Barron's

Vaig descobrir aquest setmanari quan vivia a Estats Units i no va passar cap diumenge que no me'l compres. Tenia bastants problemes per llegir-l'ho, moltes vegades els seus articles eren tant densos que em portaven tota una tarda per poder-me'l acabar. Espero algun dia poder tornar a fer tal cerimònia. Mentrestant, ens haurem de conformar amb la versió electrònica, que ens obsequia amb la fantàstica entrevista al skeptical environmentalist Bjorn Lomborg .

Diguem què votes i et diré la taxa d'atur

Després d'una notícia a un mitjà de comunicació comarcal, he fet el següent gràfic on vull posar de manifest la relació que existeix entre la quantitat de vots que rep el PSC i la taxa d'atur. L'estudi no té cap mena de malícia, només he volgut posar en ordre tot un seguit de dades que presentava la premsa de forma desordenada (com ja ens té acostumats).

Les dades de vot elegides pel PSC són les generals 2008, ja que són les més recents. Pel que fa a les dades d'atur, són del mes de març del 2009. S'han omès les dades de Martorell i dos municipis limítrofs al trobar-se molt allunyats de la tendència, segurament per l'efecte Seat i satèl·lits.

La correlació és força bona, tenint en compte la quantitat de factors que s'haurien de tenir en compte en aquest tipus d'anàlisis.

És interessant fer una lectura no només de quins municipis tenen baixa taxa d'atur o alta, sinó també fer una lectura dels municipis d'estar sota i sobre la línia segons l'eix central Santa Coloma-Vallirana.

3) La Gran Depressió i el lliure comerç

Aquest és el post més important d'aquesta setmana. La Smoot-Hawley Tariff Act es va fer al 1930 de la mà del president Hoover (R). Va ser el veritable atemptat contra els Estats Units i el món de la Gran Depressió. La Smoot-Hawley Tariff Act va reduir el comerç d'una forma dràstica: el comerç va caure dels 7 mil milions de dòlars al 1929 fins als 2,5 mil milions de dòlars al 1932. El comerç entre Estats Units i l'europa endeutada de la Primera Guerra Mundial va significar la reversió més gran. Mai s'ha de tornar a repetir, i sembla que no es repetirà.

2) La Gran Depressió i la Reserva Federal

La Reserva Federal va començar a pujar els tipus d'interès a finals dels anys 20 i a principis dels 30. Va pujar els tipus del 3,5 al 1928 al 6% al 1929. Els va mantenir fins al 1930, on els va començar a baixar. Però ja era massa tard. Tothom estava endeutat i la pujada de tipus va portar a què molts inversors no poguessin pagar els deutes amb el bancs pels crèdits per a la compra en borsa. Va començar la venda massiva a la borsa de NY, amb la caiguda del preu de les accions. A més, la decisió de la Fed va portar a una davallada de l'oferta monetària, portant a la caiguda de 1400 bancs. Tampoc la Reserva Federal va efectuar els rescats pertinents, portant a la caiguda de l'històric Bank of the United States. Així, la Fed que havia sigut creada, entre d'altres motius, al 1913 per evitar una crisis bancària va posar més llenya al foc.

La lliçó és que amb la crisis actual, la direcció de la Fed ha sigut totalment la contrària. En aquest cas, val a dir que s'ha après dels errors del passat, tot i els dubtes que en tinguem.

1) La Gran Depressió i els tipus sobre la renda


El gràfic següent és del tot il·lustratiu. M'estalvia tres quartes parts de l'explicació. Tot i això, vull remarcar:

• La gran reforma de Roosevelt va ser incrementar el tipus màxim sobre la renda al 79% a l'any 1935. Estava enfadat, molt enfadat amb els empresaris, perquè no invertien suficientment per sortir de la crisis.


