Fa tot just un mes que feia el post sobre l'obertura de noves perforacions a les costes nord-americanes. Jugava una mica amb la temàtica, ja que era francament deliciosa la comparativa entre l'actual i anterior President, així com el lloc triat.
El post d'avui va lligat amb l'anterior, i amb la més immediata actualitat. Podria parlar de la catàstrofe, però per això ja tenim els diaris perquè ens ho expliquin millor. Així, vull aportar la reflexió del canvi de paper dels polítics.
Després de dir que obria la moratòria de noves perforacions per buscar nous pous, no ha tardat ni un mes en dir que ara l'atura, per revisar-la a fons. Entenc l'impacte electoral que té paraules com aquesta, però sota el meu punt de vista, no ajuden a la credibilitat de la classe política aquestes mesures. Si tens un programa per buscar petroli, has de tenir un programa consistent des del principi, perquè sinó no fa falta ni obrir la moratòria. Tu fas noves perforacions perquè així ho diu la teva política energètica, i en un fantàstic informe de moltes pàgines i milions de dòlars, apareix un anàlisis de riscos, en què es donen xifres d'accidents i probabilitats. I la pregunta és: si es dóna un accident, tu has de parar el teu programa? La lògica diu que no, ja que l'accident no és més que un succés independent.
Actuacions d'aquest tipus ens recorden que l'actuació política és discrecional, sense mirar el benestar a llarg termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada