L'1-N només es pot votar Artur Mas

El proper dia de Tots Sants, només queda una opció per votar. A més de ser la millor, és la única decent.

1. Votar al PP: No m'extendré gaire al PP, perquè no es mereixen el meu valuós temps. CiU ha anat al notari per callar totes les veus que pretenen ficar en un mateix sac CiU i PP, i ara ja no els hi funciona el vell argument del pacte CiU-PP als partits del Tristpartit. I un altre fet, un partit que vol fer mal a Catalunya des d'Espanya no es mereix res l'1 de novembre.
2. Votar ICV: si tens intenció de votar ICV, el milor que pots fer és llençar la papereta al contenidor blau. Els neocomunistes són la vella guàrdia retrograda europea de la postguerra pintats de color verd pistatxo per semblar més moderns. Més que la bandera ecologista i d'esquerres, la bandera que porten escrita és la de Japó. La bandera del túnel de Bracons, del quart cinturó, de la línea d'alta tensió, la de l'allargament de la vida de les centrals nuclears... ICV és com anar al supermercat i comprar una marca blanca. Les marques blanques, la majoria de les vegades, són de productes amb renom que fan una marca blanca per augmentar la seva quota de mercat. Aquí tenim el mateix cas, l'empresa és el PSC-PSOE i ICV són la marca blanca satèl·lit. A més, un partit que creu que el Tripartit ho ha fet bé aquesta legislatura no només es mereix una desautorització, sinó un bitllet d'avió a Cuba el 2-N sense tornada.
3. Votar PSOE-PSC: si les paperetes tinguessin colors, avui el PSC no tindria cap dubte en pintar-la amb els colors de la bandera espanyola i escriure a sobre la seva llista. Les llistes del PSC d'en Joan, en Raimon, en Pasqual...ja són història. Han sortit de l'armari, ja no s'amaguen del que són, ara ho diuen ben clar. Són la delegació territorial del Partit Socialista Obrer Espanyol però amb una inutilesa molt més gran. Se n'ha de saber molt poc per ser la segona força al Parlament durant 23 anys, que no aconsegueixis mai guanyar unes eleccions i que quan de rebot et donen la Presidència de la Generalitat, no esgotis la legislatura. Montilla no és bon gestor, ni de bon tros. Un ministre de Turisme on el govern central té les competències d'aeroports, no pot amagar el cap sota l'ala amb el caos de l'Aeroport del Prat. Un ministre d'un govern europeu no pot posar traves a una OPA, a més de tenir en contra tota la Unió Europea. Va ser un bon alcalde? Va canviar Cornellà? Bé, tots els municips de l'àrea metropolitana han evolucionat, així que no veig la medalla tan important que es posa. En definitiva: votar Montilla no és tancar el país, és clausurar Catalunya definitivament.
4. Votar ERC: (veure punt 3.)

5. Votar CiU: acabar amb el tripartit, tornar a posicionar Catalunya al lloc que li pertoca, un president nacionalista, perquè CiU fa propostes fonamentades en un model liberal social de l'Europa capdavantera, perquè tenim a les nostres esquenes 23 anys de bon govern, perquè som bons gestors, perquè no venem fum...

En definitiva, l'1-N només tens dos vots possibles ==> Tripartit o Artur Mas

L'anècdota de la setmana

Hi ha moments en què la política té moments divertits, i aquest dilluns en va ser. Durant tot el cap de setmana, una furgoneta s'ha passejat per tot Cornellà anunciant l'acte de l'Artur Mas a Cornellà per omplir-l'ho (al final va acabar gent dreta i tot). Es van fer tots els barris, sense parar... Però, per casualitats de la vida, José Montilla, estava fent una roda de premsa davant dels futurs jutjats de Cornellà. Com es veu a la fotografia, els periodistes queden una mica amagats i de carrer enllà és difícil de distinguir que hi ha una roda de premsa. Total, que la furgoneta que anunciava el mitin es va trobar al costat de la roda de premsa sense adonar-se'n i va interrompre la roda de premsa. La situació no té preu, són aquells fets que et fan riure de la política i les casualitats. Ara, com sempre, se li dóna la volta a tot! El diari Avui parla de què el cotxe va fer callar el megàfon, la Terribas ensenya imatges que surt el conductor de la furgoneta (ex-regidor de Ciu a Cornellà, per cert) mirant enrere (normal...es va quedar sorprès) i no pas es va fer de mala llet. Però, qui arriba més enllà, són els militants del PSC a Cornellà segons la Vanguardia -> "La comitiva del PSC vio en esta casualidad la larga mano del director de campaña de CiU, David Madí". Un socialista normal pensarà que en David Madí té feina més important, un socialista de Cornellà seguirà pensant que ha sigut en Madí.

