Miró, al Jaume Funes, a la Fundació El Llindar, a Rafael Puga (IM), Ascensors Eninter, Los Arcos, Creu Roja Cornella i Juan Ruiz. Orgull d'haver proposat a alguns d'aquests premiats des de CiU. Petites gratificacions de la política en els temps que corren.

Vull aprofitar per felicitar a l'equip de govern per haver fet una edició on l'austeritat ha estat present en l'acte. Tots plegats ens anem adonant que el més important és el sentit que se l'hi dóna a les coses, i no com és vesteix. Igual que es felicitat, també s'ha de retreure a l'equip de govern la seva obsessió per mantenir qualsevol tipus d'iniciativa de l'Ajuntament on es volen instaurar el blanc i vermell com a colors de la ciutat, una història d'una ciutat que comença als anys 60, i la constant rèplica de "Junts, junts, junts".

Dels premiats, n'he deixat un que crec que no es mereix el seu esment. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca rebia el Premi Especial. S'ha de reconèixer els seus valors de la seva lluita, tot i que bona part dels motius de la seva lluita no la comparteixo. Ara bé, ahir van fer un tracte a la ciutat de Cornellà que no ens mereixem. Van decidir de no acudir a la gala a recollir el premi. Les formes les han perdut des de fa molt de temps cap a molts representants elegits pel poble (m'agradin més o menys), però en tot cas representants. Ahir, el no assistir davant d'una ciutat que els hi volia retre homenatge per la seva lluita, només els porta a que cada vegada se sentin més orfes de la societat. Temps al temps.

El patrimoni de la ciutat

La pràctica fallida de l’empresa municipal no és cap novetat tal i com us venim explicant als últims mesos. Al passat Ple, l’equip de govern va injectar 4 milions d’euros més, i ja en van 9 milions en menys de mig any. Agafin i obrin la cartera: 100 € de cadascun de nosaltres no sabem on han anat a parar o per a què es faran servir. Des de CiU portem mesos i mesos preguntant a l’equip de govern on van els nostres impostos i seguim sense respostes. Com a ciutat, no ens podem permetre que un sol partit polític faci i desfaci com vulgui amb el patrimoni del futur.

Mentrestant, el patrimoni que ens ha deixat la nostra història sembla que no és una prioritat per l’equip del PSC. Són moltes les veus de Cornellà que parlen de la gran deixadesa dels nostres béns patrimonials. Els proposo una passejada per una selecció d’indrets del nostre municipi per conèixer l’estat d’algunes de les seves peces. Ara que arriba el bon temps, els recomano la passejada in situ.

L’estació de l’antic Carrilet de Cornellà-Riera, aprofitant el centenari d’aquest, necessita una dignificació dels seus voltants. El passeig dels Ferrocarrils Catalans és l’eix a potenciar en els propers anys i s’hauran de posar sobre la taula propostes de millora. L’enjardinament i una millor il·luminació de l’estació són mesures que ens costarien ben poc, però amb resultats molt positius per a l’edifici i els seus voltants.

Can Bagaria segueix patint un procés de degradació a marxes forçades. S’han d’encetar un seguit d’accions en les que l’equip de govern, l’oposició i els agents i promotors de la defensa del patrimoni, com l’Avenç, aportem la solució definitiva i de futur a Can Bagaria. El temps és el nostre principal enemic, com també ho és a Cal Manso o a Can Maragall. És important marcar a l’equip de govern, així com alçar la veu per evitar fer els nyaps del passat (Can Trabal n’és el malaurat exemple).

Altres edificis on l’oblit fa estralls són la façana del Palau de Can Mercader o les cases de la colònia Rosés. Dubtes seriosos a Can Camprubí al Parc de la Infanta, l’obra modernista per excel·lència, on la façana exterior i els seus esgrafiats són desdibuixats per una manca de cura de l’edifici.

La recuperació de la memòria del Canal de la Infanta segueix encallada. El compromís de l’equip de govern de dignificar-lo, ha caigut en l’oblit. Actuacions a l’entrada de Can Mercader per Sant Ildefons n’eren compromís, així com posar plaques explicant la seva història al llarg del seu recorregut pel terme municipal. L’actual remodelació de la part baixa de Salvador Allende, l’espai guanyat amb el nou viaducte de la Renfe i un dels llocs de pas per excel·lència de la ciutat, ens ofereix un espai únic per recordar la importància del Canal al nostre municipi i a la comarca.

Reivindiquem la conservació del patrimoni de Cornellà, una obligació de l’Ajuntament, una competència pròpia, on no es pot mirar cap a una altra banda sobre qui és el responsable de la conservació. Siguem actius en demanar actuacions i, sobretot, gaudim-ne ara que arriba el bon temps.

Premi Societat Barcelonesa Econòmica

L'espiral del dia a dia en política ens té massa ocupats, i hem de buscar els nostres espais per mostrar que els que tenim vocació de servei públic, també tenim les nostres inquietuds fora de la política i podem aportar al conjunt de la societat des de fora d'aquesta.

