El joc d'Alemanya

Sóc dels que penso que el Dragon Khan bursàtil d'aquests últims dies ha estat provocat, i no precisament pels famosos especuladors.

Les reaccions de les borses no són més que fum que ens han tingut entretinguts aquests dies. La pujada històrica de la borsa espanyola després de les continues baixades ens deixen una bonica figura: un euro més barat.

Estar a la zona euro fa que els països no puguin devaluar la seva moneda, ja que perden la seva potestat al entrar a la moneda única. Això obliga a què els països se les hagin d'empescar com sigui per mantenir tal poder d'una forma indirecta. Fa setmanes que es sabia que Grècia necessitava avals de la zona euro, i aquests han tardat setmanes en arribar. Per què? Doncs el motiu principal és perquè no es convocava als ministres d'economia de l'eurozona, degut a què Alemanya estava fent un debat parlamentari sobre si devia ajudar o no Grècia.

La postura alemanya és molt raonable: durant els anys d'Schroeder els sindicats van acceptar congelacions salarials per guanyar competitivitat. Ho han fet bé, i ara s'ha fet aflorar el debat si "la congelació salarial" dels treballadors alemanys ha de pagar la festa grega. És de calaix que s'ha de rescatar Grècia, ja que les coses haurien d'anar molt maldades per no fer-ho, però, per què s'ha tardat tant? Alemanya ha jugat la seva carta de fer-se esperar, per afeblir l'euro. Alemanya és el país més interessat en tenir en aquests moments un euro el més dèbil possible per afavorir les seves exportacions, degut a la importància que tenen en el total del seu PIB. Alemanya ho ha passat molt malament amb el canvi 1,4 $/€. Durant molt de temps ha estat en la banda dels 1.35, però en les últimes dues setmanes ja l'han baixat als 1,23. Això és més d'un 5% en poques setmanes, i és molt per una moneda que ha guanyat molt de pes en els últims anys.

Així, Alemanya ha aconseguit devaluar la seva moneda d'una forma encoberta, jugant amb la credibilitat grega. Crec que no ha acabat i continuarà jugant amb cartes d'aquesta estratègia. En el fons, fan ben fet. És la forma més fàcil que tenen de sortir del forat en el que es troben i qualsevol país faria el mateix.