• El president Roosevelt va tenir la genialitat idea de pujar el tipus impositiu fins al 100%! Això va ser al 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Ho va fer per a tots els que guanyessin més de 25,000 $ a l'any. Així, ningú a Estats Units podia guanyar més de 25,000$, i passar de tal quantitat significava tot cap al govern federal. El mal menor, és que mai es va arribar a aprovar, ja que el Congrés ho va tombar i va deixar el tipus màxim al 94%! Va ser la segona revenja contra els empresaris que deia que no havien invertit prou en sortir de la crisis. Les conseqüències van ser clares, els ingressos per aquesta via van tornar a patir una davalla més gran que el pas al 79%

No faré una exposició del que va significar tal mesura. Ara no toca fer un balanç històric. Només dir que per sort no s'ha portat a terme una pujada tan bèstia del tipus marginal sobre les rendes altes. Nembé...

P.D. Opinió al Journal d'avui pels motius pels quals no s'ha de pujar els tipus marginals màxims

1929: La Gran Depressió

Durant aquesta setmana, cada dia faré un post dedicat a una temàtica de la crisis del 1929. Serà un anàlisis molt curt amb alguna que altra dada rellevant, per tal de poder treure alguna lliçó històrica així com també les diferències amb els temps actuals.

M'oblidava

Segueixo amb la meva tendència a donar suport als poders executius. En aquest cas al conseller Huguet contra l'executiu espanyol (no pateixo cap transtorn si es compara amb el post de les mesures a la vivenda) de les ajudes per la compra d'un cotxe. El conseller Huguet fa servir el discurs que la caixa de la Generalitat no té prous diners. Jo faig servir un altre que es diu distorsió en els mercats. Penso que la Generalitat no té prous diners, com també els contribuents no han de finançar la compra de cotxes a d'altres contribuents, on la baixada de preus es donarà si les marques automovilístiques així ho volen. Però, mentre existeixin aquestes expectatives de subvencions, les baixades de preus per part de les marques no seran del tot les esperades. Ja estic més tranquil.

El CO2 taxa a les rendes baixes

Existeix molta llibertat per anar a favor de la implantació dels mercats de CO2. Són poques les crítiques que han aparegut fins ara, i això és un mal símptoma. Tot mètode té els seus punts forts i febles, i quan no es mostren els febles, no "nembé".

Als Estats Units s'han fet les primeres valoracions. La Congressional Budget Office (CBO), oficina "independent", diu que implicarà un cost de 80 mil milions de dòlars, amb el seu trasllat en els preus del consumidor final. El seu director ha dit que reduir un 15% les emissions de diòxid de carboni, implica un cost mitjà d'uns 1,600$ per ciutadà, amb un interval d'entre 700 i 2200$ segons el nivell de renda. El problema és que tal impost crea unes distorsions com l'impost sobre el treball.

L'objectiu de l'impost és reduir el consum d'activitats intensives de CO2. El problema recau en l'elasticitat d'aquests productes, on béns bàsics com l'electricitat i el transport són intensius en CO2. Així, les rendes altes dediquen un 5% de la seva renda a activitats intensives en CO2, mentre que les rendes baixes hi dediquen un 20%.

Aviat s'haurà de revisar el fallit protocol de Kioto. Espero amb candeletes quina serà la postura dels diferents països, així com també d'organitzacions polítiques on el seu únic objectiu serà taxar a les empreses, sense veure les conseqüències als diferents consumidors.

Mesures a la vivenda

Aplaudiments cap a la nova mesura del Govern central. No sé quan feia que no celebrava una mesura del Govern espanyol. Parlaré sense les valoracions que encara no s'han fet de les diferents parts implicades. Ho faig en diferents punts:

1. Reduïm el pes del govern en l'economia. Les subvencions directes i indirectes en vivenda representen a Espanya entre un 0'7 i un 1% del PIB. Aquesta eliminació pot implicar una disminució de la despesa pública del Govern.
2. Fomentarem l'habitatge de lloguer. Aconseguirem corregir aquesta tragèdia nacional de 9 persones que compren habitatge contra 1 que va de lloguer. Fins ara la política d'habitatge era donar una ajuda per anar de lloguer simbòlica als joves, però, quin sentit tenia donar una ajuda per anar de lloguer si l'ajuda a la compra era molt més gran? Amb aquesta mesura, corregim una part dels efectes perversos del sistema.
3. Compra de vivenda a curt termini. Hi ha un efecte crida a comprar vivendes abans del 2011, tot i que no gaire important. Això pot portar a reactivar i a augmentar les vendes en mig del vendaval. Està prou bé pel sector, però aquesta mesura no ha de servir per crear expectatives de pujada del preu de la vivenda. Estem desinflant la bombolla, i encara li queda un camí de reduir els preus entre un 15-25%.
4. Utilitat del Ministeri de la Vivenda. Fem el favor de carregant-se tal lacra d'una vegada. Mesures com aquesta es carreguen milions d'euros en programes "xorres" i sous de funcionaris que perden el temps. Volien lloguer? Ara el tenen! Fins ara fèiem el pena. Després de tal mesura, el tancament del xiringuito de la Vivenda hauria de ser imminent.
5. Intervenció del PP: acabo de sentir com Rajoy puja a l'estrada i diu que s'ataca a les classes mitges. Té raó! És un atac frontal al benestar de les famílies mitges. I què? Traiem diners a una subvenció perversa cap a les famílies mitges. S'ha acabat la tonteria.

Vull acabar amb una emulació a un ex-ministre:

M'agrada molt aquell article de la Constitució que diu: Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Me gusta este artículo, me gusta que diga disfrutar y no tener.

Els mercats ambientals són la solució

Tot i els possibles beneficis d'instruments de la política ambiental basats en la negociació i en els tributs ambientals, la història ens demostra que els mercats han jugat un paper fonamental en les polítiques ambientals.

Els Estats Units van ser capdavanters en l'aplicació d'aquesta nova visió a partir dels 80. Ho van fer capdavanterament amb el Plom a les benzines i a l'eliminació dels CFC. A la dècada dels 90, va tenir una especial rellevància la reducció del diòxid de sofre (SO2), l'exemple més paradigmàtic de la solució que van oferir els mercats en reduir en un 50% les emissions que provocaven la pluja àcida.

L'aparició dels mercats als 80 es justifica per la bona acollida republicana que tenien, ja que en certa manera representaven una intervenció menor del govern federal i demostrar com "el mercat funciona", així com també anava en sintonia amb la ideologia ambiental presidencial.

Sembla que l'oposició als mercats no és gaire rellevant. A principis dels 90, demòcrates d'esperit liberal i ecologistes van començar a acceptar els mercats per la seva eficiència. No va ser fàcil. La introducció dels drets de contaminació en SO2 es va fer sota el mandat de George H.W. Bush amb un congréjs demòcrata. No ho van posar fàcil, però va acabar sortint. A Europa, les veus discordants actuals sembla que no existeixen o almenys no es fan sentir. Segurament no ens quedarem amb els drets d'emissió del CO2 en els propers anys, sinó que ens haurem de plantejar l'extensió dels mercats a problemàtiques ambientals diverses.

Aquest post és del tot introductori de la situació. Més endavant en parlaré més extensament.

Quan els molins no són suficients

El gràfic següent em serveix perfectament per explicar perquè unes fonts energètiques a dia d’avui són imprescindibles. El gràfic és del tot il·lustratiu, i demano dedicar 2 minuts a entendre’l. Representa quina és la proporció de l’oferta elèctrica segons la font energètica en una setmana del mes de març. Com podem veure, cada dia segueix una tònica semblant, on al migdia l’oferta és màxima ja que la demanda és màxima i l’oferta cau a la nit degut a la menor demanda.

Un tret important és que les centrals nuclears sempre aporten la mateixa quantitat d’energia, excepte si tenen alguna parada (es pot veure al dia 26 una possible desconnexió d’alguna central nuclear). El motiu és que mantenir operant una nuclear no té un cost variable elevat, i s’obta per funcionar dia i nit. Després tenim les tèrmiques de carbó, que quasi sempre estan enceses, ja que costa molt posar en marxa un forn per cremar carbó i es sol deixar en funcionament tot i que en moments de baixa demanda algunes s’apaguen.

Després trobem els cicles combinats. L’entrada en funcionament és qüestió de minuts, i fa que aquestes centrals es puguin adaptar a la demanda energètica, especialment en aquells moments de màxima demanda.

