Incidència al TGV

Aquest divendres, quan tornava de Madrid amb el TGV, vaig patir una incidència. Quan faltaven 400 metres per entrar a Sants, va caure la tensió i la catenària es va quedar sense corrent. Tren parat al túnel. Faltaven 4 minuts per arribar. Doncs quan passaven 5 minuts de la parada (moltes vegades el tren es queda a l'entrada de l'estació uns minuts), van informar de la incidència. En aquell moment, el primer que et ve al cap és que viatjar amb Renfe i l'electricitat facilitada per Endesa, no és la millor combinació. El comportament de la majoria dels passatgers va deixar molt de dessitjar. La gent es va posar nerviosa, va començar a moures amunt i avall, a dir coses absurdes... El meu únic desig era passar el temps mínim perquè em tornessin els diners del bitllet. He tingut sort perquè vem estar una hora. Anava al primer vagó i vaig poder seguir totes les mesures que anava prenent tot el personal. La gent va començar a cridar al personal del tren als 15 minuts de parar: que si feia molta calor, que si no informaven, que si podien anar caminant per les vies... El maquinista va fugir de les converses inútils i ens va preguntar a una noia i a mi si obria les portes. Li vaig dir si no hi havia problemes de seguretat que aniria bé per tranquil·litzar als viatgers. Maleïda llengua tinc, perquè en 10 minuts teniem un passatger que va començar a correr lluny del tren per les vies. Aquest comportament és irresponsable, ja que pot tornar la tensió i els trens tornin a funcionar, que vingui una locomotora dièsel a moure el tren fins a l'estació o qualsevol altra situació. Al cap de 10 minuts teniem el personal de seguretat de Sants buscant aquest senyor pel túnel.

Els crits dels passatgers del tren van començar a ser desmesurats cap al personal. Francament, els passatgers no mereixien anar al tren. Renfe es va comportar exemplarment i se'ls ha de felicitar. Nosaltres ciutadans, necessitem dosis de bona ciutadania davant situacions com aquestes (ah!, això no vol dir fer el temari de l'assignatura proposada). En conclusió, jo content amb l'import del meu bitllet retornat

Oda a Espanya

Avui per casualitat he trobat una nova versió de l'Oda a Espanya que tenia guardada entre el munt de coses que acostumo a tenir. La torno a posar, ja que crec que és un previ de la meva experiència i del que he après aquest any a Madrid:

Escolta Espanya,
Ja no vull que m'escoltis,
ja no tinc res a dir-te, ja m'has deixat sense avions,
sense trens i sense llum.

També sense classe política,
s'ha venut tota sencera i per parts a tú
Escolta Espanya, ja no vull entendrem amb tú ni que m'entenguis,
ni fer pedagogia ni molt menys que me la facis.

El peix al cove ha mort,
el pujolisme ha mort perquè ja no queden més peixos al cove.
Espanya és el meu interruptor que no funciona,
el meu tren que arriba amb retard
el meu aeroport de butxaca.

Espanya és la meva nacio feta província.
Ja no vull que m'escoltis Espanya.
Vull que em deixis en pau d'una vegada.
Bon viatge Espanya

Hillary for VP!

Encara no s'ha fet el discurs de la sra. Clinton ni s'ha votat al candidat demòcrata, així que jo des d'aquí animo a la Hillary perquè formi tàndem amb l'Obama. Per què? Ben senzill. Els dos passats candidats a vicepresidents demòcrates no són benvinguts al seu propi partit. Edwards, el passat candidat a VP, fa dues setmanes va declarar que havia posat les banyes a la seva dona y l'anterior candidat a VP, en Lieberman, s'espera que demani el vot per John Mc Cain a la convenció republicana. Què faria la Hillary de candidata a VP? No em vull quedar amb la incògnita...

Curiositats

Avui m'han deleïtat amb una fantástica traducció de pa amb tomàquet, o bé amb un intent d'escriure-ho en català. Molt interessant.

pam am'tumaca

Incident secundari

Els mitjans estan començant a tractar els incidents en les centrals nuclears d'una forma totalment desproporcionada. L'incendi d'aquest diumenge, tot i la seva espectacularitat, no és més que un incendi que es pot produir en qualsevol altre tipus d'instal·lació no nuclear. En la següent imatge es pot veure com l'incident es produeix fora del reactor.

Això no suposo cap tipus de perill per a la central. Bé, potser si hagués estat cremant hores i hores de forma descontrolada, podia haver portat problemes al circuit secundari, i amb més hores i hores, potser hagués arribat al circuit primari.

