Balanç municipal sense fotografies a color (versió resumida d'article)

   Passats dos anys intensos de mandat, toca fer balanç de l’estat del municipi i de les principals actuacions. Ens agradaria poder lloar a l’equip de govern en més d’un aspecte, però per falta d’espai ho deixem a la resta de pàgines d’aquesta revista.

   La crisi econòmica colpeja cadascun de nosaltres, i hem de fer mans i mànigues plegats per sortejar-la. Hem signat l’Acord Social amb la majoria d’actors del benestar de la ciutat; és i serà primordial malauradament. I si no hem votat en contra dels pressupostos municipals, ha sigut per dignitat al moment actual, no per la predisposició de l’equip socialista a pactes de ciutat. Impossibilitat de construir plegats, voluntat d’imaginar plegats, la digna ciutat del futur.

   Som el municipi amb menor ràtio de guàrdia urbana de l’àrea, i no posar-ne més, deu ser cosa d’un mateix partit de dretes que també governa els municipis del voltant. Si demanem posar càmeres de videovigilància a zones més semblants a la selva que a una ciutat, vulnerem la llibertat dels incívics. Al capdavall, ser incívic a Cornellà surt barat, i ser-ne  ciutadà massa car. Han rescatat l’empresa municipal per terra, mar i aire: injecció de 10 milions d’euros dels nostres impostos sense saber a què es dedicaran, renegociant el deute a llarg termini i venent terrenys estratègics de la ciutat. Tot per? Pagar unes infraestructures sobredimensionades, com el Parc Esportiu, mantenint una Fira sense fires i uns llocs de treball de coneguts i saludats. Si aquestes són les prioritats de l’equip de govern, clar que mai ens faran cas de deixar d’augmentar els impostos. Bé, aquells que encara queden per arribar al sostre que tants d’altres ja han tocat. Així tots en sabem de no retallar, mentre entonem la cançoneta de la Generalitat.

   Tenim un equip de govern que desafia a les lleis de l’oferta i demanda amb el puny alçat. Quan el preu dels pisos s’enfonsa, quan el mercat fa pisos més barats i la ciutat es plena de pisos buits, només en volen fer més i més fins omplir l’últim metre quadrat de la ciutat. I sempre promovent la compra-venda, no fos cas que amb el lloguer sembléssim europeus. Hem demanat uns nous acords de governança; no ens mereixem ser la ciutat menys transparent de Catalunya. Seguirem marcant a l’equip de govern, i millores hauran de venir properament. I si aquestes línies tenen més forma de discurs que d’escrit, deu ser per l’absència d’un ple municipal a l’any sobre l’estat de la ciutat, perquè la participació no la volen fer sortir al diccionari cornellanenc, mentre les humils Creus Sant Jordi de la ciutat segueixen sense trobar l’espai on reposar amb dignitat. Ja ho diuen, qui no corre, vola. I sinó que li diguin a tots els esportistes de ciutats veïnes que anaven a deixar sense fer el seu esport a la ciutat. Si al capdavall, aixecar fronteres també serà competència municipal.

   L’orfandat d’una gran oposició a la ciutat cada dia és més evident per plantar cara a l’encarcarament i mals vicis de tota la vida. Hi ha qui escull casar-se sense compartir sostre formal, o d’altres que ja són uns perduts. Són camins, però, si una cosa tenim clara, és que des de la nostra humilitat, les nostres sigles són i seran dignes del nom de Cornellà.