Avui, la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP), m'ha premiat amb un dels seus premis a l'àmbit universitari relacionat amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona i els seus voltants. El títol del treball, Ciutat, creixement econòmic i eficiència dels serveis públics: Anàlisi econòmic del model de gestió del servei d'autobusos a l'àrea metropolitana de Barcelona, pretén mostrar el millor del sector públic i privat, i buscar que com a ciutadans, rebem el millor servei possible. 

Aquest premi no deixa de ser un reconeixement a  poder servir  a la nostra societat des d'àmbits diferents a la política, i la tasca d'investigació universitària, n'és una que també m'agrada i que m'hi dedico tant com puc. Gràcies a la SEBAP.

Escac a l’esport a Cornellà

El passat Ple de febrer l'equip de govern va posar en marxa el reglament de tots els equipaments municipals de la ciutat. Després de molts anys sense tenir-ne, Cornellà tindrà un nou reglament que regularà les instal·lacions i entitats esportives municipals. Coneixen els “Decretazos” que ens té acostumats el Partit Popular? Doncs sembla que al PSC de Cornellà se li ha enganxat aquesta pràctica dels divendres.

Des de CiU estem profundament molestos perquè se'ns va fer arribar aquest reglament tres dies abans del Ple. El menysteniment de l’equip de govern a l’oposició és el nostre pa de cada dia, però el que no tolerarem és que es porti a la pràctica amb la resta d’actors de la ciutat. Ara li ha tocat el torn al nostre teixit esportiu. Aquest reglament toca la línia de flotació dels esportistes del municipi: nens i nenes que practiquen esport a Cornellà, a les seves famílies, als centenars de voluntaris que gestionen cadascuna de les entitats esportives, en definitiva, a la pràctica esportiva de la nostra població.

L’equip de govern pretén que la majoria d’equips de competició oficial a la ciutat, els que coneixem com a federats, des dels benjamins fins als amateurs, la majoria hagin de ser ciutadans de Cornellà. Això implica que centenars d’esportistes hauran d’abandonar el nostre municipi si aquest Reglament no es modifica! Sense la pressió de les entitats esportives i l’oposició en bloc, serà molt difícil de guanyar aquesta batalla. Però llavors, a qui afecta aquest Reglament?

A tots aquells cornellanencs i cornellanenques de naixement, i que la vida els ha portat a viure fora del nostre terme municipal, però que vénen a Cornellà a practicar esport i trobar-se amb la seva gent de tota la vida. Aquells nens i nenes que viuen en una població veïna, que els seus avis viuen a Cornellà i els porten a alguna entitat esportiva de la ciutat, perquè els pares estan treballant, i després tornen a casa seva, al municipi del costat. Els esportistes d’èlit que més destaquen en molts equips de la ciutat, i que porten el nom de la ciutat a cada racó d’aquest país i del món. Als esportistes que viuen a Cornellà, i al no complir els requisits d’un nombre mínim d’empadronats a l’equip del municipi, aquell equip no podrà competir.

Ens preocupa aquesta visió reduccionista a l’antiga. Serà ciutadà de Cornellà aquell que només pagui i voti a Cornellà? Ens creiem el discurs d’Àrea Metropolitana de Barcelona, de municipis que cooperen entre ells i van a la una? Aquest reglament va contra la cohesió social a la ciutat, i s’ha deixat de banda a les entitats esportives de Cornellà en la seva elaboració. Per què tenim un consell de participació d'esports, si la decisió més important en matèria d'esports en molts anys, no ha estat consultada? En aquests temps de falta de recursos econòmics, l'últim que s'ha de perdre és la relació de proximitat, i l'equip de govern l'ha perdut també, ara, amb els principals actors de l'esport a la ciutat.

Us podeu descarregar el Reglament clicant aquí

Qui és qui en transparència a Cornellà?

Aviat farà un any que arran de la modificació del Reglament Orgànic Municipal de la ciutat de Cornellà, el grup municipal de CiU a Cornellà va fer diferents esmenes en matèria de transparència. Una d'elles era la publicació de la quota líquida del IRPF dels regidors i regidores amb dedicació total o parcial a l'Ajuntament, un tema molt de moda, malauradament, en els nostres dies.

La transparència cap al ciutadà mentre estem en el càrrec ha de ser total, i això vol dir publicar d'on venen els ingressos dels càrrecs electes. L'entramat de Consells d'Administració, organismes municipals, supramunicipals...és molt gran i s'ha de donar total informació al ciutadà, i no a mitges. És per això que al mes de marc de 2012, les actes parlen per si soles:

Sr. Jordi Rosell (CiU): Ens situem en els acords de Governança. Aquest grup municipal signa els acords de governança, estem a favor de la transparència però el que sí creiem és que el món avança i potser ha arribat un moment en què t’has d’encarar i el que has de dir és que la informació l’has de donar, i el que  no podem fer és, a vegades, quedar-nos encallats.  

