La màquina de fer diners

Hi havia una vegada un senyor que tenia la capacitat de fer tots els diners que vulgués. Tenia la màquina de fer-los i es dedicava a prestar-los a d'altres senyors que es dedicaven a prestar tots aquests diners a les persones corrents. Aquest senyor no volia treure beneficis, només volia ajudar als altres. Als qui els hi deixava si que volien treure beneficis.

Però van venir temps de tempesta, i els senyors no es fiaven entre ells i ja no prestaven diners. Així, el senyor de la màquina va començar a fer diners perquè tots els ciutadans poguessin tenir crèdits. El problema va ser que tots els grans senyors van guardar aquells diners sota terra, per si tenien problemes.

Una vegada va passar tota la tempesta, els grans senyors van començar a treure tots els diners que havien amagat i el crèdit va tornar a fluir ràpidament entre les persones que en demanaven. Tant va arribar a fluir que els preus es van tornar a disparar i l'espiral inflacionista es va anar fent gran i més gran.

A recordar: tan bo és que el Banc Central Europeu ha deixat diners ràpidament, així com també ha de ser capaç de treure´ls de l'economia

La magnitud de la tragèdia



El millor escrit de la setmana que he llegit, se l'emporta avui en Carles Boix al Singular Digital amb La magnitud de la tragèdia. D'una forma clara i entenedora, amb l'ajuda d'un gràfic, explica la magnitud del pla Obama. Fantàstic.

Nota: L'eix horitzontal mostra la taxa de creixement de l'economia americana, i l'eix vertical representa la quantia del dèficit (ingressos de l'Estat menys despeses de l'Estat) per l'any següent. El que s'ha de veure en el gràfic és la distància de la línea, que representa la tendència mitja, respecte el pla Obama (triangle vermell). Notis que mai EUA havia tingut un diferencia tan gran entre taxa de creixement i dèficit l'any següent (distància de la línea a qualsevol punt).

Obama seria del PP

El diari Avui fa una entrevista a David Rieff. L'entrevista no diu gaire en sí, però si que diu exactament el que vaig dir abans de les eleccions presidencials americanes.

Obama es controla, és calmat, té estudis i cultura. Sembla honest, però el que em fascina és veure el suport que té a l'estranger. He vist a Barcelona estudiants d'esquerres i a favor de l'antiglobalització entusiastes d'Obama. Com pot ser? Obama és un polític de centre. En termes espanyols, representaria l'ala esquerra del PP! No està gaire lluny de Mariano Rajoy.

Vaig fer el post quan es va saber la nominació d'en Biden, dient que encara girava més a la dreta. No vaig descobrir la sopa d'all...

Ahir vaig rebre una carta del únic candidat a rector a la UPF. L'adjunto perquè tothom vegi l'esforç que dedica el candidad a dir almenys quatre paraules ben dites.

Benvolgudes, benvolguts,

M’adreço a vosaltres aquest darrer dia de campanya electoral per demanar-vos que dijous us apropeu a les urnes.

Malgrat ser l’únic candidat, durant aquests darrers 9 dies he volgut fer una campanya intensa i trobar-me amb tots els sectors de la comunitat universitària. Han estat vuit trobades amb els departaments, cinc sessions amb el PAS, una amb estudiants de postgrau, una amb investigadors, quatre reunions amb associacions d’estudiants i un debat obert . Durant totes aquestes reunions he pogut escoltar-vos i compartir les idees i els projectes per a la UPF del 2015 (en trobareu el relat a www.jjmoreso.net)

A tots els que penseu que la UPF és una bona universitat, que ha mantingut i millorat el seu projecte d'universitat pública de qualitat durant aquests últims 4 anys, a tots els que esteu raonablement satisfets de ser estudiants d'aquesta universitat, us vull demanar que feu sentir la vostra veu donant-me el vostre suport i el vostre vot el dijous 26 de febrer a les eleccions.

Moltes gràcies.

JJ Moreso

Escolti, no es pot presentar a unes eleccions dient que els que estiguem raonablement contents el votem, perquè, al cap i a la fi, els nous projectes i les seves idees han de ser el que han de marcar la nova etapa, i no pas psstt...anem fent. Patètic que un candidat demani així el vot.

Ho repetirem tantes vegades com faci falta

Entrevistador: Invertir en infraestructuras es necesario, no es un gasto caprichoso.

