dimecres, de novembre 17, 2010

L'educació de la població estrangera a Cornellà

Quan un es passeja per Cornellà s'adona que la ciutat segueix en transformació. Després d'haver llegit una nota de l'Observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat sobre la situació de la comarca, és moment d'aportar reflexions al tema. Cornellà és el municipi de la comarca amb més població estrangera, vorejant la xifra dels 15.000. La xifra no és la més alta de la comarca, però es troba en el 17'3% sobre el total de la població. Part d'aquesta població estrangera són nens i nenes que formen part de la nostra comunitat, que aprenen els valors de la nostra societat, que s'impregnen de la nostra cultura sense perdre la seva, que lluiten per una nova vida en aquest país. Aquí, país d'oportunitats, amb un pal de paller que es diu ascensor social, tenim l'obligació de garantir que aquest ascensor segueix funcionant, siguin quins siguin els temps actuals i els que vindran. 

Un dels grans reptes de futur és l'educació de la població estrangera. L'educació és l'eix que permet vertebrar a una societat.  L'altre dia estava fent un cafè amb un professora d'una escola de primària del barri de Sant Ildefons. Ella porta nens d'educació infantil, concretament de P5. En aquest curs, els nens han de sortir sabent llegir sense problemes; han de ser capaços d'ajuntar les diferents lletres i fer paraules. Doncs bé, es troba que ben bé la meitat de la classe no és capaç ni d'escriure el seu nom, unes habilitats que els nens aprenen quan passen P3. Aquí s'obre l'etern debat que els economistes resumim en equitat-eficiència: disminuïm el ritme de la classe perquè estiguin tots per igual o es continua amb el ritme normal per no menystenir als nens que aprenen més ràpid. Obviant aquest debat, entrem en la dotació de les que disposa l'escola per fer front a situacions que fins fa uns anys eren considerades de normals. Moltes escoles no disposen de psicòleg o logopeda, persones que jugen un paper cabdal en l'engranantge de l'alumne amb la classe. Aquest és un dels exemples de la falta de recursos als centres. Són mancances que tenen molts centres, però aquells que concentren més immigració estrangera, hi són més importants.

El futur passa per facilitar el disseny i l'aplicació d'estratègies educatives globals, adaptades, coordinades i dissenyades en funció de cada comunitat educativa i barri, tot estimulant l'obertura de la comunitat i la participació dels diferents agents socials. Les aules d'acollida són una bona eina per afrontar el problema d'una forma inicial, però ens estem adonant, que el problema cada vegada és més fort una vegada superada l'escola d'acollida. És aquí on s'hauran de fer polítiques valentes. Hauran de ser partides pressupostàries de la Generalitat per a determinades zones, per suplir aquestes mancances. I si la Generalitat no pot arribar, ens haurem de plantejar quin paper juguen els municipis, establint aquests prioritats de despesa pública. L'educació és el futur, i la integració és clau pel nostre model de societat. No valdran debats estèrils que no aportin solucions. Aquí estem per construir.

2 comentaris:

Albert Puig ha dit...

Hola Jordi,
Força d'acord amb la teva reflexió. No obstant permeta'm introduir una història: no fa gaire temps que en un país els governants es van adonar que el consum d'aigua cada cop creixia més, i van començar a crear depuradores d'aigua de mar, de manera que el cost de l'aigua era cada cop més gran.
Al cap d'uns anys d'haver incrementat la capacitat de producció d'aigua, es van adonar que el problema del creixement del consum provenia d'unes fuïtes subterrànies que feien que l'aigua es malbaratés.
Estic totalment d'acord amb posar els recursos necessaris per fer de l'educació el pal de paller del nostre creixement com a poble, però com economista estic sobretot d'acord amb un control més exhaustiu de com es destinen aquests recursos (p.ex. menys diners a tasques administratives i més a tasques pedagògiques), perque no ens podem permetre més fuïtes.
I finalment, tampoc exagerem la situació actual. Dius que ara tenim 15.000 estrangers al nostre poble (perque no hi comptes els espanyols), però fa 30 anys teníem el mateix problema amb els més de 20.000 immigrants no catalans que venien de contrades majoritàriament ibèriques, i s'han acabat integrant perfectament a la nostra vila. Hem de vigilar de no posar etiquetes negatives als nouvinguts ni mostrar la immigració com un problema, sino com una solució que ha de contribuir a fer una societat més integrada.

Jordi Rosell ha dit...

Estic totalment d'acord amb tú en com s'han de destinar els diners: menys greixet administritatiu i més a recursos productius.
Pel que fa a l'exageració, no pretenc fer-ho, només recordar que n'hi ha una bona colla, i a diferència de, com bé dius, de fa 30 anys, ara tenim moltes més eines per poder fer un motor d'integració molt més potent i evitar les mancances que va haver-hi fa 30-40 anys.