El cost dels vots

Vaig fer un post fa poc sobre l'eficiència de la despesa en les campanyes electorals, on les dades eren per al 2006. Doncs bé, ara actualitzo l'estudi i ho fem per les eleccions d'abans d'ahir.

 

El partit més eficient ha sigut Ciutadans, seguit de CiU amb un estret marge. A les passades eleccions, el partit més eficient era ERC, i ara ha passat a ser el menys eficient. El PP ha mantingut la proporció gastada per cada vot, mentre que el PSC s'ha distanciat de CiU. El que importa no és la quantitat total, sinó com de bo ets en fer servir els recursos que tens.

El Canvi fa forat a Cornellà

Primer de tot, felicitar al PSC que ha sigut el partit que ha guanyat a la ciutat de Cornellà. La seva victòria és clara i segueixen mantenint la hegemonia. A dia d'avui, hi ha només 5 municipis mitjans i grans que es mantenen fidels al PSC: Cornellà, l'Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adrià i Viladecans. Només faré 4 ratlles de Cornellà.

Comencem:

• El PSC ha patit el pitjor resultat de la seva història a Cornellà. Mai havia tret tants pocs vots a Cornellà, tot i tenir un candidat que ha estat 19 anys alcalde, guanyant de forma aclaparadora a les municipals.
• CiU mai havia estat tant a prop del PSC en nombre de vots. La última vegada va ser a l'any 1995, quasi a 7000 vots de diferència. A dia d'avui, la diferència només és de 3.800 vots.
• Al barri Centre i Riera, ens hem quedat a dos vots del PSC (2498 a 2496). Escoles on al 2006 no es guanyava a cap taula, aquesta vegada guanyàvem a la majoria de les taules.
• Al barri d'Almeda, s'ha guanyat a totes les taules.
• Al barri de Fontsanta-Fatjó s'ha guanyat en més d'una taula, impensable fa un temps.
• S'ha reduït distàncies a la Gavarra i a Sant Ildefons, però el PSC segueix sent la força més votada.
• Em falta saber el barri del Pedró amb exactitud, però sembla que la retallada en la majoria de les taules hauria sigut molt significativa, fent que estiguessim just darrera del PSC.

Hem contribuït des de Cornellà a fer que el canvi sigui possible a Cornellà. Donar les gràcies a totes les persones que ens han votat, i com ha dit l'Oriol Pujol aquest matí, som conscients que ens han prestat uns vots del PSC i d'ERC i els haurem d'utilitzar bé.

I per suposat, gràcies a la gent de Convergència de Cornellà per treballar tant intensament aquests dies.

Quin gran dia! El Canvi ja és realitat!

Les males pràctiques del PSC a Cornellà (II)

Eren les 18:15 i un dels autocars cap al míting final del Sant Jordi passa pel barri de Sant Ildefons. L’autocar, para uns moments en un semàfor, just davant del mercat, i de cop i volta se sent: “els socialistes, els socialistes”. Gent de CiU anunciaven la seva presència. El PSC estava fent propaganda davant del mercat amb una carpa, apurant les últimes hores de campanya. Mires, comentes, i res més. Fins aquí, tot correcte.

Però just davant de la carpa, hi havia un grup del Festival de Pallassos de Cornellà fent la seva actuació. Entenem per just davant que la distància entre la carpa i els pallasos no supera els 4 metres. El Festival de Pallassos té actuacions a Cornellà aquests dies, tant en espais tancats, així com actuacions mòbils per la ciutat. La presència dels pallassos i la carpa del PSC no és casualitat d’aquell moment. Com és obvi, de l’autocar van començar a sortir flashos per captar el moment, fent que la tinent d’alcalde s’adonés de la nostra presència. Ràpidament, però sigilosament, es veiem com ordena que els pallassos es moguin, allunyant-se de la carpa del PSC. Aquesta situació, posa de manifesta quina utilització dels recursos públics fa el PSC a Cornellà; la línea que separa partit i Ajuntament fa que situacions com aquesta, sigui cada vegada més petita.

Per cert, perdoneu per la mala qualitat de la imatge.

El futur de Catalunya és 0 a 11

Montilla necessita mirar un mínim de 11 vegades per demanar el vot als catalans, Mas ni una sola vegada. La fermesa, la convicció de cada candidat, són aquests 2 minuts. El 28N, Comença el Canvi!

L'educació de la població estrangera a Cornellà

Quan un es passeja per Cornellà s'adona que la ciutat segueix en transformació. Després d'haver llegit una nota de l'Observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat sobre la situació de la comarca, és moment d'aportar reflexions al tema. Cornellà és el municipi de la comarca amb més població estrangera, vorejant la xifra dels 15.000. La xifra no és la més alta de la comarca, però es troba en el 17'3% sobre el total de la població. Part d'aquesta població estrangera són nens i nenes que formen part de la nostra comunitat, que aprenen els valors de la nostra societat, que s'impregnen de la nostra cultura sense perdre la seva, que lluiten per una nova vida en aquest país. Aquí, país d'oportunitats, amb un pal de paller que es diu ascensor social, tenim l'obligació de garantir que aquest ascensor segueix funcionant, siguin quins siguin els temps actuals i els que vindran. 