Per què dic tot això?. Entenc molt bé l’esperit d’aquest quadre, en aquest sí que vam poder fer les nostres modificacions perquè primer, en aquest quadre només hi havia els drets i nosaltres volíem  que hi constessin també les obligacions. És a dir, si els regidors hem de fer constar que  tenim un fons d’inversió o un compte corrent, també hem de fer constar  que tenim una hipoteca -com segurament tindran molts- però sí que  s’han de fer constar drets i obligacions. Per tant, agrair que, si més no,  això s’acceptés. 

  

Sembla que el quadre queda així, així, però bé, haurem de veure si  finalment queda ben desenvolupat, però el nostre cavall de batalla en  aquest sentit ha sigut que, no només és el patrimoni el que conforma la  riquesa de la persona sinó que també és el que guanyes durant l’any. Per això la nostra aportació, el que fèiem aquí, és que els regidors haguéssim de publicar la nostra quota líquida de declaració de l’IRPF,  perquè això, no només ho plantegem nosaltres, sinó que això la llei ja deixa entreveure que això, no només ho consignem, sinó que el que sí demana la llei és que ho faci públic. Per tant, nosaltres ens agradaria, i per un tema de transparència, caminar en aquest sentit. 

Tinent d'Alcalde Sr. Sergi Fernández (PSC): D’altra banda i quant al Reglament de Patrimoni, entenem que observa perfectament l’objectiu pel qual ha estat creat que no és altre que donar transparència a la situació patrimonial dels regidors/es d’aquest Ajuntament i, per tant, tampoc cal afegir més informació en aquest aspecte. Per tot això el que fem és desestimar aquestes esmenes i  proposar l’aprovació definitiva en els mateixos termes que es va fer en el Ple de desembre de 2011. 

Sr. Arnau Funes (ICV-EUiA): En relació al que té a veure amb els temes de transparència del patrimoni dels càrrecs electes, el nostre Grup bàsicament el que  plantegem és que hem de fer el que digui la Llei. Per tant, en la mesura en què la legislació ens digui el que hem de dir, doncs ho hem de fer i  evidentment el màxim de transparents possible, perquè el conjunt de la ciutat o a aquelles persones que els hi interessi puguin saber el patrimoni, els deutes que tenim el conjunt de regidors/es d’aquesta ciutat.

Sr. Manuel Casado (PP): Estaríem d’acord amb Iniciativa en el tema de la renda o de les declaracions d’ingressos nets líquids, en tant que no sé fins a quin punt pot ser ficar-se en l’esfera personal, però si la Llei ho diu, ens haurem  d’adaptar, sinó no entenc jo fregar la línia exacta entre allò que és la 

publicitat i l’esfera personal de cadascú.  

Resultat de la votació: 

• A favor: CiU
• Abstenció: PP i ICV-EUiA
• En contra: PSC

Ara farà un any que es va votar una proposta de Convergència i Unió de publicar xifres de la declaració de renda dels regidors i regidores de la ciutat. El PSC va votar en contra, i el PP i ICV no van voler entrar en el debat, tiran pilotes fora, quan saben perfectament que la llei de bases de règim local recull que s'ha de fer pública. Queda clara la posició de cada partit a Cornellà.

L’Ajuntament de Cornellà punxa en transparència cap a la ciutadania

El desprestigi de la classe política està arribant a nivells francament preocupants. Correm risc, amb tanta corrupció (o presumpta corrupció, en segons quins casos), que a la llarga ens trobarem que ningú voldrà dedicar part del seu temps a la política local. Tan injust és mantenir en política algú que se n'ha aprofitat com fer-ne fora algú i penjar-li una etiqueta de culpable que arrossegarà sempre més si realment no hi ha motius. La classe política hem d’actuar i tenim el deure de fer-ho, cadascú a l’àmbit que ens pertoca.

Fa uns dies ha sortit l’índex de transparència municipal, publicat per la ONG International Transparency. Podeu consultar les dades de l’estudi a www.transparencia.org.es/. Es tracta d’un índex elaborat a partir d’informació penjada per cada Ajuntament a la seva web. Tracta tant des de temes econòmics-financers, d’urbanisme o de contractacions, fins als nous indicadors del projecte de Llei de Transparència. La situació que es desprèn no es gaire esperançadora per a Cornellà: dels 16 municipis catalans analitzats, Cornellà és el menys transparent. Històricament, Cornellà mai ha brillat per la seva transparència, però que passem a ser els pitjors de la classe ha de posar en alerta a més d’un membre de l’equip de govern municipal.

El nombre de greuges que patim  la ciutadania per falta de transparència és molt elevada, i qui ho afirma no és un partit de l’oposició. Us en detallem una part: No tenim una llista amb quantia de les operacions d’adjudicataris, contractes i proveïdors més importants de l’Ajuntament, no es publiquen els comptes anuals de les empreses municipals com tampoc la memòria i liquidació del pressupost municipal, les auditories de les empreses municipals, les empreses guanyadores de concursos a les que se les ha venut terrenys perquè puguin construir habitatges (per molt que tots sabem que les podem comptar amb una mà a Cornellà), no hi ha accés als plans parcials urbanístics i no hi ha fòrums de debat i participació a la web municipal, entre moltes i moltes d’altres. És francament preocupant l’apartat de relacions amb els ciutadans, on respecte a l’estudi anterior, seguim perdent punts.