Sala i Martin: Es caprichoso hacerlo ahora. Estoy de acuerdo en que son necesarias, pero se tienen que hacer con un análisis de coste-beneficio. Por otro lado, la teoría de que el gasto nos va a solucionar la crisis requiere que éste se haga ya, no en seis meses. ¿Se puede? El plan de Obama no es factible. Si se quiere activar la demanda, se deberían bajar los impuestos al consumo o, en España, el IVA, temporalmente. Así, mucha gente adelantaría compras y la rebaja del impuesto se compensa con el mayor consumo. Si la crisis dura un año, las infraestructuras no llegan a tiempo, una rebaja impositiva sí.

No volem pensar que la via d'aquesta forma d'obrar sigui "Quieto todo el mundo"

Entrevista a Cinco Días, 23-F 2009

La fi d'una OPA elèctrica

Sembla que s'està a punt de posar punt i final a un dels episodis econòmics d'enfrontament català i espanyol d'aquest principi de segle. Avui si que ja es pot dir aquella frase, que tanta por feia i que Espanya s'escudava per evitar una operació financera: "Endesa, ya no es española".

Recordo encara aquell prima de Gas Natural propera al 20% del valor de cotització d'Endesa sobre els 21 € d'Endesa, on donava una part en líquid i altra en accions de Gas Natural. Ha plogut molt des de llavors, però Endesa torna a estar a una valoració propera a la de l'OPA avui (24,4 €/acció).

I després va venir E-ON, amb una molt millor oferta i tots recordarem aquella frase de "antes alemana que catalana". Però l'aparició dels italians i una constructora espanyola va acabar d'agradar molt més al govern central, i va ser la que finalment va prosperar. Però, Acciona es guardava una opció de venta per als propers 3 anys, i com es sabut, l'ha fet efectiva per fer front al seu deute desorbitat com a bona constructora espanyola. La nota positiva és que ha generat unes plusvàlues del 20% del valor de la compra, que li anirán molt bé per evitar tensions de tresoreria i fer front al principal del capital.

Aquelles paraules de Clos que deia que no es podia trossejar Endesa per evitar que les centrals de carbó i nuclears es fragmentesin, són més que una història perduda a la península d'Anatòlia.

Així, Endesa parlerà italiano, des del fantàstic govern italià, i no català des del sector privat. Bon viatge Endesa.

I el corredor mediterrani?

Divendres mirava l'entrevista de la Vanguardia a la titular de Foment després del primer any del TAV entre Barcelona i Madrid. Primer vaig llegir l'editorial de la Vanguardia. La sensació d'una raspallada d'espatlles era més que considerable. Antich no va fer cap referència al corredor mediterrani, verdadera punta de llança de les reivindicacions en els propers anys. Això també queda en l'entrevista posterior, on dos pàgines de Vanguardia no són suficients per preguntar si Foment té al cap el corredor Mediterrani.

Congresistes a la franja de Gaza

Ahir vaig posar el TN mentre m'arreglava per marxar, i el començament de la notícia era: "El president palestí, Shimon Peres, ha encarregat la formació de govern..." El petit error ja el deveu haver detectat. Suposo que els hi surt tant de dintre que aquests errors els hi passen. El problema es que no han penjat el vídeo i no ho puc demostrar. Llàstima.

Però bé, ens donen un fantàstic vídeo on apareixen dos membres de la cambra de representats portant caixes d'ajuda humanitària. Cal fixar-se en les caixes que porten...

http://www.3cat24.cat/video/1039839

Malabarismes lingüístics

Una de les últimes frases d'Obama és que el seu pla servirà per crear o salvar 4 milions de llocs de treball als EUA. Crec que si es creen 4 milions de lloc de treball serem capaços de contar-los. El que no tinc molt clar és com comptes si el que passa és una salvació de 4 M de llocs de treball. Malabarismes lingüístics per escapolir-se de la realitat...

Altres usos dels diners

Vull que el dèficit fiscal català torni a la meva butxaca

Ara repasava les dades de finançament i dèficit fiscal, i he començat a fer les suposicions de sempre. Si ens tornessin un 1% sobre el PIB català, quin augment significaria del pressupost de la Generalitat? I què es podria fer?

Doncs bé, he fet un supòsit que jo i tots els polítics fan. Que disminuir el dèficit fiscal, en cap cas representa una disminució de la càrrega tributària dels ciutadans, tot es torna a reinvertir a l'Administració. I si girem la truita i plantegem una baixada d'impostos a Catalunya amb el retorn dels nostres diners envés d'un augment dels serveis públics? A pensar...

Antisemitisme espanyol

Mentre feia temps pels primers resultats oficials de les eleccions d'Israel, m'ha cridat l'atenció una notícia del Jerusalem Post. Es veu que l'organització The Anti-Defamation League, dedicada a evitar difamacions/males paraules contra els israelians, ha fet un estudi en diferents països on hi ha més antisemitisme.
Som els primers, com era d'esperar.