Un dels grans reptes de futur és l'educació de la població estrangera. L'educació és l'eix que permet vertebrar a una societat.  L'altre dia estava fent un cafè amb un professora d'una escola de primària del barri de Sant Ildefons. Ella porta nens d'educació infantil, concretament de P5. En aquest curs, els nens han de sortir sabent llegir sense problemes; han de ser capaços d'ajuntar les diferents lletres i fer paraules. Doncs bé, es troba que ben bé la meitat de la classe no és capaç ni d'escriure el seu nom, unes habilitats que els nens aprenen quan passen P3. Aquí s'obre l'etern debat que els economistes resumim en equitat-eficiència: disminuïm el ritme de la classe perquè estiguin tots per igual o es continua amb el ritme normal per no menystenir als nens que aprenen més ràpid. Obviant aquest debat, entrem en la dotació de les que disposa l'escola per fer front a situacions que fins fa uns anys eren considerades de normals. Moltes escoles no disposen de psicòleg o logopeda, persones que jugen un paper cabdal en l'engranantge de l'alumne amb la classe. Aquest és un dels exemples de la falta de recursos als centres. Són mancances que tenen molts centres, però aquells que concentren més immigració estrangera, hi són més importants.

El futur passa per facilitar el disseny i l'aplicació d'estratègies educatives globals, adaptades, coordinades i dissenyades en funció de cada comunitat educativa i barri, tot estimulant l'obertura de la comunitat i la participació dels diferents agents socials. Les aules d'acollida són una bona eina per afrontar el problema d'una forma inicial, però ens estem adonant, que el problema cada vegada és més fort una vegada superada l'escola d'acollida. És aquí on s'hauran de fer polítiques valentes. Hauran de ser partides pressupostàries de la Generalitat per a determinades zones, per suplir aquestes mancances. I si la Generalitat no pot arribar, ens haurem de plantejar quin paper juguen els municipis, establint aquests prioritats de despesa pública. L'educació és el futur, i la integració és clau pel nostre model de societat. No valdran debats estèrils que no aportin solucions. Aquí estem per construir.

El canvi està en marxa!

D'aquí 13 dies no haurem de llegir notes de premsa on la Generalitat digui:

La nota de premsa que farà la Generalitat equipararà Sant Cugat i Sabadell, perquè ambdos municipis han de ser destacats per igual, perquè han obtingut una puntuació de 100/100. No es faran notes de premsa on digui que Sant Cugat és el tercer any ( o més, tinc dubtes) de primer municipi de Catalunya en transparència municipal. Es tractarà als municipis que ho mereixen, sigui quin sigui el seu color, on els hi pertoca. Així, tampoc es farà una comparativa tant marcada amb ciutats que no ens van ni ens venen. Queda poc.

Eficiència de la despesa en les campanyes electorals

Acaba de sortir quant es gastarà cada partit en aquesta campanya electoral. Més que valorar les xifres absolutes, a mi m'agrada parlar d'eficiència; com de bons són els partits en invertir els € rebuts en vots a les eleccions. A continuació us poso el preu del vot per a cada partit per a les Parlament 2006.

El partit més eficient va ser ERC, seguit de CiU. L'escenari que s'obre a les 2010 serà ben diferent. Sense comptar les noves forces que puguin entrar, CiU serà aquest 2010 el partit més eficient. En 19 dies ho veurem!

L'anglès dels candidats




Ara vaig entent millor la crònica del Periódico dels premis Botón de Mango. Sembla que serà veritat...


Montilla va arribar tard

Montilla, que havia arribat tard i va entrar just a temps de sopar, es va asseure davant de Johansson i Mas. No va parlar amb cap d'ells. Després del sopar, amb Andic com a traductor, que l'havia presentat uns instants abans, van parlar de Barcelona.

Ella, amable i cortesa, va repetir per enèsima vegada que ja havia estat a la ciutat durant dos mesos pel rodatge de Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Ell, com sempre, hieràtic, va fer un somriure que deixava entreveure que estava encantat de conèixer a l'actriu, li va fer dos petons i li va passar la mà per l'esquena per posar per a una foto. "L'he invitat a tornar a la ciutat", va dir.

Ara són 3.000 milions en bons (i creixent?)

Avui m'he trobat amb una notícia que si és veritat, n'hi ha per agafar i plegar (Expansión)

El tipus de la lletra a 1 any española està en 1'86%. Si paguem el 4'75%, el sobrecost de l'emissió de deute d'aquests nous 500 M € és de 14'45 M €. A més a més, hem d'afegir que les caixes es quedaran 3'75 M €, una xifra molt menor atesa la pressió que ha rebut la Generalitat en les últimes setmanes per donar el 3%, i no pas com la rectificació del 0,75%.
És molt? És poc? Depén de les ulleres de cadascú, però amb això es paguen les despeses corrents de 45 escoles bressol. Facin números.