Els acords de governança signats la legislatura passada va ser un pacte de mínims de totes les forces municipals. Amb els temps actuals, no ens hem de conformar amb aquests acords del passat, hem d’aconseguir el màxim en matèria de transparència. Pensem encapçalar aquest tema a la nostra ciutat: no volem sentir excuses de mal pagador o de deixar-ho per més endavant, hem d’estar a l’alçada. L’etiqueta de municipi menys endeutat ja ens agrada, però la de menys transparent, no. Per nosaltres és una prioritat i per l’equip de govern també ho hauria de ser, és un repte a assolir que està a les mans de tots els regidors i regidores.

Per a més informació del nostre grup, podeu consultar www.ciucornella.cat o enviar un correu electrònic a ciu@aj-cornella.cat

Pressupost 2013, el contrapunt que no s’explica

Una vegada heu fullejat mig Cornellà Informa dedicat als pressupostos municipals per aquest nou any que encetem, és moment d’aportar el contrapunt.

La manca de previsió del PSC fa que el pressupost municipal pateixi canvis constants, arribant-se a modificar més de la meitat al llarg de l’any. De tots els percentatges que us expliquen que faran aquest 2013, poc s’assemblaran al que acabarem trobant a finals del 2013 degut a la seva enginyeria comptable.

Aquests pressupostos no porten la marca d’ICV, per moltes fotos que apareguin en aquesta revista. Van haver de rescatar l’empresa municipal amb 5 milions d’euros, traient partides de polítiques socials, mentre aquest 2013 l’empresa municipal gastarà més de 10 milions en comprar més terrenys (la gent d’ICV n’acostuma a dir especulació, però si en són còmplices no sé com n’hi diran). O la proposta d’ICV d’adequar el preu de les escoles bressol segons la renda. Porten més d’un any estudiant la proposta amb el PSC, mentre la ciutat es queda sense poder fer front al futur de les escoles bressol. El govern ha d’actuar, i no passar-se anys fent estudis i anàlisis.

Quan a l’apartat de les ordenances fiscals llegiu que tenim taxes inferiors a la mitja o que els impostos creixen menys que la inflació, us expliquen com de costum mitges veritats. L’impost de vehicles o d’activitats econòmiques tampoc ens l’apugen aquest any; tornem a ser un municipi on se’ns cobra el màxim permès per llei. L’equip de govern n’hi diu pressió fiscal moderada. Ens explicaran una història de baixada de coeficients de l’IBI, o no sé quines exempcions i bonificacions. Però, malauradament, el que ens trobarem serà una pujada de l’IBI. Si no em creieu, agafeu el rebut de l’any passat, i si sou gent ordenada, i esteu asseguts, busqueu els rebuts de fa 3 o 4 anys, quan va començar la crisis.

CiU ha presentat al·legacions a les ordenances fiscals, per tal d’aturar l’augment de la pressió fiscal i revitalitzar l’activitat econòmica de la ciutat. Hem sigut l’únic grup que ha presentat alternatives a l’equip de govern. Hem presentat la congelació de l’IBI, que no paguin l’IBI els locals comercials que pateixen remodelacions profundes, que els ciutadans i ciutadanes no paguem pel gual durant el període que el carrer estigui en obres, que els joves que iniciïn una activitat econòmica no paguin l’IAE els primers anys o bonificar els vehicles amb baixes emissions de CO₂, entre d’altres. Les al·legacions han estat rebutjades pel PSC i el seu soci de govern a l’ombra mancat d’Iniciativa. Cap negociació, cap proposta els hi sembla assenyada. Perquè no volen ajudar als joves emprenedors? I incentivar la compra de vehicles de baixes emissions? No es volen deixar ajudar.

Podem culpar a la Generalitat o l’Estat d’aquesta situació, i és la cantarella de la sisena tinenta d’alcalde i portaveu socialista en els seus escrits. Tots sabem les dificultats de la Generalitat, i aquí no pretenem justificar les seves accions o no accions. El que ens preocupa és el que fa malament l’Ajuntament, o el que no fa amb els nostres diners. Han d’interioritzar d’una vegada el significat de: responsabilitat, prudència i coherència.

Homenatge d'una ciutat a una institució

El passat divendres va culminar el treball desinteressat de moltes persones i entitats de la ciutat per retre homenatge al nostre estimat conciutadà Josep Llobera, que ens va deixar l'hivern de l'any passat. Em sento orgullós de la feina feta per tots plegats, com la suma del treball d'uns i d'altres podem arribar a fer un acte tant sentit i de justícia d'una ciutat a qui va ajudar d'una forma tan activa per l'ensenyament del català, tant de forma clandestina com a la restauració de la democràcia. 

