Obama-Mc.Cain

Vaig escriure un post quan estava a EUA que un dels punts a favor de la diferència horària era que podia anar a dormir i llegir els diaris de Catalunya abans d'anar a dormir. Ara, em passa el mateix, però viceversa. Com que vaig a dormir bastant tard, puc saber que passa als vespres nord-americans.

El d'avui és molt especial. Clinton ha perdut a North Carolina, i cada vegada que actualitzo el NYT Obama li retalla distàncies a Indiana, amb un 54% per Clinton i un 46% per Obama amb un 54% escrutat. Perdent a NC, sense victòria llarga a Indiana, quasi 200 delegats de més per Obama estimats fins ara i primàries a estats pro-Obama, l'anunci de retirada serà inminent.

Ser sostenible són diners

Des de l’última crisis económica profunda que ha viscut el món occidentalitzat han passat ja 16 anys. Sí, sí, ja sé que em deixo la crisis tecnológica de principis de segle, però aquesta juga a la Segona Divisió de les crisis. Fins ara les coses ens han anat prou bé, i hem pogut posar una part dels calés en ser verds. Ara, quan mirem el cinturó, veiem que hem de baixar un parell de forats per encarar els nous temps, hem de baixar la tonalitat del verd que manteniem fins ara.
Des de l’óptica industrial, hi ha procesos que són clarament beneficiosos pel medi ambient i que durant aquesta etapa de benestar econòmic s’ha avanzat molt, hem fet un bon camí. En canvi, tot allò que al llarg del temps no passa a ser econòmicament sostenible, les passarà magres en els propers temps.
Avui la noticia ve dels biodièsels. Els biodièsels provenen d’olis nous i usats. Els usats són aquells que es depositen en contenidors per part dels usuaris després d’aquestes recomacoaccions de les Administracions. Son una part molt petita del total, ja que els ciutadans som insolidaris i no contribuim. D’altra banda, trobem els nous, que provenen de cultiu. Bé, el fet radica en que a dia d’avui Espanya té 23 plantes de producción de biocombustibles i cap d’elles funciona. Bé, perdó, están fent servir les matèries primeres emmagatzemades fa temps o bé comprades a preus estipulats de bastant temps enrera . Així, están totes parades. Per què han caigut? Per una jugada nord-americana molt bona. El president Bush va proposar un nou pla de biocombustibles pels Estats Units. Un pla que permetria potenciar els biocombustibles a cap de talonari, i a més, donar als republicans credibilitat de ser ambientalment correctes. El candidat entre oceà i oceà, amb un barret de palla, els seus xecs condicionats a la producció en una butxaca i el sobre del vot republicà per l’altra. Així, podrá anar a les classes altes del país dient que ell vol disminuir els impostos i. potencia el consum de biocombustibles perquè ell protegeix veritablement el medi ambient, com també no deixarà de recordar a la llarga plana interior nordamericana que els hi dóna els xecs. Bingo! Gran jugada als dos tipus de votants!
Ser sostenible costa diners. Ho són els biodièsels, fer energía eléctrica del sol o del vent, lluitar contra l’increment de dióxid de carboni i tantes altres polítiques. Mentre quedin calers a la cartera no hi haurà cap problema, però, qui posarà el seu país en recessió el proper any 2009 per ser verd? Es busquen candidats…

Nota: Demano disculpes per no haver dit qui ha votar la llei que va permetre el minitransvassament. Queda apuntat en aquella llibreta de coses per fer, que tard o d’hora sempre acabo fent (al seu temps)…

Parlem d'aigua, es el que toca

Després d'aquest dies sense escriure degut als exàmens, tornem a la càrrega. El tema és l'aigua. Val a dir que vaig una mica perdut. Encara que cada dia llegeixis la premsa i intentis tenir les dades clares, no és fàcil retenir les dades i intentar fer anàlisis a grans trets. Com que és bastant difícil, ho deixo per un altra dia (o no).

Remenant per la xarxa, he trobat la "LEY 11/2005, de 22 de junio, por la que se modifica la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional". Me l'he llegit per sobre, i la veritat és la mar d divertida. Punts més importants:

• De acuerdo con la citada Directiva europea (Directica Marc de l'Aigua), las transferencias entre cuencas sólo deben plantearse cuando se hayan optimizado los recursos hídricos de cada cuenca; y, en todo caso, cualquier actuación hidráulica debe ser compatible con el mantenimiento de los caudales que garanticen la calidad ecológica de las aguas. Ello es aplicable, evidentemente, a la única transferencia de agua de importancia significativa existente en España, el trasvase Tajo-Segura, cuya utilización deberá ajustarse, estrictamente a las condiciones establecidas en la legislación vigente.

• Duodécimo.–El apartado 1 de la disposición adicional segunda queda redactado en los siguientes términos: «El artículo 1, párrafo 2, de la Ley 18/1981 queda redactado de la siguiente forma: Dos. Podrá destinarse al abastecimiento urbano e industrial de los municipios de la provincia de Tarragona un caudal equivalente al recuperado, con el límite máximo de cuatro metros cúbicos por segundo, previa concesión administrativa, cuyo otorgamiento no comprometerá volúmenes de agua
  del Ebro adicionales a los actualmente otorgados para los regadíos del Delta; a cuyos efectos se realizarán, en su caso, los necesarios reajustes de las actuales concesiones.»

• Quedan derogadas las siguientes actuaciones del Anexo II, Listado de Inversiones, de la Ley 10/2001, de 5 de julio, del Plan Hidrológico Nacional:
  «Conexión CAT-Abrera.» (He anat a la llei 10/2001 i no explica que és).