I a partir d’aquí, trobem les renovables. Qui juga un paper important és l’energia hidroelèctrica (grans pantans) i l’energia eòlica. Moltes presses alliberen aigua durant el dia, com també molts molins es connecten durant el dia, ja que per la nit el vent sol ser menor. El que el lector haurà notat, i dirà és que l’energia eòlica arribar a superar l’oferta de l’energia nuclear. Sí, és veritat. Aquell titular de: l’energia eòlica supera a la nuclear és del tot cert. Però la mare dels ous no és aquesta.

Si mirem el dia 26, veurem que durant el dia no entra energia eòlica al sistema. En moments de màxima demanda, no es generava energia elèctrica eòlica, perque d’on no n’hi ha, no en bufa. Com es va suplir aquesta manca d’aportació elèctrica? Encenent tots els cicles combinats i les presses alliberen aigua a dojo (donem gràcies a la Moreneta que aquesta vegada en tenim). Així, hi ha unes energies, que ens agradin o no, tenen una vital importància per mantenir la nostra societat en funcionament. El nostre model energètic no ens permet deixar de banda encara aquestes fonts. Totes les càrregues contra les nuclears i cicles combinats sense tenir en compte aquest argument, seran paper mullat. I poso aquest exemple com a testimoni.

Factors estructurals de l'economia espanyola

Resulta que l'article més llegit avui al WSJ Europe és aquest. Poso els punts més importants:

• The very factors that make some European economies sluggish and inflexible during times of plenty also help cushion the impact of the downturn.Spain exemplifies this. During the good times, its economy is held back by low productivity, an extensive underground economy and scant labor mobility

• Another issue Spain shares with other southern European countries is its extensive black economy. During the good times, economists have encouraged countries like Spain and Italy to bring the black market under control. In the bad times, however, that market can give many Spaniards secret, undeclared sources of income that can keep them afloat.Analysts say it could represent as much as one-fifth of the Spanish economy, providing work for people who are formally unemployed.

• Even at the height of Spain's credit-fueled boom, with an overheated economy running at full tilt, the country's unemployment rate fell only to 8%.

• Because of its onerous labor laws, employers will wait a long time to hire, even when a recovery begins. And the Socialist government has made it clear it has no intention of overhauling labor laws.

No faig cap tipus de comentari, ja que tot està dit de fa temps i no aporta res nou. Suposo que la resta d'europeus poden riure de les desgràcies alienes i per això és la més llegida.

FDR legacy

"While some Americans were soaked by social security, others, especially the first retirees, rolled in benefits after making only minimal payments. Ida Fuller, for example, a legal secretary in Ludlow, Vermont, paid a total of $24.75 into social security from 1937 to 1940, when she retired at age sixty-five. Her first monthly social security check of $22.54 almost matched her entire contribution. At her death in 1975, she had received $22,888.92 from social security, a payout of roughly $1,000 for each dollar she paid in"

New Deal or Raw Deal, by Burton Folsom

Swine flu II

Hi ha una fal·làcia que circula arreu del món per mantenir a la població tranquil·la sobre aquest fet.

Ens posen imatges dels estris per mesurar la temperatura, per detectar possibles casos. És una bona manera per detectar a persones que ja tenen els símptomes, però, i els que no tenen els símptomes?

Una persona que és contagiada, passen entre uns 5 i 10 dies fins que manifesta els símptomes de la infecció (si finalment ho fa). El que no s'ha d'ometre, és que el dia 4 o fins i tot el 3, aquella persona és una fàbrica de virus i va expulsant tal virus a tort i a dret sense ella saber-ho. Així, pels controls dels aeroports passen persones contaminades que no presenten els símptomes, però els desenvoluparan en un parell de dies.

Seria del tot impossible controlar la circulació de persones, ja que implicaria que cada passatger se li hauria de fer un cultiu de la seva faringe-laringe, i mantenir-lo retingut-aillat durant les 36-48 hores següents. Tot i això, s'escaparien els portadors que fes un dia que estiguessin contaminats.

Només em passa pel cap que tot això és perquè nosaltres estiguem tranquils. S'haurà de donar les gràcies.

P.D. Qui m'hauria de dir que l'epidemiologia era una assignatura aburrida

Swine flu

EU commissioner advise us not to travel to the States. I feel shock when I heard this sentence. I cannot understand why EU bureaocrats say that when they have inside Spain the first swine flu case and is not gonna be the only one. Is EU next step to restrict to travel to Spain? If that's the case, something is missing and we don´t know what it is.