El regal que hem fet tots plegats a la Maria, i a tota la seva família, no té preu. Agrairr la presència de representants d'institucions on en Llobera ha deixat una petjada profunda, tant a l'Institut d'Estudis Catalans com a tot el país. L'homenatge s'ha convertit en un acte de país a la ciutat de Cornellà com feia anys no recordava. L'homenatge al mestre Llobera no va acabar, encara tenim pendent donar un lloc a la ciutat al mestre Llobera. Com ja molts sabeu, des de CiU proposem la futura biblioteca de Sant Ildefons, i és l'equip de govern qui ha de decidir si li dóna o no. Moltes entitats i ciutadans donen suport a aquesta iniciativa. Veurem com es desencalla properament.

Hem après que no necessitem a les administracions per fer-ho tot. La societat civil pot tirar endavant més projectes dels que es pensa, i les administracions, estan al costat de la societat, col·laborant allà on la societat no podem arribar. Pensem-hi per a d'altres ocasions.  

Ràdio Cornellà amaga la Diada

És ben sabut el trist paper que ha fet Televisió Espanyola en silenciar la famosa xiulada a la final de la Copa del Rei o de donar la setena posició d'importància als informatius el passat 11 de setembre a la manifestació històrica que va fer el poble de Catalunya. Les crítiques estan prou fonamentades.

A Cornellà no estem tant lluny d'aquests posicionaments per part de Radio Cornellà en alguna ocasió. La passada Diada, coincidint amb el dia nacional del nostre país, es va demanar l'opinió als diferents partits municipals sobre el nou curs polític. CiU vam mostrar la nostra desavinença per no tractar el tema cabdal del dia, que era la Diada i la manifestació d'aquella tarda. Hi ha 364 dies més a l'any per parlar de gestió municipal, nou curs polític, de retallades... i no la Diada. 

Sentint el recull de notícies que va l'informatiu del migdia, el Cornellà Notícies, es passa el més ràpidament possible a la Diada. No es va preguntar sobre aquesta Diada als polítics ni als ciutadans i ciutadanes que hi havia a la plaça, ni a la participació de la manifestació de la tarda, ni una major cobertura a la Marxa de Torxes organitzada per l'ANC de Cornellà el 10 per la nit amb més de 400-500 persones que hi van assistir.

Podria dedicar-me a comptar el nombre de vegades que és diu Diada o Catalunya, i el nombre de vegades que apareix retallades. Guanya de golejada aquesta última. Amb això no vull amagar el cap sota l'ala; tenim 364 dies per parlar de retallades i gestió municipal, però el dia del nostre país és l'Onze de setembre. La Diada, especialment aquesta, es mereixia una cobertura més transversal i parlar amb normalitat del que és. No sóc favorable a fer aquest tipus d'opinions, però l'experiència em demostra que s'acaben corregint en el futur aquests comportaments quan dius les coses pel seu nom.

Diada 2012

Estem davant d'una Diada Nacional de Catalunya que serà històrica per al conjunt del país. I des de Cornellà celebrarem el dia del nostre país amb orgull i  per al futur que ens depara. No és una Diada qualsevol per a la nostra ciutat, per molt que existeixi la intenció de ser com qualsevol altra. La ciutat ha de vibrar amb els camins que s'obren per al poble de Catalunya i la ciutat de Cornellà n'ha d'estar a l'alçada. Des de CiU hem volgut que la declaració institucional que es llegeix el dia 11 a les 12 tingui un significat més solemne, i deixi de banda reivindicacions que no són pròpies del 11 de setembre, sinó més aviat d'altres festivitats de l'any. El bloqueig d'un partit polític amb representació municipal ha fet que la nostra proposta no anés endavant. 

Així, per sentir el nostre sentiment amb més força que mai, uss encoratjo a participar del seguit d'actes que tindrem, com a la marxa de torxes organitzada per l'ANC de Cornellà a les 21h davant de l'Orfeó el 10 a la nit, a la ja tradicional ofrena floral del dia 11, i a la marxa de Barcelona amb el lema de "Catalunya Nou Estat d'Europa".

Eurovegas I

Us poso la transcripció de la meva intervenció al ple de juny de 2012 sobre el posicionament de CiU de Cornellà sobre Eurovegas.

Aquest Grup Municipal des que va començar aquesta legislatura es va marcar dos grans objectius. Degut a que nosaltres no vam tenir el suport majoritari per formar el Govern d’aquesta ciutat, els dos grans objectius d’aquesta legislatura, una serà el control de l’acció del Govern Municipal -crec que ha quedat prou clara en aquest Ple- i, l’altra ajudar a l’Equip de Govern Municipal a totes aquelles propostes que ajudin a encarar aquesta nova situació, aquesta situació de crisi, per sortir-nos entre tots. Ho hem fet recentment en el cas de l’Acord Social, per tant, nosaltres no perdrem mai aquests dos grans objectius i els seguirem mantenint.