Com es pot veure, el govern del PSOE va aprovar una llei on diu que no es pot connectar les aigües de la província de Barcelona amb les de Tarragona. És a dir, l'actual minitransvassament que gestiona el CAT no pot arribar a Barcelona segons les lleis del govern socialista. Aquest fet, implicarà que el sr. Zapatero hagi de modificar una llei que no fa ni 3 anys que ha estat aprovada. Però la culpa és del sr. Aznar, que va fer la llei del PHN i també de CiU, que li van donar suport, i a sobre, van aprovar la llei 18/1981 del minitransvassament a Tarragona. Mmm...ara se m'ha acudit una altra pregunta, qui votaria la llei 18/1981 al Parlament? No ho he trobat per Internet, però espero al llarg d'aquesta setmana descobrir-ho en visites a Arxius.

Així, vull acabar amb una frase d'un professor del Master, molt adient:

"Cualquier estupidez que pase por un Parlamento y se apruebe, es una Ley"

President, no disculpi a la Marta!

Recordo que el dia 10 de febrer, estava per casa i tenia la tv posada. A la tv de Teletaxi, el Justo Molinero li feia una entrevista a la Marta Ferrusola. Bé, recordo de tenir l'entrevista mentre endreçava l'habitació. En pocs moments la mirava, tan sols la tenia de fons i anava escoltant. Doncs bé, recordo perfectament el moment en que el Justo li va fer aquesta pregunta, i jo no li vaig donar la més mínima importància. Ara, aquesta entrevista sembla que ha estat escrita i algú li ha volgut donar més importància de la que li toca. L'he tornat a llegir:

“Li molesta que el president de la Generalitat sigui andalús”, contesta que “un andalús que té el nom en castellà, sí, molt. I, a més a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català”.

Primer, la pregunta és molt enverinada. Però la respota és molt més inteligent. En cap moment diu que li molesta que el President de la Generalitat sigui andalús. Qui vulgui entendre una altra cosa, és perquè té ganes de gratar on no hi ha res. A la sra. Ferrusola li molesta que tingui el nom en castellà, i a mí també! És el 128è President de Catalunya i ha obert un precedent. Entenc que no el vulgui canviar, el nom no s'ha de canviar si un no vol. Però això ens demostra que el seu amor propi pot més que el país que suposadament porta. La seva respota dóna a entendre que li molesta un President amb el nom en castellà, no pas el seu origen!

I per suposat que em molesta que no acabi de parlar el català. Més que res perquè porta més anys que jo en aquesta terra, però, el fet més important, és que ha estat al capdavant d'un dels ajuntaments més grans d'aquest país, i no ha estat capaç de fer el curs de català abans. Mai, sent la màxima autoritat municipal, no va fer una aposta decidida. I ara ho fa, perquè les circumstàncies li requereixen, no perquè veritablement ho sent.

Així, les paraules de la Marta no són generadores de polèmica, són el més normal del món i que molts catalans pensem. Així, President, no ha de disculpar la Marta, ha dit el que pensa i el que pensem molts catalans.

Posa un noi a la teva campanya



Després de la sort que sembla portar posar una nena a la campanya, hauriem de plantejar la possibilitat de posar-hi un noi. Que ho apunti Rajoy i la Hillary!

Els guanyadors del 9-M

El mapa polític no ha canviat. El resum de la jornada seria: Els dos grans partits han augmentat la seva representació a tot arreu, augmentant la bipolarització. El PSOE ha guanyat, i ell PP no ha perdut. El nacionalisme català ha perdut de llarg, tant per una banda com per l'altra. Els comunistes han pràcticament desaparegut com ja anava tocant i els partits minoritaris segueixen a la baixa.

A Catalunya, la situació és preocupant. Sentén perfectament que ERC s'hagi desinflat, no és cap novetat. CiU no ha recuperat el terreny perdut de les eleccions atípiques del 2004. La gran preocupació és la del resultat del PSC, que passa dels 21 als 25 diputats. Després de totes les situacions viscudes, el PSC ha augmentat la seva hegemonia. Bravo! Crec que és de cas d'estudi la situació viscuda.

Tot i això, la posició de CiU es molt més bona que a l'anterior legislatura per condicionar la política espanyola. Tot i que el PSOE ha augmentat la seva representació i CiU no ha augmentat representació, té molt més poder de negociació.

ERC no és el millor aliat pel senyor Zapatero després d'aquesta legislatura. Passar de 8 a 3 diputats fa que l'interès del PSOE a ERC baixi, tenint en compte els problemes interns per a l'apropament a aquesta formació. Pel que fa als comunistes, el PSOE els convidarà, però com que encara no s'hauran trobat, no li seran útils. Un període de substitució del coordinador d'una colla de partits comunistes és d'una alta inestabilitat per a la formació, i de retruc per l'executiu espanyol. Així, la posició de CiU i del PNB és molt més bona. Un dels dos es podría endur Zapatero a casa seva. A Euskadi o a Catalunya?

ESPANYA HA PARLAT PER PRIMERA VEGADA AVUI.

QUIN SERÀ EL TÀNDEM?

Un gran debat

El debat ha estat molt positiu per decidir a qui votaré properament. Ha sigut un debat on els candidats eren preguntats i no pas repetien un discurs que s'havien aprés. Poden tenir raó o no, però hi creuen (o això sembla). M'ha agradat perquè els moderadors introdueixen temes que m'interessen i no són simples espectadors dels missatges de cadascú. Pregunten els temes d'actualitat, allò que han dit, que han fet, que van fer... i cada qüestió és un intercanvi d'opinions tant de l'un com de l'altra. A més, sé que si no el veig, puc comparar 20 debats que ja han tingut, i això que encara no estem en període electoral, només en primàries!

Quant de temps necessitarem?