El públic no té perquè saber quan un accident és important o no, però els mitjans haurien de ser més selectius al donar cert dramatisme a simples incidents de funcionament. Això només fa que posar pal a les rodes a la segona onada de nuclearització que necessitarà Catalunya i Espanya.

Volia aprofitar l'avinentesa per respondre com funciona el món nuclear a Espanya de forma bastant resumida a partir de l'exemple d'Ascó.

La societat a través del govern de torn treu a concurs l'explotació d'una central nuclear. Municipis, CCAA, l'Estat... tots fan comissions bilaterals, interministerials, interdepartamentals per decidir un munt de coses...i al final l'Estat dóna a una empresa privada la central nuclear (en els temps de Paco tot era més directe). És a dir, Moncloa dóna una concessió a Iberdrola-Endesa perquè construeixin i explotin Ascó. Aquesta concessió té data límit al 2012, perquè és quan es creia que la central arribaria al final del seu període de vida útil. Ara, el debat és si es pot allargar aquest temps en les mesures de seguretat suficients.

Mentre dura el funcionament d'Ascó, perquè Iberdrola-Endesa no facin malifetes, apareix la figura del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Aquest órgan, els seus 5 membres depenen del Congrés (no pas de Moncloa) que s'encarregaen de controlar en tot moment el correcte funcionament del camp nuclear. Així, qualsevol incident en una central ha de ser informat per la central al CSN i, el CSN, "al ser el Parlament", ha de reportar inmediatament a la societat.

Mentre funciona la central, una part del nostre rebut de la tarifa eléctrica va a parar a una empresa estatal anomenada ENRESA (aquí és on estic treballant actualment). Aquesta empresa s'encarregarà de guardar d'una forma segura i durant milers d'anys, els residus nuclears produits en una central. ENRESA és de titularitat de l'Estat (Moncloa) i no és cap empresa d'estar per casa. El valor de la companyia és de 2.000 milions d'euros. És a dir, una miqueta més que Iberia!

Espero haver tancat algun dubte que hi hagi pogut haver sobre aquest tema.

Obama gira a la dreta amb en Biden

Avui s'ha conegut el company de viatge del futur candidat demòcrata per a les eleccions de la propera tardor. L'elecció del senador Biden com a VP no és una estratègia, és una correcció de la campanya d'Obama. Obama ha vist com la bandera del canvi començava a fer fallida, i ha buscat un candidat que reforçarà els flancs més dèbils del candidat afroamericà. Però, per contra, contradiu el gran missatge d'Obama. Si fins ara predicava que ell era el canvi i representava el lobby antiwashington, el senador Biden és tot el contrari; l'any 1973 va entrar al Senat i sembla que tenia intencions de tornar-se a presentar aquest 2008. Així, s'ha passat mitja vida per Washington, un tret que a molts americans no agradarà. A més, actualment porta la Comissió d'Exteriors del Senat (un Duran americà perquè ens entenguem). Biden és catòlic, no gaire comú als EUA. Si arribés a VP, seria el primer VP catòlic a la història dels EUA!

En els mandats Clinton, es va caracteritzar per pressionar al president per fer servir la força quan hi haguessin violacions dels drets humans a d'altres països. Va ser una de les persones que va fer que el president Clinton donés un cop sobre la taula de l'OTAN amb la guerra dels Balcans. És a dir, mentre els europeus debatiem sobre el sexe dels àngels dels Balcans, ell i en Clinton mobilizaven les seves tropes per anar a la guerra dels Balcans. Va donar suport a l'intervenció a l'Afghanistan, així com també, va votar a favor de la famosa resolució final del president Bush d'anar a la guerra a Iraq (Recordatori: el seu company de viatge va votar en contra). Després de l'entrada a Bagdad, s'ha apuntat al carro de la irresponsabilitat (compartida amb dels socialistes espanyols) de deixar la cosa a mig fer: derroquem el dictador, i que les 3 grans ètnies a l'Iraq s'ho facin.

Però no tot acaba aquí. Té alguna peculiarietat ideològica, que segurament a molts seguidors d'Obama europeus no agradarà. Està en contra de l'abort a través de diners públics, dóna suport a la pena de mort com a forma de combatre el crim, s'oposa al matrimoni d'individus del mateix sexe, no ha parlat de SS universal en cap moment...

Sembla que el company de viatge té bastantes diferències amb Obama. Ell tindrà els seus motius per elegir en Biden. Però, el que queda clar, es que si féssim la burda abstracció de posar Biden al Congrés dels Diputats, ell estaria al costat del PP. Em sap greu per tots els seguidors d'Obama entossudits en creure que Obama és el millor candidat pels EUA després d'en Kennedy. Ni ho és, ni crec que ho serà.

