dijous, de juny 22, 2006


Malauradament, en la nostra societat hi ha moltes ocasions on fem servir la mentida per refugiant-se dels perills i pressions als que estem sotmesos. Quantes vegades hem sentit el "he deixat la feina perquè no m'hi trobava prou còmode, no em valoraven...", però més endavant descobrim que ha sigut l'empresari qui l'ha fet fora.
Amb en Maragall passa el mateix, però hem d'afeguir que des del primer moment tots sabem que els seus l'han fet fora.

Davant d'això fem-se unes quantes preguntes:

- Quin és el polític més ben valorat a Catalunya per les enquestes?
- Quin és el presidenciable del PSC més conegut a les files socialistes?
- Qui ho tenia més fàcil per vendres de cara a unes eleccions?
- Quin és el socialista amb més esperit catalanista que pugui presentar-se a unes nacionals?
- Quin té millor trajectòria com a dirigent, alcalde i cap de partit?

Maragall és la resposta a totes les preguntes. Llavors ens hem de plantejar el motiu pel qual s'han donat aquests fets. Les travesses fins ara era molt clares, el tàndem Maragall-Montilla, tot atacant els sectors més purs del PSC i a la vegada els abstencionistes del referèndum de l'àrea metropolitana. Però no ha estat així, què ha passat? Acceptem idees...