"Xist"

"Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-l0."

José Montilla

No acostumo a fer gaires comentaris de la situació política últimament, així que per un no passarà res. Ahir algú em va comentar que el passat post no sabia si exagerava una de les bromes pesades a la que estem sotmesos durant tot l'any: la del President Montilla. No han fet falta ni 24 hores perquè el President Montilla em doni la raó; ens ha obsequiat amb el seu últim "xist" del 2009. No hi haurà cap altra "xist" l'any que ve, ell també ho sap. Bon any 2010.

Bromes pesades que duren més d'un dia

• Catalunya regió d'Espanya
• La política econòmica d'Espanya
• El President Montilla
• La política econòmica d'Obama
• La reforma sanitàrira d'Obama
• Les eleccions d'Iran
• Els brots verds de l'economia espanyola

Els antibiòtics de la Moncloa

Ja fa 2 anys que a l'hospital de la Moncloa va entrar un malalt, anomenat Espanya, amb símptomes d'una possible malaltia que començava a ser qualificada de pandèmia, ja que afectava i anava a afectar mig món. Després del primer diagnòstic, van dir que aquells símptomes no eren motiu d'ingrès, i que el pacient estava més fort que la resta per si era contagiat amb aquella malaltia que s'escampava arreu del globus. Podia tornar a casa que no passava res.

Hi havia un metge d'un hospital molt prestigiós (l'hospital era prestigiós, no el metge) que prometia un missatge d'esperança i que ell canviaria el transcurs de la malaltia que afectava mig món. Ell proposava un antibiòtic keynesià, aplicat segons el metge amb èxit als anys 30 al seu hospital. Aquell metge havia llegit llibres i només havia escoltat col·legues de professió que li explicaven que gràcies aquell remei s'havia pogut sortir de la gran pandèmia anterior. Però es van deixar d'explicar-li que aquell remei va ser mal administrat, i el malalt del seu hospital es va passar més anys que cap altre a l'hospital (va ser pitjor el remei que la malaltia en aquest cas). Clar que tard o d'hora es va curar, ja que el propi organisme va ser capaç de repel·lir la invasió vírica.

Mig món va repetir el tractament d'antibiòtic per la malaltia vírica amb els pacients respectius a cada hospital en els nostres dies. Mentrestant, Espanya es passejava dient que ella no li afectava la malaltia, tot i que ella cada vegada tenia uns símptomes més acusats. La diferència entre malalts és que uns rebien un tractament erroni a l'hospital però bones atencions, mentre que Espanya es passejava com si no passes res pel carrer. Espanya va acabar entrant a l'hospital de la Moncloa amb un quadre molt més greu que la resta de països. Així, la seva estança a l'hospital es va allargar molt més que la resta. En el moment més crític del pacient, quan tenia una taxa de defenses PIB més baixes, quan la taxa de virus del tipus atur no baixava del 20%, aquest malalt va estar mesos i mesos en aquest estat.

Quan els malalts ja esperaven l'alta, Espanya sabia que en tenia per temps. El problema principal d'haver reconegut la malaltia d'Espanya tard, era que tindria conseqüències per a la seva salut més acusades que la resta quan surtis de l'hospital. I quan algú està més dèbil de salut, la següent pandèmia que ve, pot resultar mortal.

Osona va tenir una participació per sobre a la resta de Catalunya el 13-D

Ahir a la nit no podia dormir i vaig córrer la primera regressió del 13-D. He agafat els resultats de participació i la mida de cada municipi. He tallat als 17.000 habitants, perquè sinó costa molt veure els municipis petits. Només he exclòs Sant Jaume de Frontanyà per facilitar la lectura del gràfic. Els municipis d'Osona són representats amb color vermell, excepte Vic que no surt. S'ha representat una línia de tendència, amb coeficient de regressió 0,17.

La lectura és senzilla: els municipis d'Osona han obtingut una participació per sobre a municipis del mateix tamany de la resta de Catalunya. La mostra de municipis d'Osona es prou elevada (més de 30) i a sobre el tamany dels municipis prou heterogeni. Ara bé, a partir d'aquí necessitem treballar molt millor les dades per intentar destriar més informació.

La feina propera consistirà en buscar l'ideologia de cada poble. Necessitem saber si hi ha diferències ideològiques entre pobles que podrien explicar el grau de participació. He fet diferents mostres i el nas diu que no. Porto uns dies acertant, així que queda pendent per fer, tot i la feina laboriosa que pot comportar (els Nadals són llargs). Però segueixo apuntant a la mateixa idea; hi ha una forma de fer les coses, es podran retreure moltes coses a l'Alfons López Tena, però com deia el professor Navarro, les dades són les dades i no es poden canviar. Continuarem treballant, si els politòlegs segueixen sense moure un dit.

Dades del referèndum

En el passat post feia reflexió abans de què es tanquessin les urnes de la informació que en podriem treure de la jornada. D'informació n'hi ha molta, però que es pugui aprofitar n'hi ha menys. És totalment irrefutable que Osona ha tingut una participació clarament superior a la resta de Catalunya. Municipis amb un tamany semblant, la dada de participació a Osona és superior, de l'ordre d'un 10-15% per municipi. Així, es pot dir que l'efecte coordinadora Osona decideix ha sigut prou positiu en dades de participació. Desconec la feina que s'ha portat a terme entre uns i altres, i els problemes que tenen entre ells. Però les dades són aclaparadores a favor de la feina feta per en López Tena.