Diumenge aburrit

La premsa a l'estiu sol ser de molta menys qualitat, ja sigui per la fugida d'articulistes o la manca de notícies interessants. Tot i això, sempre trobem 4 ratlles que ens salven un dia com avui:

• Cuando las cosas iban bien, Sala i Martin, La Vanguardia
• Entrevista a George Friedman, La Vanguardia (no han posat l'enllaç)
• L'independentisme sociològic emergeix (1978-1988), Avui
• Spain’s Wild Coast (Costa Brava), NYT

Lluitar contra el canvi climàtic, lluitar contra la crisi econòmica

L'aturada de les vacances del Govern central per aquestes 24 mesures ha sigut una de les poques notícies polítiques. M'he dedicat a buscar els acords del Govern per fer front a la crisi. No hi ha per on agafar-los, i puc comptar amb una mà els que poden ser efectius ( a mig i llarg termini per això).

Un dels més interessants per impulsar l'economia és: el impulso en la aplicación de las líneas estratégicas de lucha contra el cambio climático. Pots trobar bé o no lluitar contra el canvi climàtic, però que aquesta sigui una de les 24 mesures per lluitar contra el canvi climàtic, és una pressa de pèl en tota regla. Però bé, si aquesta és una de les formes de transmetre confianca al consumidor, inflant el número del 24, ho accepto de bon grat.

La pressió fiscal d'Obama

Fa uns dies parlava de la comparativa entre les propostes en matèria econòmica d'Obama i McCain. Doncs bé, aquí hi ha la pressió fiscal que rebria una familia de 2 fills, queda resumida en el següent gràfic. Sense entrar com s'ha fet l'estudi, la conclusió sembla clara: cap grup d'aquestes persones discriminades per la renda veuran disminuïda la seva pressió fiscal.

España, eres el rival más débil, adiós

Avui Espanya es portada al Wall Street Journal edició Europa. El titular no és gaire esperançador: "Global Financial Woes Pose Risk to Spain's Banks ". L'article prediu una crisi de liquidesa (com ha passat als EUA). Tot i que els bancs tenen reserves fetes amb anterioritat, la parada de la construcció y la baixada de preus del sector inmobiliari pot fer que aquestes no siguin suficients. Es situa a les caixes espanyoles com les més dèbils, on les ampliacions de capital són més complicades pel seu estatus de fundacions. A més, están molt més exposades als crèdits inmobiliaris. Els bancs els situa en menor risc, ja que tenen unes elevades provisions y diferents informes donen credibilitat als bancs per encarar la tempesta. El resultat aviat es veurà...

Baixada estival del petroli

La raó per la baixada del preu del petroli es deguda a què els especuladors han marxat de vacances. Es van dedicar a vendre tots els seus contractes i ara estan fent el creuer pel Carib. Això ha fet que el preu de petroli es desplomi. Així, al setembre, el preu del petroli tornarà a pujar, perquè els especuladors tornaran a fer de les seves.

Si t'has cregut l'anterior explicació, el millor que pots fer aquest estiu es deixar de llegir el País i escoltar la Ser. T'anirà bé...

Polítiques económiques a la Casa Blanca

Quines son les semblances i diferències entre els dos candidats en polítiques económiques? Aquí presento de forma resumida les més importants, per no perdre de vista el debat entre els dos candidats.

Semblances:

Aposten per un augment de l’activitat reguladora en el camp inmobiliari i financer. Estan d’acord també en regular els mercats de futurs de petroli.
No tenen molt clar quin sera el model tributari després de què s’esgoti al 2011 el model Bush.

Diferències:

Obama està a favor d’una expansió de l’activitat gubernamental, mentre que Mc-Cain vol mantenir-la o reduïr-la.
Política fiscal: Mc-Cain vol abaixar l’activitat impositiva sobre el total de l’economia i Obama la vol incrementar. A partir d’aquesta idea, es deriven les diferents actuacions fiscals. Mc-Cain vol mantenir la política fiscal de Bush, fins i tot vol seguir baixant els impostos a les classes altes. També vol disminuir l’impost de societat, baixant-lo del 35 al 25%. Per contra, Obama vol incrementar les taxes a les classes altes i baixar-les a les clases més pobres. Els impostos sobre els salaris pujaran del 35 al 39.5% per les classes altes, i els rendiments sobre el capital anirán del 15 al 20-28%.
Política sanitària: Obama aposta per una cobertura universal, expansió del sistema públic sanitari, intercanvis regulats d’asegurances i nova normativa a les aseguradores, en impostos i als empresaris. En canvi, Mr-Cain aposta per un laissez-faire, marcat per un control presupostari i la competencia.