Les males pràctiques del PSC a Cornellà

El PSC de Cornellà ha entrat en una espiral sense precedents de girar l'esquena a la societat civil i de menystenir paraules que tant es posen a la boca com participació i diàleg.

Fa una setmana una moció presentada per CiU-ERC-EUiA-ICV per donar suport a Cornellà Decideix va ser tombada amb els únics vots del PSC a la Junta de Portaveus. És a dir, totes les forces municipals van acceptar la moció, els avaladors i el PP, per portar-la a debatre al Ple. Si el PSC hagués votat en contra en el Ple, jo no hauria pogut escriure el primer paràgraf del text. Però la notícia és la negativa a debatre al Ple tal moció. El raonament fet servir pel PSC ha sigut que segons el Reglament Orgànic Municipal, no es poden debatre al Ple qüestions fora de l'àmbit municipal. Sembla ser que al presentar-se una pregunta que va més enllà de les competències municipals, no es pot ni debatre al Ple. Cornellà tindrà en uns mesos el procés de participació de la societat civil sense el suport de cap Administració més gran que s'hagi pogut veure en democràcia i ara resulta que no afecta al municipi. Centenars de cornellanencs s'abocaran en l'organització de tal consulta sense el suport institucional, i resulta que no afecti al municipi. Si ens posem a filar prim, el PSC té raó. Però el Reglament es va fer per evitar l'aparició de temes que dificulten el funcionament normal d'un Ple, però en casos com aquest, el ROM s'ha d'obviar! És indignant com el PSC segueix tenint la barra de fer crides a la participació ciutadana i quan no és del seu gust, es tanca en banda per aturar el diàleg i la participació. El PSC de Cornellà ha confós l'orientació del seu vot amb aturar un procés de participació ciutadana. Lamentable.

Treball sobre MTC

Fa menys d'un any vaig fer (compartidament) quatre línies sobre un Magatzem Temporal Centralitzat a Catalunya en clau econòmica. Recomano una lectura ràpida per tot aquell qui vulgui saber què és un MTC d'una forma bastant entenedora (crec), deixant de banda la part més tècnica. La part econòmica és qüestió d'obviar-la a qui no li interessi. És important que el lector obri el document per saber on vem decidir ubicar-lo, ja que cumplia els requisits tècnics. Aquí està el projecte de MTC

No es diu Cementiri Nuclear!

Ahir vaig restar perplex a com feia referència a un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears d'Alta Activitat (MTC) el Telenotícies: Cementiri Nuclear. També uns quants diaris fan servir aquest terme avui. Aquesta terminologia és totalment obsoleta i presta a confusió. M'explico:
Les centrals nuclears generen residus d'alta activitat (entre d'altres) fruit dels processos "d'excitar" el combustible. Aquests residus tenen un període molt llarg de desintegració (pels entesos semidesintegració) i han de ser vigilats durant milers d'anys. Fins ara, aquests residus es guarden en les famoses piscines que cada central té. El problema rau en què aquestes piscines en uns anys estaran plenes i s'han de portar a algun lloc. Llavors, es planeja construir un MTC. Notis que la T de la sigla vol dir TEMPORAL. Aquests edificis estan dissenyats per guardar residus durant unes desenes d'anys i, a dia d'avui, no he trobat cap a nivell internacional que superi el centenar d'anys. És aquest un emplaçament definitiu? No! La funció del MTC és centralitzar els residus en una ubicació mentre es busca un lloc definitiu on posar els residus, ja sigui un emplaçament geològic profund terrestre o marítim. A dia d'avui, només Suècia ha començat a omplir el seu magatzem definitiu sota el mar. Per tant, la política de residus nuclears espanyola va en la direcció a la resta del món civilitzat.
Així, quan un parla de cementiri nuclear, a més de la despectivitat que aixeca el terme, és totalment fals, perquè un magatzem temporal no pot implicar un magatzem geològic definitiu. Es pot estar a favor o en contra d'instal·lar un MTC, però s'ha de defensar des del rigor, no des de la demagògia. Quan veus diputats al Congrés fent discursos davant d'auditoris plens, amb una manca de rigor absoluta, un s'adona que el nivell dels nostres polítics segueix en caiguda lliure. Al final, la segona posició a l'estudi del CEO anirà ven encaminada...

La partida és de Vila d'Abadal

A hores d'ara encara no sé quina ha sigut la reacció de l'alcalde de Vic després de l'informe de l'abogat de l'Estat. La reacció és lògica i esperable per qualsevol que posi dos dits de front a l'assumpte i no es deixi portar per reaccions partidistes.

L'alcalde de Vic va anar a la legislació i va dir: segons la llei d'estrangeria, a l'article 15, si em ve una persona extracomunitària amb un passaport sense visat o amb qualsevol paper que diu qui és aquella persona, jo, alcalde de Vic, segons això, no és una forma d'identificar a aquella persona i per tant, jo no l'empadrono. Si es canvia la llei orgànica que diu que no es necessitarà visat o l'Estat fa una interpretació diferent a la que jo faig, jo seguiré el procediment que em diu l'Estat. Ara, l'abogat de l'Estat diu que amb el passaport n'hi ha suficient. Ara és quan hem d'esperar la reacció de l'alcalde de Vic en aquesta direcció, on ben segur es produirà avui dijous. L'alcalde dirà: fantàstic, si he d'empadronar sense visat ho faré tal com em diu la llei d'estrangeria.