Com ahir insinuava, dades altes de participació ens permetrien veure coses. I tenia raó, i de moment a Osona és on es veuen més que clares, mentre que a d'altres indrets costa més. He fet l'exercici de 10 minuts de comparar els vots a les passades eleccions al Parlament amb els resultats del referèndum. D'una mostra d'uns 10 municipis d'Osona, tot i que no ho puc demostrar amb dades (en el futur ho faré), el vot del Sí al referéndum en aquests pobles d'Osona no es pot explicar sense el vot positiu i massiu dels vots de CiU en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, amb una quota del 45% del vot total. Aquesta dada m'ha sorprès molt, i és la que s'haurà de treballar amb molta cura de cara el futur. I no només per estratègia de partit, sinó pel futur del país.

Que corrin les regressions!

M'estic adelantant a les dades de participació de les diferents consultes d'arreu del país, però podem començar a preparar el terreny d'estudi. En municipis petits, amb una participació superior al 50%, podrem començar a establir les primeres correlacions entre el vot al partit polític al Parlament de Catalunya i la resposta de la consulta. No sé si es pot arribar a traslladar a municipis més grans, on sembla que la participació serà més baixa, però es pot intentar. Tal exercici ens ha de permetre saber la relació entre partit polític i la resposta a la consulta. Pobles on el Sí superi el 90%, i la participació s'aproximi com a mínim a la del Parlament, és efecte d'estudi. Crec que els politòlegs tenen feina, ja que avui s'aportaran dades que sobrepassen amb escreix qualsevol estudi d'opinió. La regressió més maca que he vist mai va ser feta pel Carles Boix, establint la relació entre vot blanc per municipi a les passades eleccions a Euskadi i el vot abertzale fa més de 4 anys. Va ser un exercici fantàstic amb un coeficient superior al 0,98. Espero que els politòlegs s'hi posen aquesta mateixa nit a mirar les dades. O almenys alguns. Ser acurats en aquest tema fa que ens hi juguem molt.

Feliç 13-D

Liberty is the breath of life to nations. George B Shaw

Sanitat pública catalana

La meva actual estada a l’hospital m’ha permès copsar de primera mà els grans dèficits del nostre sistema sanitari. Des del passat dissabte jo ja podia haver anat cap a casa, però diversos motius han fet que la meva estança s’hagi allargat. El divendres passat el metge em va dir que una vegada feta una radiografia, jo podria marxar cap a casa si no hi havia cap complicació. En tot el cap de setmana no em van poder fer la radiografia ja que no era cap urgència, i dilluns va tornar el metge sense poder-li presentar la radiografia. Així, la va tornar a demanar, i me la van fer dilluns, a última hora de la tarda. Al haver marxat el metge i al ser dimarts festa, hem posposat la meva sortida. Així, anant bé, podré marxar dimecres. Entre festes dels metges i falta de coordinació, estaré 5 dies més a l’hospital, finançant la meva estada amb impostos de tots.
Va ser especial divertida la sessió radiogràfica. Vaig baixar i em vaig trobar que de diferents sales de les que disposa l’hospital per fer les radiografies, totes estaven buides i ningú esperant. Quan vaig entrar a la sala, 7 persones m’estaven esperant. Dels 7, 5 ni em van veure entrar perquè van continuar xerrant, i només vaig necessitar 2 persones i en menys de 4 minuts vaig tenir la radiografia.
Durant la setmana, també t’adones que els metges han de fer feines que no els hi toquen, ja que les infermeres no fan la seva feina. També es veu de sobres l’excés de personal d’infermeria, que passen les hores com poden. L’excés de personal es justifica ja que durant 2 hores, tenen una punta de feina. D’aquí a haver de pagar personal durant 12 hores per una punta de 2, és més que qüestionable.
Sóc dels que penso que l’equitat en el sistema sanitari s’ha de garantir d’una forma o altra, però no podem posar en segon terme l’eficiència. La nostra sanitat ha de començar a seguir avançant en la privatització de la seva gestió, tot buscant una clara competència entre centres que permeti reduir els abominables costos que creixen per sobre del nivell d’inflació per la seva pròpia naturalesa. Hem de deixar clar que l’oportunitat d’accés universal a la sanitat (equitat) no és el mateix que privatitzar, on es busca l’eficiència.

Aturada temporal

Com molts de vosaltres sabeu, el passat divendres vaig patir un accident de moto. Tot i la gravetat, i les possibles conseqüències que aquest em podia haver ocasionat, gràcies a Déu no ha sigut així i evoluciono bastant bé. La propera setmana seguiré a l'hospital. Accedir a internet és fer una excursió per l'hospital que no puc fer tant com m'agradaria. Així que espero que em disculpeu per no mantenir el bloc al dia, tot i que la setmana vinent faré el que podré per estar al dia.