La massa silenciosa va amb l'Artur

Aquesta és la portada de la Vanguardia del dia 12 d'octubre de l'any 2006. Una fotografia històrica, d'un diari històric, d'una etapa per Catalunya històrica, d'un poble històric. Tot i que no es veu prou bé a la imatge, si que es capta el sentit. Dues aules, de la mateixa capacitat, però amb una molt clara entre elles: el públic.

La fotografia de dalt és d'en Joan Saura, amb unes 70 persones aproximadament (seients buit) i la de baix és de l'Artur Mas, amb més de 200 persones. Persones assegudes a totes les cadires, al terra, esglaons, a les portes...i fora de la sala! Les empentes per entrar van ser la tònica del dia, gent esperant-se fora per entrar quan marxava algú de dintre... Eren estudiants/es de la Universitat Pompeu Fabra que volien veure l'Artur Mas, era la massa silenciosa dels estudiants/es de la UPF que volien interaccionar amb el proper President de la Generalitat. En Saura va punxar, i l'Artur Mas va arrassar. L'acte d'en Saura va ser omplert per la militància de les seves joventuts de totes les universitats, mentre que l'Artur va omplir amb la massa silenciosa d'estudiants de la Pompeu. Aquí hi ha la diferència més gran, més que no pas la quantitat de gent.

Si hagués fet la portada de la Vanguardia, tinc molt clar a qui dedicaria l'acte, però aquest blog, em permet dedicar-li a la mateixa gent a qui ho faria des de l'esmentat diari: a la massa silenciosa que es va deixar portar per l'Artur a l'aula 40.004 i als militants de la JNC-UPF que van fer del celo i els flyers les seves armes per fer la portada de la Vanguardia del dia 12 d'octubre del 2006.

S'accepten apostes per l'1-N

En els últims dies ens bombardejen amb enquestes per tot arreu, tothom ens infla el cap amb quina serà la composició del Parlament després de l'1 de Novembre, però... qui es rasca la butxaca? La forma de què quedi constància és fer-ho per escrit o posant-hi peles pel mig. A la següent direcció cadascú pot fer la seva aposta. Jo ja l'he fet i com que sé q serà la guanyadora i vull compartir el premi amb vosaltres, us donc l'oportunitat de guanyar amb mí ;) :

CiU: 54 escons
PSC: + Satèl·lit: 48 escons (38 PSC + 10 ICV)
ERC: 20 escons
PP: 12 escons
Altres: 1 escó (Ciutadans)

http://www.catalunyaoberta.net/porra/

Si algú vol deixar la seva aposta per escrit, ho pot fer en els comentaris! Va, va...menys parlar i més escriure!

Millor cartell de la precampanya

Avui quan estava a la parada del metro, l'andana del davant m'obsequiava amb els cartells de la precampanya. Tots amb el seu estil: el PP intentant movilitzar el seus, Convergència atacant al Tripartit, el PSC cuidant la suposada imatge de bon gestor del seu candidat...Qui tenia més cartells era el PSC, ja que és obvi comptabilitzar els que ha fet la Generalitat, perquè com qui diu no han canviat ni el color...
Però bé, el que més m'ha sobtat ha sigut el cartell d'Iniciativa. Si el mires per sobre saps que és la tonalitat d'IC-V, però si ho mires més a fons el canvi és substancial. Iniciativa ha passat dels colors blancs i verds, colors de la felicitat i l'ecologisme al color negre. És un cartell negre, on apareix del fons un Joan Saura que fa por. Sí, sí...fa por! Joan Saura representa tant en el cartell com en la realitat la vella guàrdia comunista, aquell PSUC mort i enterrat, els partits comunistes que encara no han demanat perdó per moltes de les atrocitats fetes en aquest país i a Europa al llarg del segle XX... La seva rialla transmet la sensació de "prepareu-vos quan torni". Per mí, és un cartell que reflexa molt bé quin és l'ideari del partit residual catàlà: Iniciativa.