dimecres, d’octubre 24, 2007

Tinc por de tornar

En els ultims dies m'he comensat a plantejar la possible compra del bitllet de tornada cap al pais. Crec que ja va sent hora, aquest petit parentesi crec que m'ha servit mes del que em pensava. El que no tinc tan clar es que la tornada sigui gaire placida. Quan llegeixo els diaris del pais i penso que haure d'agafar el transport public de nou, m'esgarrifo. Em veig a la placa Espanya enlloc de l'estacio de Sants per poder agafar un altre autobus per anar a Arc de Triomf. O per tornar a casa. Per suposat que no em plantejo agafar el transport public per anar de l'aeroport a casa. A Madrid, Washington, Boston, Chicago, Dublin... pots agafar el transport public i d'allo mes comode, en termes relatius. A l'aeroport del meu pais no m'ho plantejo. No m'estranyaria que aviat a les guies de Barcelona s'estrenes una competicio entre si posar com a mes perillos de la ciutat el carterisme o agafar el transport public al pais. Aviat es donara...

Mentrestant, els meus amics socialistes segueixen sense perdre la vergonya. La veritat es que els envejo perque continuen amb el cap ben dret. Jo la veritat es que no podria en un situacio aixi. Sense anar mes lluny, el meu alcalde, cada vegada en una linea mes pobre intelectualment, segueix publicant posts al seu bloc, pagat amb els meus impostos, com aquests:


La placidez del franquismo
Con pasmosa tranquilidad el sector más duro de nuestra actual derecha sigue ensalzando el franquismo. Lo hacen con afirmaciones sorprendentes como “muchas familias lo vivieron con naturalidad” y en algunas zonas del País Vasco “era una situación de extraordinaria placidez”, de la mano de un ex ministro [...].




La idea es sempre la mateixa, hi ha sempre uns personatges dolents i hi ha uns de bons. No importa si ells tenen tot el poder i tota la capacitat d'actuacio, perque la culpa sera sempre dels governs de CiU a la Generalitat i del PP a Madrid. I recorren a problematiques menors que ens afecten avui en dia. I els hi serveix la tonteria. Perque tornaran a guanyar les generals a Catalunya, pel simple fet que el nivell intelectual del seu votant encara pregunta "pa' vota' a Felipe".

No, no, no... de moment encara no torno.

dilluns, d’octubre 15, 2007

Desprestigi als Nobel

Com tots els premis sempre hi ha persones que desprestigien. En el cas d'un dels maxims premis d'abast mundial, els Nobel, sembla que tampoc en queden exempts. Tal i com questiono el premi Nobel per la Pau a Yassir Arafat o Kissinger, tambe questiono el premi Nobel per la pau a l'ex-vicepresident Gore. Encara no he entes perque se li ha donat aquest premi, sota la dominacio per la pau. S'ha d'anar molt en compte quan es dona un premi d'aquest tipus, ja que ha d'haver-hi una solida trajectoria que l'avali. Al mai ha sigut una persona molt ben considerada als EUA. L'ex-president Clinton era i es molt estimat al seu pais, i, tot i que la situacio al final del seu mandat no era d'allo mes facil, s'ha d'arribar a ser molt inutil per perdre despres que un president del teu partit ho ha fet genericament be i que tinguis de rival al president Bush. Si jo fos Al, no hagues dubtat en retirar-me, i escriure les meves memories per avansat.
Pero, la situacio es totalment al contrari. Un sr. s'ha dedicat a fer un video catastrofista i que es pot questionar en varies de les seves parts (ho deixo pel proper post).
Ara, em dedico a copiar quin es el motiu per haver donat el premi Nobel per la pau segons la Fundacio Nobel: "for their efforts to build up and disseminate greater knowledge about man-made climate change, and to lay the foundations for the measures that are needed to counteract such change". He estat buscant quins son els criteris per otorgar el premi Nobel de la Pau i no ho he sapigut trobar (si algu vol col.laborar, pot deixar el link en comentaris). El meu suposit es que el premi se l'endura aquell organisme o persona que vetlli per establir o mantenir la pau entre diferents paisos o grups de persones, per solucionar conflictes armats entre diferents paisos o etnies... Algu em pot dir que ha fet el sr. Al Gore en aquesta direccio? Per favor, ens mamem el dit, pero fins a cert punt. Si li volen donar un premi al sr. Gore, que posin una nova categoria de premi, o fins i tot, si poden demostrar que estar dient veritats com un temple, encara el poden posar en el de Quimica si les dades son tan veridiques com es pensa (disculpes als Nobel en Quimica per l'insult que els suposaria).
Els premis Nobel ja estan prou desprestigiats com per seguir en aquesta direccio. Espero que el Nobel d'Economia que ha de donar avui la Fundacio tingui un guanyador que intenti mantenir la imatge la institucio.
P.D: Com poden donar el premi al IPCC i Al Gore si es contradiuen entre ells? (proper-post)

dijous, d’octubre 04, 2007

El mercat es savi

Quan una empresa cotitza borsa, a mes de l'aplicacio de criteris de transparencia economico-financers, d'aconseguir capital a baix cost, d'obtenir una bona imatge... es pot donar el cas que els amos de la companyia canviin en poc temps. La pertinenca de la majoria d'accions implica, en la majoria dels casos, el govern de la companyia. Quan els amos d'una companyia no ho fan prou be, i un es prou espavilat, i troba els quartos, pot anar al mercat i oferir un preu (normalment superior a aquest) per comprar les accions a molts propietaris. Aquesta simple accio, coneguda amb el nom d'Oferta Publica d'Adquisicio (OPA), hauria de fer que els que porten el timo de la companyia tinguessin motius per fer-ho acceptablement be.

Quan una companyia que cotitza a mercat, amb un 58% de free-float i una presencia d'inversors estable, com British Airways amb un 10%, Caja Madrid al 10%, el BBVA al 7% o el mateix Govern espanyol a traves de la SEPI amb el 5%, permet jocs molt interessants haviam qui es fa amb el control de la companyia.

Si a mes la companyia te favors del Govern, es a dir, a traves de pressupostos publics rep grans infraestructures que li son adjudicades pel que va ser la companyia en el seu moment, el control de la companyia cada vegada es mes atractiva.

Aixi, espero que el fons Apax, KLM o Air France facin una oferta prou bona, i la companyia opada, amb el nom d'Iberia, passi a formar part dels records del passat. Segurament aixi, els espanyols comencaran a assignar les infraestructures que paguem amb els nostres impostos, a aquells que les aprofiten millor.

Un petit consell: qui tingui tentacio de fer un servei al pais compran accions de la companyia Iberia per despres anar a la possible OPA que llances algun comprador amb la finalitat de guanyar un pessic de diners i desespanyolitar Iberia, que tingui present que un possible comprador d'Iberia podria ser el Grupo Hemisferio (familia Lara). No tinc res en contra de la familia Lara, nomes recordar que el seu buc insignia d'inversio en aquest camp, es diu Vueling, que va comensar a cotitzar sobre uns 32 euros, va arribar als 47 euros, i a dia d'avui es troba a 8 euros, amb una fantastica caiguda a borsa del 17% a dia d'avui. Trobo molt be que la familia Lara enfonsi Iberia, pero si voleu colaborar-hi, segurament us sortira cara la bona obra.