I get the picture from NYT front page.

The best information in U.S. Department of Health & Human Services

Here the reason to be skeptical on Spanish Health information

Bestieses solars

El TN del migdia obria amb la notícia dels ajuts d'Europa en energies renovables als ajuntaments catalans. La xifra ascendeix als 500 M d'euros en ajuts directes al sector de les energies renovables, i assegura que es crearan 7000 llocs de treball.

Porto tota la setmana amb temes de subsidis a energies renovables i aquesta notícia ha fet vessar el got.

Si aquests 500 M anessin només a instal·lar plaques fotovoltaiques, implicaria encara unes subvencions molt més elevades!

El preu de l'electricitat esta al voltant dels 6 cèntims als mercats pertinents, mentre que la subvenció en solar fotovoltaica està als 32 cèntims el kWh (fa un any llarg estava als 40 cèntims). Així, la subvenció és més de 5 vegades el preu original! A més, el mercat es troba obligat a comprar tal electricitat subvencionada. La quantitat del regal de 500 M € pot portar a una subvenció tarifaria anual de 34 milions d'euros! Així, tenim una subvenció, que implica una altra subvenció que acaba superant a la d'inversió inicial (un parc fotovoltaic dura uns 25 anys).

Es crearan 7000 llocs de treball. Bestieses! Fer plaques solars no és cap meravella, com tampoc instal·lar-les. Aquest és el tipus de treball que volem en el futur? Tinc els meus dubtes si és millor els llocs de treball per als green-collars en muntar panells solars o continuar amb el pla Zapatero de formigonar trossos de carrers i carreteres durant aquest 2009.

També podem fer servir les dades de l'estudi sobre les ajudes públiques en energies renovables, on cada lloc de treball que es crea en energies verdes degut als subsidis, es destrueixen dos llocs de treball al sector privat (tal estudi va merèixer no una menció, sinó l'editorial completa al WSJ).

L'aparició d'aquest tipus d'estudis comencen a posar en entredit aquesta facilitat per gastar els recursos públics fent servir la bandera del medi ambient i de la recuperació econòmica. El somni verd d'Obama, el seu New Green Deal, surt tocat.

Catalunya pregunta a Duran i Espanya a Ridao

Tenia de fons TVE i he sentit les preguntes al Duran i al Ridao a Tengo una pregunta para usted. M'he adonat que la proporció de catalans que preguntaven en proporció al total de preguntes superava el 50% en el cas d'en Duran i en Ridao no ha tingut més de 3 preguntes de catalans. On vull arribar? M'ha donat la sensació que el programa buscava l'efecte "Yo me llamo Josep Lluís, en Catalunya, aquí y en la China". Al Duran li fem les preguntes de catalanets macos què hem de fer a Espanya i al Ridao li llancem les Espanyes per buscar audiència. Televisions públiques...

Green New...what?

Green New Deal, així s'anomena l'últim document que pretén posar el medi ambient al capdavant de les nostres preocupacions. Val a dir que el títol ja planteja una dosis d'escepticisme inicial gens menyspreable. En les últimes setmanes moltes persones s'en fan ressò; així que he dedicat el meu temps a llegir-l'ho.

Li volia posar II Roosevelt Plan al post, però hagués sigut un insult a Roosevelt.

El document es bassa en situacions actuals per portar a terme el seu anàlisis del que s'ha de fer. El problema és la descriptiva de la situació actual, i amb una descriptiva tan mal feta, no pots plantejar les teves mesures correctores. A continuació, presento alguns dels extractes de jutjat de guàrdia.

De l'abstract:

• We think of as ‘debtonation day’, 9 August 2007, when the banks suddenly fully understood the scale of debts on the balance sheets of other banks, and stopped lending to each other. Diria que és molt més important fer referència a la senyal equivocada que envia l'Administració americana on diu que no rescatarà a alguns bancs i d'altres sí, que no pas al pes dels deutes en els seus balanços.

