No busqueu CiU a Sant Ildefons

Estem a punt d'entrar en campanya electoral. Aquests són dies de fort tràfec, on s'han de tancar un munt de temes per a la campanya. Un d'ells, són les banderoles que estaran a la ciutat durant els 15 dies de campanya.

L'elecció de les banderoles a Cornellà segueix l'esquema següent. Elegeix primer el partit que més vots té, i continua el segon i així succesivament. Cada partit elegeix en funció de la proporció de vots de les eleccions municipals anteriors. Aquest sistema amaga debilitats que en determinats moments poden ser contraproduents. Una d'elles, és que la presència en tots els barris no es trobi garantida. I això és el que ha passat a Cornellà. CiU no tindrà cap banderola en el barri de Sant Ildefons. I no només nosaltres que som la quarta força política, sinó que el PP i ICV, segona i tercera força respectivament, s'han quedat sense banderoles també. Així, el PSC tindrà més de 350 fanals a tot el barri, i cap altra força política tindrà espai. Cadascú pot tenir unes preferències per barris, carrers... Però, és necessari omplir tot un barri de banderoles d'un mateix partit? El mateix esquema es repeteix al barri de la Gavarra, on la nostra presència serà quasi nul·la (estarem al carrer Arquitecte Calzada on pocs ciutadans hi passen). Dos barris amb bona part de la població de Cornellà; on no podrem ser-hi presents. El sistema d'elecció té les seves limitacions a Cornellà, però aquest tipus de comportament fan que els dubtes sobre l'actual sistema es posin sobre la taula. No es tracta de ser l'últim partit i que et toquen els pitjors fanals de la ciutat, es tracta de comportaments que pretenen eliminar la presència d'altres partits polítics a segons quins barris. Aquest tarannà és el que no volem per a la nostra ciutat

Rendibilitat de les lletres espanyoles

Es deu a un error, però té la seva gràcia. Origen

Posem ordre al populisme sanitari II

Seguint amb la línea anterior, l'aportació d'avui és un gràfic sobre la despesa en medicaments respecte al total de la despesa sanitària. Com es pot observar, la sanitat espanyola és molt intenvisa en ús de medicaments, o bé es podrien fer servir medicaments d'un preu molt baix. Les crisis ajuden a replantejar moltes coses, i la despesa farmacèutica no n'ha de quedar exclosa.

Posem ordre al populisme sanitari I

És moment de començar a aturar l'allau de populisme que uns quants estan fent servir amb motiu dels ajustos en sanitat. Durant els propers dies aniré penjant dades referents al sistema sanitari català. El motiu és que em molesta que es faci certa demagògia sobre aquest tema. Avui començo amb el nombre de llits per cada 1000 habitants per CCAA, amb les últimes dades facilitades per la conselleria de Salut (2008).

Per obrir un debat, s'han d'aportar dades, i dades amb les que puguis comparar. Quan mires la informació dels ajustos que està fent la conselleria, un s'adona que el nombre de llits quedarà a dalt de tot si ho comparem amb les altres CCAA. I molt per sobre de la mitja espanyola.

Demà més.

Moments difícils

Es fa difícil aquests dies escriure tan com vulgui al bloc; les agendes bullen i la feina surt per totes bandes. Em fa especial il•lusió estar així, ja que són projectes molt importants i on m’hi entrego amb cos i ànima. Seré

Els mesos que venen es presenten complicats per a tothom. Són moments de treballar plegats, i on cadascun de nosaltres ha de treballar més i millor. De la forma que sigui; fent més hores de feina, formant-nos, reduint el temps d’oci... El que fem el proper any ens marcarà el nostre futur, més del que ens pensem.

 Tornem a engegar

Porto deu dies en que no puc escriure tant com voldria al bloc. Aquests dies he hagut de definir moltes línies de futur, i tot amanit amb una fantàstica tanda d’exàmens i treballs on un ha de marcar una mica de paquet. Torno a estar en actiu i a escriure més sovint. Els polítics acostumen a escriure més en els seus blocs quan s’apropen les eleccions. Jo vaig al revés del món; que hi farem.

