Quan els molins no són suficients

El gràfic següent em serveix perfectament per explicar perquè unes fonts energètiques a dia d’avui són imprescindibles. El gràfic és del tot il·lustratiu, i demano dedicar 2 minuts a entendre’l. Representa quina és la proporció de l’oferta elèctrica segons la font energètica en una setmana del mes de març. Com podem veure, cada dia segueix una tònica semblant, on al migdia l’oferta és màxima ja que la demanda és màxima i l’oferta cau a la nit degut a la menor demanda.

Un tret important és que les centrals nuclears sempre aporten la mateixa quantitat d’energia, excepte si tenen alguna parada (es pot veure al dia 26 una possible desconnexió d’alguna central nuclear). El motiu és que mantenir operant una nuclear no té un cost variable elevat, i s’obta per funcionar dia i nit. Després tenim les tèrmiques de carbó, que quasi sempre estan enceses, ja que costa molt posar en marxa un forn per cremar carbó i es sol deixar en funcionament tot i que en moments de baixa demanda algunes s’apaguen.

Després trobem els cicles combinats. L’entrada en funcionament és qüestió de minuts, i fa que aquestes centrals es puguin adaptar a la demanda energètica, especialment en aquells moments de màxima demanda.

I a partir d’aquí, trobem les renovables. Qui juga un paper important és l’energia hidroelèctrica (grans pantans) i l’energia eòlica. Moltes presses alliberen aigua durant el dia, com també molts molins es connecten durant el dia, ja que per la nit el vent sol ser menor. El que el lector haurà notat, i dirà és que l’energia eòlica arribar a superar l’oferta de l’energia nuclear. Sí, és veritat. Aquell titular de: l’energia eòlica supera a la nuclear és del tot cert. Però la mare dels ous no és aquesta.

Si mirem el dia 26, veurem que durant el dia no entra energia eòlica al sistema. En moments de màxima demanda, no es generava energia elèctrica eòlica, perque d’on no n’hi ha, no en bufa. Com es va suplir aquesta manca d’aportació elèctrica? Encenent tots els cicles combinats i les presses alliberen aigua a dojo (donem gràcies a la Moreneta que aquesta vegada en tenim). Així, hi ha unes energies, que ens agradin o no, tenen una vital importància per mantenir la nostra societat en funcionament. El nostre model energètic no ens permet deixar de banda encara aquestes fonts. Totes les càrregues contra les nuclears i cicles combinats sense tenir en compte aquest argument, seran paper mullat. I poso aquest exemple com a testimoni.