La moció que avui presenta Iniciativa per Catalunya, més que ser una moció que porti els pros i els contres, no ho és, o sigui, és una moció que no se n’han avaluat encara aquests pros i contres perquè encara –com bé ha manifestat l’Alcalde- no tenim res a sobre la taula. El que sí estem en aquesta situació i en podem fer un paral·lelisme amb la situació municipal, és que en aquests moments el que s’està fent és preguntar. O sigui, aquí ha passat -i com a experiència d’aquest Grup li ha passat- que moltes vegades, noves empreses que venen a la ciutat, nous terrenys municipals que es destinen a diferents usos, a diferents empreses, es treuen a concurs, i els Grups de l’oposició pràcticament no ens assabentem quan això pràcticament ja està tancat.

Bé, diferenciem aquesta situació de la situació en la que es troba l’anomenat complex Eurovegas, perquè la situació en la que està és, un senyor que està interessat en això –aquí corregeixo el que ha dit l’Arnau però la Generalitat no fa l’oferta, qui fa l’oferta és, si hi ha, una empresa i si prèviament hi ha un Govern que vol treure això.

Per tant, amb tot això, i el que hem de tenir molt clar és quin és el futur de la nostra ciutat i ha d’haver-hi un model de ciutat, en aquest cas el compartim amb bona part amb l’Alcalde. El que sí que podem veure la nostra ciutat és que, tal i com estem veien en els últims plens, el que ens està passant és que, els nostres polígons, les nostres zones industrials van perdent pes sobre el total de la ciutat. Cada vegada més la part residencial va entrant més en la zona econòmica, a la zona que dóna aquests llocs de treball i el model de ciutat està començant a canviar.

Aquest Grup Municipal el que no vol és trobar-se amb una ciutat on només estigui dedicada als usos residencials. Una ciutat de 140.000 habitants d’aquí a unes quantes desenes d’anys. Amb això no ens hi volem trobar, per tant, crec que és obligació aportar idees, aportar debat sobre què és el què volem ser. Aportar idees no vol dir entregar directament –que aquí sembla que es vulgui fer per part de la moció d’Iniciativa- sobre com acabarà tot.

Escolta, acabem d’obrir un debat. Crec que és molt important que la ciutat tingui a dir moltes coses i aquest Grup Municipal estarà en tot moment al costat dels seus ciutadans, al costat de l’Alcalde, perquè els interessos dels seus ciutadans estiguin ben representants.

Quan coneguem tot el que transcendirà de tot plegat, nosaltres ens començarem a posicionar, perquè el que a nosaltres ens importa és la ciutat de Cornellà, quin futur volem per a la nostra ciutat i -com deia l’Alcalde- que actualment tenim 8.000 persones aturades, tenim més de 3.000 persones que estan en un atur de llarga durada i que haurem de posar-hi remei. Nosaltres, òbviament, no estarem a favor de totes aquestes “illes legals” i tots aquests temes que estan sortint a la premsa, i quan surtin ja parlarem, però de moment no ens vulguem avançar.

Per tant, nosaltres, com a Grup Municipal de Convergència, donem suport a la moció alternativa del Grup Socialista, sobre la possible instal·lació a la Comarca del Baix Llobregat del macro complex denominat Eurovegas. Queda clar que en aquests moments no disposem de la informació necessària per poder fer cap tipus de pronunciament, i això no podrà ser fins que no es comenci a fer el projecte.

Amb el que segur que coincidim la majoria de nosaltres és en la necessitat de recuperació econòmica i creació d’ocupació tan vital a nivell del nostre país, com de la nostra ciutat. És per això, -i nosaltres compartim l’esperit d’aquesta moció del Grup Socialista- que la Generalitat de Catalunya ha d’informar, tan aviat com disposi del

projecte, als alcaldes del municipis afectats, però també ha d’informar als propietaris dels terrenys –la majoria pagesos- sobre tot el procés, i en aquest sentit, si és el cas, si ha d’haver-hi la compensació econòmica adient.

Concloent, no és el moment de debatre mocions sobre un projecte del que no se sap res, de com acabarà tot. No sé si s’acabarà sortint o no, parlem-ne quan arribi el moment, tal i com acaba de manifestar l’Alcalde.

La gallina dels ous d’or

Fa prop de 300 anys ens van robar la gallina, una gallina que era ponedora i que feia uns ous rossos i grossos. Durant tot aquest temps l’han tingut, pobreta gallina, presa i en una gàbia, ben vigilada. Nosaltres, que ens la sentim nostra com una filla, li enviem dia sí dia també blat de moro del més bo. I, a canvi, els vigilants de la gallina ens donen un cistellet amb els ous que necessitem per passar el mes. Ha sigut durant la democràcia que hem provat de nou aquests ous que tants anys ens van negar. Ens els han anat donant d’un amb un, poc a poc, negociació rere negociació. Haver-los tastat de nou ens ha recordat que bon són els ous de la nostra gallina. Això ens ha esperonat a fer un millor blat de moro per la nostra gallina perquè pongui uns ous més macos i grossos.
Ens van prometre que la gallina tornaria arran de l’aprovació de l’Estatut del 2006. I així va ser. Després de molts anys vam veure com la gallina tornava a casa nostra. La gallina no la teníem nosaltres, sinó que la cuidaven ells i només ens la deixaven veure de tant en tant. Ja sabíem que encara no podia estar sota la nostra cura, però era millor tenir-la aquí que lluny de casa. Ens van prometre que tindríem més ous rossos i grossos. Ens ho vam creure, i així ho vam ratificar en el referèndum.