The poll included interviews with 3,500 people - 500 each in Austria, Britain, France, Germany, Hungary, Poland, Spain.

It says that in Spain, 74 percent of those asked say they feel it is "probably true" that Jews hold too much sway over the global financial markets. That is the highest percentage in the survey.

In responding "probably true" to the statement "Jews have too much power in international financial markets," the 2009 survey found:

Austria – 37%, down from 43% in 2007
France – 27%, down from 28% in 2007
Germany – 22%, down from 25% in 2007
Hungary – 59%, down from 61% in 2007
Poland – 54%, unchanged from 2007
Spain –74%, up from 68% in 2007
The United Kingdom – 15%, down from 21% in 2007

Gran portada de The Economist


The Return of economic nationalism

L'Obama i la Borsa

Obama és el president que després de 90 dies de ser elegit, ha tingut una baixada dels mercats financers més elevada, sent del 19% (DJ). El següent és Wilson al 1916 (tb demócrata) amb un 15%. Ni Roosevelt va arribar a superar aquesta xifra al 1932, amb només una caiguda del 7%.

Aprenem a fer de polítics

La classe política té una tendència natural a agafar dades de qualsevol lloc, sense verificar-les ni contrastar-les i fer una defensa aferrissada d'aquestes com si fossin la veritat absoluta. Tot seguit explicaré la última situació viscuda.
El dijous 15 de gener el cap de l'oposició a a l'Ajuntament de Cornellà, l'Arnau Funes d'ICV, feia un article que parlava de la mesura dels 80 km/h. Aquest post estava ple de dades que són difícils de digerir si no hi estàs acostumat. Algunes d'elles són molt conegudes per mi i vaig veure que no em quadraven.
El regidor deia:

Recordo que els 80 han ajudat a que hi hagi:
- 150 accidents menys
- Reducció del 40% de les víctimes mortals i ferits
- Reducció de la congestió entre el 5 i 7 % aproximadament
- Trànsit més fluid i pacificat
- Reducció dels consums entre un 8 i un 12%
- Reducció de la contaminació atmosfèrica per corredors viaris entre un 7 i un 11%

Totes les dades les hauria de contrastar bé i necessitaria moltes hores. Però la última la porta més que contrastada en els últims anys. El meu comentari al post va ser:

No acabo d'entendre els 40 µgr d’ òxid de nitrogen per kilometre quadrat. Revisa la nomenclatura perquè no sóc capaç d'entendre el que vols dir.
Referent a reducció de la contaminació del 7-11%, no sé d'on has tret les dades. Les disponibles pels ciutadans són de Baldasano amb baixades del 3-4%. D'on surt el teu número de triplicar el màxim que es coneix per l'opinió pública?
Respecte a la distància, la gent de castelldefels, gavà, molins de rei, sant vicenç dels horts...tenen desplaçaments superiors als 20 km.
Gràcies per adelantat de la possible resposta

El regidor em va dir que em contestaria i em buscaria les dades. Així, al cap de 3 setmanes no m'havia contestat, però al escriure ell un post com l'oposició fa preguntes i el Govern no respon, vaig recordar-li que tenia pendent una resposta. Li vaig tornar a fer la pregunta en el post. La resposta rebuda ha sigut:

No et preocupis Jordi. Si vols et penjo un informe sobre qualitat de l'aire al nostre WEB d'ICV, així tindràs tota la informació que et calgui. Ara, no et confonguis, ni tú ets encara regidor de CiU a l'Ajuntament, ni Jo sòc regidor del govern, ni estem en un ple, ni tinc l'obligació legal de contestar res.

Anem a pams.

• El primer punt és que no em contesta les preguntes que li formulo. No estic aportant jo dades i dient que les meves són les bones. Només estic preguntant d'on s'han tret aquestes dades on ell diu tals xifres. Tant costa dir d'on s'han tret? Crec que quan un escriu, no es pot dedicar a copiar de qualsevol lloc; i ha d'existir un criteri que et permeti defensar-te en cas de què la informació aportada no sigui contrastable (ja no dic que sigui real).
• Punt segon i encara més decebedor. No sóc capaç d'entendre el punt "ni estem en un ple, ni tinc l'obligació de contestar res". Clar que no hi ha cap obligació! Només faltaria! Però si es té un bloc on s'escriu i es fa política, si una persona et pregunta d'on has tret les dades sense voler entrar en cap debat de si es correcte o no el que defenses, és molt més lloable que entrar en una confrontació sense sortida. En el moment en què un no és capaç de dir d'on ha tret les dades i les característiques d'aquestes, els arguments que un té comencen a decaure.
• Tercer punt. Si un va dient que no contesta perquè"jo no sóc regidor ni ell és regidor de govern", un hauria de plantejar-se si exerceix la noblesa de la política.