L'alcalde de Vic ha posat sobre la taula una problemàtica que es dóna a molts consistoris, on presentar un paper pot arribar a ser un document acreditatiu, que et portarà a empadronarte per poder obtenir la targeta sanitària, accés a l'educació... Vila d'Abadal defensa a ultrança que els poders públics tenen l'obligació de facilitar la sanitat pública, l'escola... però l'altra part també té uns deures, i fins ara, s'interpretava visat pels extracomunitaris. En cap moment Vila d'Abadal no ha entrat en aquest debat, perquè la seva posició és clara. A molts, els hi ha faltat temps per atacar en aquesta direcció.

Ara parlem de trucs. "El país que presideixo no consentirà que per un truc d'un ajuntament hi hagi éssers humans que es quedin sense assistència sanitària o sense dret a acudir a una escola", segons Zapatero. Aquestes han estat les paraules abans de la resolució de l'abogat de l'Estat. Són les paraules de polític: sense contingut, que se les emporta el vent, del voler quedar bé... Tots sabem que en aquest país qualsevol persona pot entrar a urgències sense targeta sanitària. I el tema d'educació, no estem parlant de famílies que venen aquí d'aquesta forma! Són individus caps de família, que no necessiten l'escola. I en el cas que es doni el cas de ser tota la família, com bé diu l'alcalde de Vic, amb un llibre de família es fa la vista grossa i qualsevol persona a Vic pot tenir dret a l'educació.

Vila d'Abadal ha fet un escac al Govern central i ha posat en ridícul centenars de municipis de l'Estat espanyol que han fet seguidisme de les polítiques del Govern central sense plantejar-se la forma com feien la seva feina i el perquè es feia. Vila d'Abadal no ha estat sol, ha tingut els seus socis de govern, que han mantingut una postura en favor de Vic oblidant les veus de les directrius del seu partit. Avui, l'administració local, és més forta que mai i reivindica el seu paper d'administració més propera al ciutadà, però necessita suport des de les Administracions Centrals.

Grandeses del sistema polític americà

Avui era nit d’eleccions als Estats Units. Si m’haguessin preguntat fa dos setmanes si em quedaria a seguir l’elecció del senador que substituiria Ted Kennedy, hagués dit que tot estava venut a favor de Coakley, aspirant demòcrata, i dormiria. Però els últims dies l’aspirant republicà ha fet una contrarellotge molt digna que l’ha portat a guanyar la plaça per Massachusetts. Aquesta elecció, per mi, té diversos punts importants:

• En política tot és possible. Si em pregunten, digui’m 3 estats Demòcrates per excel·lència, indubtablement posaria Massachusets dels 50 que hi ha. Durant les presidencials, Obama no es va passejar per Mass ja que tothom sap que és un estat demòcrata i no fa falta anar a perdre temps. Així, aconseguir ser senador republicà per Massachusetts té molt de mèrit i ser l’hereu d’en Kennedy més (recordar que al “Parlament” de Mass tan sols el 13% dels seients són republicans). En Kennedy durant la seva etapa va ser un defensor incondicional de la reforma sanitària abans de la presidència d’Obama. Així, té certa gràcia que Brown, contrari a la reforma sanitària, substitueixi Kennedy a Massachusetts i a un estat com Massachusets.
  
• Després de totes les “triquinyueles “ de les últimes dècades de mans dels demòcrates pel Senat a Massachusetts, resulta que ara amb Brown de senador, tenim minoria republicana de bloqueig. El President tindrà molta pressa a treure tots els temes controvertits el més ràpidament del Senat, o bé a seguir negociant.
  
• Al novembre tenim les midterm, on es canvia part de la cambra de representants, senat i governadors. Obama avui no ha dormit bé, si es que ha pogut agafar el son. Al 1982, les midterm van donar molt bon resultats als demòcrates tot i l’entrada al poder de Reagan. A diferència d’aquí, els Presidents saben molt bé que obtenir una gran victòria a les presidencials no implica assegurar les midterm, com bé li recordarà la Hillary a l’Obama per si no s’en recorda del que li va passar també al seu marit. A la nit d’ahir, Brown ho va dir de la forma més clara: el que ha passat aquí, pot passar a tot Amèrica. No són paraules d’un candidat eufòric, són paraules plenes de veritat que fan tremolar els demòcrates.
  

Em va agradar seguir als republicans, ja que la seva seu, l’hotel Park Plaza, ha estat un lloc de trobada obligada meva setmanal amb llargs debats de molt tipus (no ens enganyem, majoritàriament polítics). Sentir des de la sala on m’havia passejat crits de les bases republicanes dient: “John Kerry’s next, John Kerry’s next” o “Yes we did, yes we dit” m’omple d’orgull per la feina feta pels republicans a Mass.

Ara toca esperar la crònica del Bassas des d’Haiti. Estarem atents.

Disculpes

Demano disculpes per no haver actualitzat el bloc tant com hauria. Aquests dies se m'ha disparat la feina, i a l'estar encara amb la cama una mica malament, costa arribar a tot. Aquests dies entre l'estudi, la presentació del llibre del President i els temes del Cornellà Decideix he estat mig fora de combat pel bloc. Espero posar fil a l'agulla el més ràpidament possible.