1) La Gran Depressió i els tipus sobre la renda


El gràfic següent és del tot il·lustratiu. M'estalvia tres quartes parts de l'explicació. Tot i això, vull remarcar:

• La gran reforma de Roosevelt va ser incrementar el tipus màxim sobre la renda al 79% a l'any 1935. Estava enfadat, molt enfadat amb els empresaris, perquè no invertien suficientment per sortir de la crisis.


• El president Roosevelt va tenir la genialitat idea de pujar el tipus impositiu fins al 100%! Això va ser al 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Ho va fer per a tots els que guanyessin més de 25,000 $ a l'any. Així, ningú a Estats Units podia guanyar més de 25,000$, i passar de tal quantitat significava tot cap al govern federal. El mal menor, és que mai es va arribar a aprovar, ja que el Congrés ho va tombar i va deixar el tipus màxim al 94%! Va ser la segona revenja contra els empresaris que deia que no havien invertit prou en sortir de la crisis. Les conseqüències van ser clares, els ingressos per aquesta via van tornar a patir una davalla més gran que el pas al 79%

No faré una exposició del que va significar tal mesura. Ara no toca fer un balanç històric. Només dir que per sort no s'ha portat a terme una pujada tan bèstia del tipus marginal sobre les rendes altes. Nembé...

P.D. Opinió al Journal d'avui pels motius pels quals no s'ha de pujar els tipus marginals màxims