Crec que en 4 línies, el cap de l'oposició del meu municipi s'ha desacreditat tot sol. I només demanant d'on havia tret unes dades!

La setmana ja comença amb més força!

Començament de setmana aburrida

Avui el WSJ porta un article del comissari d'assumptes econòmics i monetaris (Almunia). Després d'haver-l'ho llegit, et queda la sensació de què no diu res. És d'aquells articles que li fan uns quants i s'intenta no ferir la sensibilitat de ningú.
Francament, un article de com començar una setmana tots adormits...

La via no són els bancs

Avui hem tingut declaracions interessants de Botín i ZP. Totalment encreuades, però diuen molt de si. Plantegem la situació. Si jo tinc una casa de prèstecs, posem pel cas amb 100 clients, dels quals ara mateix tinc 3 que no em paguen i 8 que van amb retràs. Si em ve l'Estat i em diu, et donc diners molt barats, al 2% d'interès, els vols? Jo li diré que sí, perquè sé que puc tenir problemes amb aquests 8 que els hi costa pagar o poden anar en augment, portant-me problemes per a la meva casa de prèstecs.

Imaginem que m'entra un d'aquests famosos NINJAs per la porta i em ve a demanar un prèstec. Li he de deixar els diners? Em porta una casa dels seus pares, tasada per 300.000 €. També em porta una nòmina mileurista i escaix... He de deixar els diners a aquesta persona?

La resposta és no. Perquè si li deixo els diners, tard o d'hora acabarà a l'atur, embargaré la casa dels pares que haurà caigut un 10-15% en un any i tindré un altre morós. Així, no li deixo. La qüestió és, però si l'Estat m'ha donat diners perquè li deixi a aquest pobre NINJA!

A quina conclusió arribo? Jo em guardo els diners pel temporal que ve, i el crèdit al NINJA, que li doni l'Estat a través de l'ICO....

Velocitat variable

Tinc la sensació de què em faig una mica feixuc amb el tema, però la veritat és que em desperta molt d'interès. Ahir quan tornava de BCN per la Gran Via vaig patir els efectes de la velocitat variable. Fins a plaça Cerdà a 50 km/h, després a 80 km/h, m'anuncien que hi ha velocitat variable a 60 km/h i al cap d'uns 400 metres un panell a 40 km/h! Després, al passar el Gran Via 2, tornem a 80 km/h.

Aquesta no és la qüestió. El que m'importa és saber quin era el motiu per anar a 40 km/h. Anem a mirar els 3 factors que influencien en la velocitat a fixar:

• Meteorologia: no hi havia boira, no plovia, no feia vent...cap problema.
• Trànsit: el carril de l'esquerra era buit. És a dir, no hi havia trànsit.
• Contaminació ambiental: els SO per sota de la mitjana de tot el dia, els NO en el mínim del día, els NO2, CO i PM-10 en la mitjana del dia.

Quin era el motiu per anar a 40 km/h? Tinc la sensació de què m'aixequen la camisa...

L'hora d'anar a dormir

Per norma general, entre setmana sempre tens una hora a la que acostumes a anar a dormir. La meva hora acostumava a ser quan la Terribas ensenyava les portades dels diaris del dia següent. Tenia la sensació que ja podia anar a dormir tranquil. Ara això no és possible, perquè la Melero no em serveix com a substitut. Francament, no puc aguantar aquest programa més de 5 minuts seguits.

Així, he optat per tenir un altre marcador que em diu quan va tocant retirada. Us passo que diu avui.

Absents de Davos (Calbot, Fund. Catalunya Oberta)

Fins i tot El País s’ha escandalitzat que aquest any ni el govern espanyol ni el català hagin enviat ningú a Davos i ha hagut de recordar que el president Pujol hi era un habitual. Per què els polítics que ens haurien de representar i que fan números de circ espectaculars per anar a d’altres fòrums internacionals, no apareixen per Davos, quan caldria? Hi ha diverses respostes per escollir. Perquè els fa vergonya. Perquè allà quedarien al descobert els seus trucs de màgia segons els quals anem tan bé. Perquè pensen que a Davos només s’hi reuneixen les forces capitalistes del mal. Perquè no s’han assabentat de res. Perquè no troben ningú que parli anglès.

Delegat del Govern en Violència de Gènere

Acabo d'assabentar-me de l'existència d'un nou alt càrrec digne d'un Estat com el que vivim i en una situació com la que vivim. Miguel Lorente, delegado del Gobierno para la Violencia de Género. Millor no pensar-hi...