Premis ciutat de Cornellà

Ahir vaig poder assistir a la setena edició dels premis ciutat de Cornellà celebrats a l'auditori. És la nit de reconeixement del treball de persones, entitats i empreses, que amb el seu treball diari ens cohesionen com a ciutat i ens situen al món. Els premiats reben un premi més que merescut a la seva trajectòria, però per a mi aquests no són els únics. El procés de tria fa que molts noms es quedin pel camí. Parlant amb membres del jurat, m'explicaven l'enorme feina que tenen tots per poder fer la tria, ja que el noms són molts i els premis insuficients. Aquest post el dedico a tots aquells que s'han quedat pel camí, que són el veritable motor que els premis tinguin el prestigi que tenen.

Nubarrones en el PSOE

Lo peor que le puede ocurrir a un partido político ante una contienda electoral es transmitir a la opinión pública sensación de angustia por la falta de liderazgo, desconcierto por la situación interna, y enviar mensajes contradictorios cuando no disparatados para solucionar los problemas de los ciudadanos. Una sola de estas circunstancias ya es por ella misma calamitosa. La suma de las tres acaba siendo un cóctel mortífero. A poco más de 70 días de las elecciones municipales, la situación del PSOE no puede ser vista más que con preocupación ante un panorama insólito en la vida política española

Editorial de la Vanguardia a 10 de març de 2011

El ministre Blanco i l'economia

Els motius d'implantació de la política dels 110 km/h amb la de fa tres anys dels 80 km/h tenen punts en comú. Tots tenim al cap quan ens deien els motius per instaurar la mesurar: lluitar contra la contaminació i els accidents. Quan es va aplicar la velocitat variable, l'algoritme de càlcul tenia en compte la contaminació, la meteorelogia i el trànsit. De moment mai hem sabut l'algoritme com funciona el sistema per fixar la velocitat. Deixem estar aquest tema per un altre dia.

Quan mirem la implantació de la mesura dels 110 km/h, ens trobem en una situació igual de rocambolesca. Rubalcaba ens va dir aviat farà una setmana, que el motiu era l'estalvi energètic. Zapatero va sortir al cap d'uns dies dient que el motiu era per reduir els accidents i la contaminació. Si no teníem prou amb el batibull de motius, ara ha sortit en Blanco per aclarir-ho tot: si no se toman medidas, habría "una consecuencia inmediata en la inflación" y por lo tanto un "problema de precios y de hipotecas" para las familias.

Blanco s'ha perdut en el seu anàlisis de les relacions de causalitat, així com del seu impacte. És veritat que una escalada de preus de petroli porta a una major inflació, una major inflació implicarà que el BCE apujarà els tipus d'interès,  augmentant la dificultat per pagar una hipoteca a les famílies espanyoles. Però el ministre es perd a mig camí, ja que fa un salt erroni. Relaciona els preus del petroli amb el consum. Els preus del petroli venen marcats per l'oferta i la demanda. A dia d'avui, sembla que la demanda està clara, així com les seves expectatives. El que fa variar el preu és l'oferta, ja que el conflicte libi porta a què els mercats pensin que hi haurà menys petroli per abastir el món, i en fa pujar el preu. La nostra inflació va molt lligada al preu del petroli i les mesures del govern espanyol no afecten al preu del petroli a escala mundial (bé, si filem prim podem arribar a incidir en les mil·lèsimes dels cèntims del preu del petroli). Així, malauradament, el preu de les hipoteques dels ciutadans espanyols pot anar lligada a la situació del conflicte del món àrab, però no a si van a 110 o a 120 km/h.

Atipar-se al Wok

Fa dos posts feia referència a una entrevista a l'Oriol Amat. Avui he trobat un article del mateix Amat amb el títol d'Atipar-se al "Wok". Recomanat per a economistes i no economistes.

Escoltem als ciutadans

Aquests són dies de passar el màxim d'hores amb la gent de Cornellà. S'ha de fer tot el contrari del que s'acostuma a fer en política; ara cal escoltar. No sortim al carrer, no visitem les entitats, les associacions de veïns... per anar a explicar el nostre model de ciutat. Això ja ho farem, ja tindrem una campanya electoral. Ara toca estar receptiu i saber escoltar més del que ho fem normalment. Les primeres experiències als barris van en la bona direcció. Hi ha temes que es repeteixen al llarg de la ciutat. Quan es pregunta a un ciutadà, què li preocupa de la seva ciutat o què troba a faltar al seu barri, les respostes es repeteixen. Són ja un centenar de respostes que van en la mateixa direcció, tot i que de moment no tenim tots els barris, la melodia serà la mateixa. Així, durant la campanya, no podrem desentonar, i haurem de seguir la melodia que ens marquen els ciutadans.