Midterms a Colorado

Ahir vaig aguantar poca estona seguint les midterms. A les 3 del matí, ja no vaig aguantar més i va tocar retirada, després de veure com semblava que els pronòstics de les enquestes s'anaven cumplint. A les 7 ja em vaig tornar a aixecar, i el panorama ja estava pràcticament decidit a la costa est i a l'interior. La costa oest tot anava segons les enquestes en el recompte, excepte l'estat de Washington que anava frec a frec. Tot i això, durant el dia d'ahir ballava l'escó al senat a Colorado. Finalment, sembla que l'escó anirà a parar als demòcrates, per un marge de 12.000 vots. Em vull centrar en aquest estat.

Els demòcrates han guanat el Senat per 800.000 contra 783.000 dels republicans. Però, a la Cambra de Representants, els demòcrates han perdut per 625.000 contra 785.000. Les eleccions a gobernador no entro a valorar-les, ja que Tom Tancredo, un independent, distorsiona molt l'anàlisis. Tinc ganes de saber què ha passat. De moment, el Denver Post em dóna la primera explicació. Indagarem...

Jordi Rosell, candidat per CiU a les eleccions municipals a Cornellà

Feia dies que tenia pendent aquest post. Part dels qui llegiran aquest post, ja sabran l’element principal, ja sigui perquè el boca orella funciona més del que ens pensem a Cornellà, m’ha seguit al Facebook o bé d’altres canals que cada vegada vaig descobrint que funcionen millor. El títol del post és una mica forçat, però la quantitat de gent que ha arribat a posar al cercador aquesta frase cada dia creix més. Així, que els hi poso fàcil.

El passat dimarts, 26 d’octubre de 2010, passarà com un dia molt important per a mi. L’assemblea de militants de Convergència de Cornellà em va donar suport per liderar el projecte de Convergència i Unió a les properes eleccions municipals. Tot un repte, assumit amb molta il·lusió i amb la confiança de tot l'equip de CiU. Agraeixo sincerament a totes les companyes i companys la seva confiança, ja que sense res hagués estat possible.

Sóc conscient que assumir la responsabilitat de ser cap de llista comporta necessàriament un compromís de treball i de dedicació. Un compromís amb els companys i companyes del partit, però sobretot amb el poble de Cornellà. Però també crec que us he de dir que la política no ho és tot en la meva vida. M’omple i em fa com a persona tal com sóc. Segur que a partir d’ara hi hauré de dedicar més temps i més esforços. No em considero polític. Crec que un polític és aquella persona que dedica tot el dia a la política. A dia d’avui, i l’horitzó dels propers anys, la política no ho serà tot en mi. No vull defugir d’esmentar als que no s’hi consideren i estan a jornada completa dedicant-s’hi. Crec que a la nostra societat està mal vist dir que ets polític, i molts se n’amaguen. Han de saber dir sense complexes que ho són.

El projecte de Convergència i Unió a Cornellà segueix més viu que mai. Al 2003, arran de la formació del primer Tripartit, els pronòstic d’una desaparició del partit no van parar de créixer. Com vaig voler recordar a l’assemblea de militants, s’ha girat la truita. Les ganes de canvi a tot Catalunya són molt grans, i molta gent diposita aquestes ganes en aquest partit. Haurem d’estar a l’alçada. I a més, aquest canvi s’està produint amb recanvis generacionals, enviant un missatge a la societat que l’esperit d’aquest partit forjat a les portes de la democràcia, segueix més viu que mai.

He rebut bastants correus sobre què faré amb la meva pàgina web. De moment tinc molt clar que aquesta seguirà activa. La meva pàgina porta 4 anys en funcionament. Hi ha hagut articles polèmics, articles molts durs en diferents àmbits, però per mi marquen una línea de pensament. Mai m’he volgut caracteritzar per escriure el que moltes persones de la política fan segons el partit acostuma a dir. Les meves opinions acostumen a anar més enllà d’aquests argumentaris. Aquests dies, és molt fàcil seguir el que diuen els argumentaris de partit, ja que molts els adopten molt ràpidament. Potser algun dia n’he seguit algun, però tinc molt clar que jo tinc una línea de pensament, i sigui o no cap de llista pel meu poble, tinc les meves opinions com qualsevol altre ciutadà. No crec en persones de partit que estan tallant per un mateix patró, tots som diferents i hem de demostrar-ho cada dia.

Volia parlar d’altres temes. Però el temps se m’ha esgotat; comença una nova setmana! Acabo amb les últimes frases de la meva intervenció a l’assemblea:

La vostra il·lusió, el vostre esforç, la vostra crítica i les vostres idees, fan que aquest equip pugui arribar molt lluny. Pel futur de les noves generacions.