Sanitat pública catalana

La meva actual estada a l’hospital m’ha permès copsar de primera mà els grans dèficits del nostre sistema sanitari. Des del passat dissabte jo ja podia haver anat cap a casa, però diversos motius han fet que la meva estança s’hagi allargat. El divendres passat el metge em va dir que una vegada feta una radiografia, jo podria marxar cap a casa si no hi havia cap complicació. En tot el cap de setmana no em van poder fer la radiografia ja que no era cap urgència, i dilluns va tornar el metge sense poder-li presentar la radiografia. Així, la va tornar a demanar, i me la van fer dilluns, a última hora de la tarda. Al haver marxat el metge i al ser dimarts festa, hem posposat la meva sortida. Així, anant bé, podré marxar dimecres. Entre festes dels metges i falta de coordinació, estaré 5 dies més a l’hospital, finançant la meva estada amb impostos de tots.
Va ser especial divertida la sessió radiogràfica. Vaig baixar i em vaig trobar que de diferents sales de les que disposa l’hospital per fer les radiografies, totes estaven buides i ningú esperant. Quan vaig entrar a la sala, 7 persones m’estaven esperant. Dels 7, 5 ni em van veure entrar perquè van continuar xerrant, i només vaig necessitar 2 persones i en menys de 4 minuts vaig tenir la radiografia.
Durant la setmana, també t’adones que els metges han de fer feines que no els hi toquen, ja que les infermeres no fan la seva feina. També es veu de sobres l’excés de personal d’infermeria, que passen les hores com poden. L’excés de personal es justifica ja que durant 2 hores, tenen una punta de feina. D’aquí a haver de pagar personal durant 12 hores per una punta de 2, és més que qüestionable.
Sóc dels que penso que l’equitat en el sistema sanitari s’ha de garantir d’una forma o altra, però no podem posar en segon terme l’eficiència. La nostra sanitat ha de començar a seguir avançant en la privatització de la seva gestió, tot buscant una clara competència entre centres que permeti reduir els abominables costos que creixen per sobre del nivell d’inflació per la seva pròpia naturalesa. Hem de deixar clar que l’oportunitat d’accés universal a la sanitat (equitat) no és el mateix que privatitzar, on es busca l’eficiència.