P.D. Podeu fer les vostres aportacions al programa a aquest link i anant a l'apartat Fem el programa.

Nueva Rumasa

Ara farà dos anys, quan estava a la Pompeu Fabra, recordo una de les classes de l'Oriol Amat sobre la cobdícia de les persones. En plena crisis, explicava com tots volem treure el màxim rendiment dels nostres estalvis, i moltes vegades no entenem on invertim, fent referència als productes financers que han fet fallida. Feia servir un dels exemples del moment: Nueva Rumasa. Tots coneixíem la possibilitat de subscripció dels pagarés de Nueva Rumasa i els alts interessos que es paguen. Però res és de franc, ja que a més interès, més risc. Ens va fer una sèrie d'advertències, moltes d'elles plasmades en forma d'entrevista a l'Avui el 23 de maig de 2010. Aquí teniu la pregunta:

¿Me está diciendo que ningún organismo, FMI, BCE o Eurogrupo, ha estado a la altura de las circunstancias?

En general, actúan tarde. Le pondré un ejemplo español. Nueva Rumasa está emitiendo pagarés y ha conseguido hasta ahora centenares de millones de euros aportados por ahorradores atraídos por unos intereses muy altos. Nueva Rumasa es un grupo de más de 200 empresas que no consolida y que, por lo tanto, desconocemos su estado financiero. Los informes de los auditores de algunas de sus empresas avisan de problemas. Se trata de una operación con muchos interrogantes y puntos débiles. Dicho esto me pregunto ¿porque la Comisión Nacional del Mercado de Valores o algún otro organismo no lo examinan?

Cornellà des de lluny

Paolo Nespoli, astronauta de la International Space Station, ha captat aquesta fotografia a 400 quilòmetres d'alçada de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Sóc molt aficionat a quan viatjo en avió, mirar constantment per la finestreta, ja que passes de tenir la visió de mapa en 2D o de passejar-te a peu de carrer, a la visió aèria que et permet relacionar el que veus cada dia. El nivell d'entusiasme arriba fins al punt de buscar quin és el vent que bufa a l'aeroport del Prat, per saber si entrarem per les costes del Garraf o per Barcelona, implicant agafar el seient de l'avio d'una banda o altra.

A part de la bellesa de la fotografia, crec que s'ha de mirar la realitat que hi ha al darrera. Aquesta és la prova empírica de què ja no existeixen barreres físiques entre diferents municipis; tan sols són administratives. L'economia de la primera corona metropolitana cada vegada està més integrada a la de la capital catalana i la de la capital catalana a les dels seus municipis veïns. Hem d'estar contents del gran potencial que seguim desenvolupament, i hem de buscar polítiques de coordinació que vaguin a la una. Un altra qüestió és el fet diferencial dels habitants de molts municipis d'aquesta corona, i fins i tot de diferents barris de la ciutat de Barcelona. En el cas de Cornellà, per molt que econòmicament estiguem integrats dins d'aquesta àrea, hem de seguir mantenint la nostra realitat i identitat com a municipi: les relacions veïnals i associatives, la nostra història, els nostres costums... Hom tendeix a pensar que la variable econòmica acaba pesant molt, portant a una l'homogeïnització dels municipis. I és veritat que aquesta força no és gens mensypreable. Així, recau sobre els habitants de cada poble i de cada Ajuntament de lluitar contra aquesta força homogeïnitzadora. A Cornellà, serem combatius i orgullosos del que som per a un futur millor.

Solució a les finances catalanes

Ninots de Toni Batllori a LV, realment molt bo.

Core capital

He trobat aquesta radiografia del sector financer espanyol amb la de la resta d'Europa. Tot i que el core capital no és l'únic factor a tenir en compte per l'estat de salut d'un banc, sí que serveix per classificar l'estat i predir la severitat de les mesures que prendrà l'entitat financera.

Engeguem

Ja tornem a ser aquí. Breu aturada per agafar forces. He aconseguit estar bastant desconnectat de la xarxa, tot i que amb un breu parèntesis. Aquesta nit i demà dilluns el tindré bastant complert. Tot i això, vull deixar un parell d'articles no gaire farragosos, del magazine del FT: un sobre el perill de generació perduda de joves degut a la crisis, i l'altre sobre el sistema sanitari britànic. M'he trobat amb una situació: després de mirar diferents diaris, en molts d'ells hi havia articles d'opinió i/o cròniques amb una tònica no gaire comú aquí: el cost de ser europeus!