• We can also lay the foundations for the emergence of a set of resilient low carboneconomies, rich in jobs and based on independent sources of energy supply. This will create a more stable economic environment in which there is a lot more local production and distribution, and enhanced national security. Al meu entendre, si tenim fonts d'energies que no depenen de tercers, s'augmentarà la seguretat dels països. Haurien de revisar que el comerç porta la pau entre els pobles en la majoria dels casos; molt més que països isolats que es miren el melic.

• Re-regulating the domestic financial system to ensure that the creation of money at low rates of interest is consistent with democratic aims, financial stability, social justice and environmental sustainability. Our initial proposals for financial renewal are inspired by those implemented in the 1930s. They involve the reduction of the Bank of England’s interest rate to help those borrowing to build a new energy and transport infrastructure, with changes in debt-management policy to enable reductions in interest rates across all government borrowing instruments. In parallel, to prevent inflation, we want to see much tighter controls on lending and on the generation of credit. Cap economista sensat s'escoltarà a algú que diu tals barbaritats!

• Mega banks make mega mistakes that affect us all. Instead of institutions that are ‘too big to fail’, we need institutions that are small enough to fail without creating problems for depositors and the wider public. Fantàstic, ara cada associació de veïns podrà crear el seu banc... Patètic.

Fins aquí arriba l'abstract. Surt ben poc del tema del medi ambient en sí, ja que dedica més a criticar el sistema que a plasmar les seves propostes concretes en materia ambiental. Algunes són molt ambivalents, i depen de criteris més subjectius tals crítiques. No hi vull entrar.

Tot i això, l'informe té parts que superen l'abstract:

• The massive increase in consumption was a byproduct of economies that had prioritised one sector of the economy – consumption [...] Consumption in 2007, for example, made up 70 per cent of US GDP. En un punt unes pàgines més tard diu: Any public spending should be targeted so that domestic companies benefit, and then the wages generated create further spending on consumer goods and services. En què quedem?

• Cuba: per explicar que és possible un món sense petroli, parla de l'embargament de petroli a Cuba després del col·lapse de la URSS. Fa servir explicacions d'allò més simpàtiques com:
  In the face of all these challenges, why isn’t Cuba on a par with some of the worst failed states in the world? Why does it not have shattered health and education systems? Why do its people not starve or suffer endemic malnutrition? The answer can be found in a rigid and centrally controlled economy, government planning, preparation and the fact that challenges were tackled courageously and imaginatively. A partir d'aquí, ningú fa cas al que diuen en medi ambient, ja s'han begut l'enteniment fa estona.

• The Green New Deal will, however, differ from its 1930s predecessor in that there
  will be a much bigger role for investments from private savings, pensions, banks
  and insurance. Després de tot el que s'ha dit, dubto que el sector privat participi activament. Als usuaris els hi encantarà uns tipus baixos, als bancs estaran encantats en estar trossejats i els fons d'assegurances i pensions obligats a invertir aquí.

Tinc molts més exemples del que s'arriba a dir, però ja s'ha vist del peu que calça aquest tipus de gent. La situació és molt preocupant. Aquesta gent s'erigeix com les que han de posar el medi ambient al capdavant de la nostra economia. No dic que no sigui important, tan sols si vols convèncer al món que tens la raó i és important el que defenses, si no ets capaç de fer un bon anàlisis actual i creïble, difícilment les teves propostes de futur aniran endavant.

Professor Lomborg

Explicacions del professor Lomborg sobre les accions del canvi climàtic, amb certa paròdia a Al Gore. Les adjunto perquè són francament divertides i molt entenedores.

El motiu pel qual les poso és que estic intentant llegir New Green Deal i necessito purificar el meu esperit després de tanta tonteria en tan poc espai.

P.D. El llibre ja està llegit de fa temps

Nous espais al bloc

La setmana passada vaig crear dos nous espais al bloc: un dedicat a frases que em criden l'atenció i l'altre a imatges divertides. La intenció és actualitzar-les irregularment, ja que sóc més partidari de canviar-les quan en trobi de divertides i interessants.

El següent nou espai serà un dedicat als llibres, on aniré posant els llibres que vaig llegint. Aquest espai si que serà actualitzat regularment (una setmana), ja que té una component d'obligació per a mi.