Quan va arribar el moment de rebre més ous de la nostra gallina, se la van tornar a endur. Una forta sequera va escombrar tot el món i se’ns digué que els ous de la nostra gallina s’havien de compartir i ens en tocarien menys. Nosaltres, els catalans, ja en sabem molt de compartir els ous de la nostra gallina, i no vam combregar a quedar-nos de nou sense els seus ous. La virulència d’aquesta sequera ha fet que els catalans ja no puguem enviar tant de blat de moro a la nostra gallina, i se’ns està aprimant i aprimant. Ja no és la que era, al passar èpoques molt dolentes on no li hem pogut enviar tot el gra que necessitava. Quan necessitem els seus ous per poder seguir treballant la terra i poder-li donar blat de moro, encara ens en donen menys.

 I és ara on aquest poble s’ha de plantar, per reclamar-la definitivament. Ja no ens creurem històries de compartir la gallina i de marejar-la fent-la anar d’aquí cap a allà sense saber ben bé de qui és i on va. Hi haurà qui a casa nostra no se la sentirà com a pròpia i no ens ajudarà a reclamar-la. Enfosquiran el debat sobre com ens repartim el poc blat de moro que dóna la nostra terra però, al capdavall, de la mare dels ous no en voldran parlar.

La nostra gallina és la garantia que ens permetrà sortir d’aquesta sequera i tornar a ser el que érem. Ella no ha canviat, segueix sense entendre ni de banderes ni identitats, només dels grans de blat de moro de l’esforç dels catalans. És la gallina dels ous d’or del poble de Catalunya que ha de tornar a casa. 

"Cuando eramos ricos" a Cornellà

Aquest és el títol d’un capítol del programa Salvados protagonitzat pel nostre conciutadà Jordi Évole. Capítol altament instructiu i que recomano que en gaudiu des de la xarxa. El fil conductor és el malbaratament de diners públics en projectes d’infraestructures sobredimensionats: construccions faraòniques al llarg de la geografia espanyola que han portat a terme tant administracions locals com el propi govern central. El nostre país no s’escapa d’aquest deliri de grandesa, i l’aeroport de Lleida-Alguaire iniciat pel President Montilla o el Fòrum de les Cultures, amb un cost de més de 2.000 milions de l’erari públic en són bons exemples. Si la crisis ha servit per alguna cosa positiva, ho ha estat per posar ordre a tot aquest desgavell.

A la nostra ciutat no tenim cap projecte tant televisiu com els anteriors, però si d’algun que s’hi acosta. El Parc Esportiu Llobregat és la infraestructura sobredimensionada per excel·lència que tenim a Cornellà. Un projecte en què es van primar els criteris estètics i magnànims per sobre dels funcionals i d’austeritat.

Quan es va inaugurar el poliesportiu se’n va fer càrrec una empresa privada, però al cap d’uns mesos en va deixar córrer la gestió. Pensat per cobrir costos amb 8.000-10.000 socis, i que a dia d’avui no arriba ni als 4.000 socis. L’empresa, no només per la falta d’usuaris en va deixar córrer la gestió, sinó per unes despeses de funcionament i manteniment que, eren i són, del tot desorbitades. La càrrega d’aquesta infraestructura la compartim entre tots els ciutadans i ciutadanes tant si la fem servir com si no: cada any paguem entre tots 1.000.000 € per tal de garantir que el complex segueixi funcionant.

Quan tingueu davant una notícia d’un nou projecte d’infraestructura o d’una política pública, m’han ensenyat a què m’he de fer tres preguntes ben senzilles. Fem-les pel cas que ens ocupa.

• Què fa? Permetre la pràctica de diferents esports, gimnàs i piscina tan climatitzada com de temporada.
• Quant costa? Evitarem de posar la xifra de quant va costar per evitar algun mal de panxa. Ens quedem en què hem d’abocar un milió d’euros cada any per tal de què segueixi funcionant, a més del que han de pagar els usuaris pel seu ús.
• Què podríem fer alternativament? Polítiques d’ajut social, de foment de l’ocupació, de neteja i seguretat als nostres carrers que bona falta fan. Fins i tot, podríem plantejar equipaments que fessin la mateixa funció sense ser tan espectaculars i no portessin associats tals costos de “bellesa”. Els recursos econòmics són limitats i s’han de prioritzar.

Errors com aquest el pagarem durant molts anys. Els polítics tant tenim l’obligació de no tornar a repetir els mateixos errors com també de redimensionar les infraestructures actuals. Aquesta és la legislatura de l’austeritat i de tenir clares les prioritats. A CiU les tenim clares per la nostra ciutat.