Parèntesis

Abaixo la persiana 3 dies. Marxo de llarg cap de setmana per agafar forces i desconnectar a Londres. No les vaig fer per Nadal, i fins a finals de maig no hi haurà temps per descansar, així que aprofitem uns dies. No m'emporto ni el portàtil ni la BB. Per la meva salut necessito un breu descans d'aquests dos amics inseparables. Tot i això, sé que acabaré entrant demà a la nit a un ciber. Fins diumenge.

Cornellà i les noves tecnologies

L’Ajuntament de Cornellà es troba obsolet en matèria de noves tecnologies. Tenim el Citilab, un gran centre que aporta molt a la ciutadania de Cornellà, però la pròpia administració no se n’ha sabut aprofitar. L’administració es troba en el segle passat en noves tecnologies; el gran salt que s’ha fet en els darrers anys, el nostre Ajuntament no l’ha fet. No fa falta anar gaire lluny, només mirant als ajuntaments del voltant de Cornellà, hom s’adona de l’endarreriment que portem. En la societat en la que vivim, aquest no és un tema menor, sinó que es un tema cabdal per oferir un bon servei als ciutadans. El projecte de CiU serà combatiu en polítiques de la societat de la informació, deixant enrere la de la desinformació. Hem de lluitar contra el gap tecnològic que es pugui formar en els ciutadans de Cornellà, i el Citilab és la millor eina que tenim.

Permeteu-me un petit apunt que em permet enllaçar les noves tecnologies amb la transparència. Transparència Internacional, una ONG d’escala internacional implantada a España, pretén lluitar contra la falta d’informació dels ciutadans. El grau d’informació que té el ciutadà en diferents àmbits, ja no es mesura pel que es publica al suro de cada Ajuntament, sinó que amb les noves tecnologies, vertadera eina d’accés a la informació, és el nou barem de mesura. I aquí estem molt malament, ja que durant una pila d’anys hem sigut el municipi de Catalunya amb pitjor puntuació. A l’últim any ja no hem sigut l’últim, sinó que hem passat a ser el penúltim, i per primera vegada hem tret un 5 pelat. Aquesta ciutat es mereix molt més que simples aprovats.

L'herència del President Montilla

Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Plasmo el dèficit de la Generalitat de l'any 2007, 2008, 2009 i 2010 que segons els meus càlculs arriba a 18.315 milions d'euros. Les dades del 2007 i 2008 estan confirmades per la Sindicatura de Comptes (538 i 3141 respectivament), mentre que les altres encara no. Si s'han de revisar, segurament haurà de ser a l'alça. El  2006 no el quantificarem, ja que Montilla no podia influir en els pocs dies que quedaven de mandat. Així, un supòsit es que Montilla no va influenciar als comptes del primer tripartit. Ho comparo amb el cost de diferents obres fetes a Catalunya. Aquesta seria la foto de la "hipoteca" que ens deixa el President Montilla.

La factura la deixem en 5 T1, 5 Segarra-Garrigues, 4 Sincrotrons Alba i 18 hospitals Moisès Broggi. Les dades dels costos provenen del meu post:  Què es podria fer amb l'espoli fiscal català?, provinents del Cercle Català de Negocis (pàgina no disponible).

Tot i això, he considerat el cost de:

• T1: 1260
• Segarra-Garrigues: 1485
• Sincrotró Alba: 203
• Hospital Broggi: 90

Els fonaments de l'oferta de Merkel

Changing education paradigms

Carta al director de la DGT

El sr. Pere Navarro ha fet unes declaracions en forma d’advertència al President Mas, tot dient que si suprimeix el sistema de velocitat variable en les vies d’accés a Barcelona, hi haurà més accidents i víctimes, havent d’assumir algú la responsabilitat. Si agafem el programa electoral de CiU, el punt 345, diu: “adequarem els límits de velocitat a les situacions reals de risc i de congestió de trànsit, amb la supressió dels límits actuals que, amb caràcter general, situen com a màxim en 80 km/h la velocitat permesa en determinats trams d’autopistes i autovies”. Si hom busca velocitat variable al programa, no apareix per enlloc. El President té el suport de les urnes per flexibilitzar el límit dels 80 km/h i les insinuacions de la velocitat variable són malintencionades per causar confusió. El tot s’hi val ha tornat.

Desglossant algun motiu de l'augment de la tarifa elèctrica

No m'he pogut resistir de fer quatre numerets, després de la notícia que he trobat avui, on diu que al 2010 s'han instal·lat 1515,95 nous MW d'energia eòlica. En el passat post, parlava del preu que hem de pagar per algunes energies renovables, i la relació que s'estableix amb l'increment del 10% de la factura de la llum. Jugo amb els números:

Així, tenir l'energia eòlica ens implica uns 32 € més a l'any per habitant en la nostra factura elèctrica (habitant, no famílies). El segon gran debat, és dir, que l'energia eòlica és una millora pel medi ambient, donat que evita CO2. Ho podem quantificar? Sí, ja que l'emissió de CO2 cotitza en els mercats. Així, podem treure la millora ambiental en €.

És a dir, paguem 1000 M € de més per tenir la producció actual d'energia eòlica, uns 21 € per habitant i any. És molt? És poc? Això és subjectiu i és el model que tenim. El nostre Estat és el que ha decidit aquesta política, i nosaltres hem de combregar. Ser nets té un cost, però acabem pagant de més per ser nets. Això és Espanya.

Blackberry i vida
Un dels Journals que tenia pendents de lectura, hi ha un article a la secció estil de vida que parla de la intrusió de les Blackberrys a la vida de cadascú. Hi ha un test sobre la "suposada" afectació a les relacions d'un. L'he fet i he tret un 8/10. La situació podria estar pitjor.
També recomano en el diari del mateix dia un article de les regions de la Gran Bretanya. Té rellevància per les declaracions d'intencions que ens arriben d'Espanya.



L'augment de la factura elèctrica

Des d'inicis del començament d'aquest bloc, he tingut certa obsessió en estar sobre el tema de les energies renovables. Aquells anys on l'expansió d'aquestes no tenia límit, on qüestionar-les era anar en contra del progrés econòmic o d'un món millor, sembla que podrien estar arribant a la seva fi. Vaig denunciar, i vaig intentar fer d'enllaç de la premsa internacional, de les barbaritats que s'estaven cometent en nom del medi ambient. Vem signar acords que durant 30 anys pagaríem l'energia solar fotovoltaica 10 vegades més cara que la de mercat, l'eòlica vàries vegades també i així en d'altres energies del règim especial. A més d'estar totalment en contra que els acords entre govern i particulars no es podien canviar una vegada establert el preu, per un motiu de credibilitat, aquests acords s'han trencat. i s'han revisat. S'ha rebaixat el preu, perquè s'ha entès que s'estava pagant una prima de risc molt elevada al sector i donat que la festa dels grans ingressos del sector públic s'ha acabat fa uns anys, el model espanyol ha fet aigües. El problema de la gran pujada de la tarifa elèctrica no es deu a un problema d'immediata actualitat, sinó que ve de lluny. És l'anomenat dèficit de tarifa que he fet referència en posts anteriors. I per què esclata ara? Durant molts anys no hem volgut pagar part de la factura elèctrica, i anàvem creant un deute que any rere any ha anat creixent. Així, a dia d'avui, quan l'endeutament del sector públic, de les famílies, empreses, entitats financeres... és màxim, i hi ha problemes de credibilitat de retorn d'aquest deute, l'exigència de pagar el deute elèctric es posa sobre la taula i implica solucions parcials, com la pujada del 10% de la tarifa. Així, el problema del dèficit de tarifa, juntament amb el problema del sobrecost de les energies renovables (règim especial), porta a què l'esforç per pagar l'energia elèctrica sigui més alt que els nostres veïns internacionals. I justament, ho paguem en el pitjor moment dels últims 10 anys. I és el pitjor escenari? Doncs no. Només fa falta veure la inflació d'aquest mes de gener, justificada en part per l'increment del preu de petroli. Si el món surt de la crisis o hi ha expectatives clares de sortir-ne, el preu del petroli-gas pujaran, i l'electricitat també. I no valen actuacions polítiques que puguin solucionar el problema. Es pot pal·liar en determinats sectors de la població temporalment. Els polítics espanyols ens han posat en aquest problema, i no ens hi poden treure. Ara ens toca pagar els plats trencats.

Nova etapa

He aturat l'actualització d'aquesta pàgina durant unes setmanes. L'excés de feina ha fet que el meu cap estigués en una altra banda. Tornem a reempendre el vol. Comença el 2011, un gran any esperem.