Com sempre, estem al vostre servei al despatx del grup municipal i a ciu@aj-cornella.cat

Quan el PSC et contesta per la revista municipal

El passat Ple de febrer vam aprovar una moció institucional en el que demanem que els diners que d'altres administracions deuen a l'Ajuntament de Cornellà, els saldin l'abans possible amb el nostre Ajuntament, preveient la dificultat d'aquest 2012. Són diners que ens deuen, i tots els partits polítics hem d'estar al costat de l'Ajuntament en casos com aquest. Són 9,2 milions d'euros, on quasi 9 són de la Generalitat. Són moments de deixar de banda batalles de perquè la Generalitat no pot pagar, cadascú que se senti responsable del que ha fet en el passat. M'agrada recordar que són les urnes qui posa cadascú al seu lloc, i així ha sigut. Tot i això, el que si hem demanat és que es faciliti informació sobre el desglossament d'aquest deute: quines són les partides, quina proporció es deu, des de quin any...Una informació tan senzilla que podria ser desglossada en un simple foli. 

El govern municipal del PSC ha seguit en la seva tònica habitual i no ha facilitat cap tipus d'informació. Els regidors de CiU sabíem perfectament que la tenien, i els fets ens donen la raó. Acabo d'agafar la revista municipal, i ja surten xifres que com a regidor en tenia desconeixement El deute de la Generalitat és de 3,3 M € per la llei de Barris, 2,7 M del Departament de Territori i Sostenibilitat, 1,6 M en Educació i 0,74 M € de Benestar. Aquestes xifres que tots els ciutadans poden veure a la revista que edita l'Ajuntament, és una de les xifres que vam demanar, i que com a regidors se'ns ha negat. Les formes en política són molt importants, i després de mig any com a regidor m'adono que no hi ha res a fer. Igual que les eleccions posa tothom al seu lloc, el temps també ho fa. 

Som-hi!

Crec que les pauses per agafar perspectives són bones, i tornar a començar de nou et permet fer el trajecte amb més empenta. Amb el bloc crec que passa el mateix. Porto des del 2007 escrivint al bloc, i he agafat una pausa arran de les passades eleccions municipals. He estat sota la pressió de moltes experiències noves que fa que hi hagis de dedicar moltes energies per estar a l'alçada: la meva estrena com a regidor al meu Ajuntament és un repte cada dia on he d'aportar el millor de mi mateix i del conjunt del grup pel deute que tinc amb la ciutadania. No només l'Ajuntament és un repte, sinó el meu camí com a investigador per acabar obtenint el doctorat d'economia. Ambdós camins tenen un punt en comú: la quantitat d'hores que hi has de dedicar són moltes, i per moltes que hi dediquis, sempre tinc la sensació de què no són prou. Aquesta etapa de la meva vida és única i l'he d'aprofitar al màxim. I el millor que puc fer, és compartir-la a la xarxa. Som-hi!

No busqueu CiU a Sant Ildefons

Estem a punt d'entrar en campanya electoral. Aquests són dies de fort tràfec, on s'han de tancar un munt de temes per a la campanya. Un d'ells, són les banderoles que estaran a la ciutat durant els 15 dies de campanya.

L'elecció de les banderoles a Cornellà segueix l'esquema següent. Elegeix primer el partit que més vots té, i continua el segon i així succesivament. Cada partit elegeix en funció de la proporció de vots de les eleccions municipals anteriors. Aquest sistema amaga debilitats que en determinats moments poden ser contraproduents. Una d'elles, és que la presència en tots els barris no es trobi garantida. I això és el que ha passat a Cornellà. CiU no tindrà cap banderola en el barri de Sant Ildefons. I no només nosaltres que som la quarta força política, sinó que el PP i ICV, segona i tercera força respectivament, s'han quedat sense banderoles també. Així, el PSC tindrà més de 350 fanals a tot el barri, i cap altra força política tindrà espai. Cadascú pot tenir unes preferències per barris, carrers... Però, és necessari omplir tot un barri de banderoles d'un mateix partit? El mateix esquema es repeteix al barri de la Gavarra, on la nostra presència serà quasi nul·la (estarem al carrer Arquitecte Calzada on pocs ciutadans hi passen). Dos barris amb bona part de la població de Cornellà; on no podrem ser-hi presents. El sistema d'elecció té les seves limitacions a Cornellà, però aquest tipus de comportament fan que els dubtes sobre l'actual sistema es posin sobre la taula. No es tracta de ser l'últim partit i que et toquen els pitjors fanals de la ciutat, es tracta de comportaments que pretenen eliminar la presència d'altres partits polítics a segons quins barris. Aquest tarannà és el que no volem per a la nostra ciutat

Rendibilitat de les lletres espanyoles

Es deu a un error, però té la seva gràcia. Origen

Posem ordre al populisme sanitari II

Seguint amb la línea anterior, l'aportació d'avui és un gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària. Com es pot observar, la sanitat espanyola és molt intenvisa en ús de medicaments, o bé es podrien fer servir medicaments d'un preu molt baix. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.